Una
llegenda diu que quan Barcelona es trobava sota el domini musulmà,
l'única celebració cristiana que es permetia fer era a l'església
del Pi i abans de l'alba perquè no coincidís amb les primeres
litúrgies a les mesquites.
Els cristians vivien al Raval i per
arribar a la seva única parròquia havien de donar una llarga volta
ja que els carrers que portaven directament a l'església estaven
reservats als musulmans. Una celebració a aquestes intempestives
hores, sumat a la gran volta que havien de donar, feia que la
parròquia estigués gairebé sempre buida.
Un dia el vell sacerdot va anar a
treure aigua del seu pou per rentar el calze amb la mala fortuna de
trencar-se-li la corda de la galleda.
Va utilitzar garfis per recuperar-la i
va extreure, davant la seva sorpresa, un cofre ple d'or. Va tornar a
fer la mateixa operació obtenint un altre cofre ple amb més monedes
i així diverses vegades. Va comprendre llavors que tot aquell
or s'havia de guardar en un lloc segur perquè els cristians es
beneficiessin.
Es va dirigir a l'emir per buscar una
solució. Li va preguntar quant costaria comprar el carrer que va des
de la muralla fins a l'església, és a dir, el camí més curt.
L'emir va voler posar un preu inabastable i li va oferir cobrir
aquest carrer amb monedes d'or. Només així podria comprar-lo.
Dies més tard, l'ancià sacerdot,
ajudat per uns quants feligresos, va treure de l'església del Pi
cofres i més cofres plens de monedes d'or i van començar a cobrir
el sòl del carrer. Quedaven pocs metres per assolir la muralla quan
les monedes es van acabar. En veure tantíssims diners al costat,
l'emir no podia perdre l'ocasió d'omplir les seves malmeses arques,
així que va regalar el terreny que els faltava fins a la muralla i
allà van obrir una nova porta que només la podien creuar els
cristians per no creuar-se amb els musulmans.
Més que una porta era un portitxol
... o Petritxol,
donant nom al carrer.
És
un carrer de poc més de 129 m de llarg i una amplada de 3,16 m Es
troba dins la Ciutat Vella
al Barri Gòtic; és paral.lel a les Rambles entre Portaferrisa i la
plaça del Pi.
Tots els barcelonins mantenim
una adhesió sentimental al carrer i als seus establiments: Sala
Parés, velles xocolateries, llibreries de
viatges, joieries,
passamaneries ...
La Sala Parés va tenir l'honor
d'albergar exposicions de pintors com Casas, Rusiñol, Nonell, Mir i
Picasso en els seus començaments. Avui és el centre de la pintura
conservadora.
Hi ha una botiga, "El carrer de
l'Art" que no us podeu perdre. Tenen en exposició permanent i
renovada cada quinze dies, obres d'artistes poc coneguts, que fan les
delícies de qualsevol que busqui un record de la ciutat, lluny
d'aquestes botigues de souvenirs horribles.
Feu
una parada a la Pallaresa o a la Dulcinea, unes xocolateries
típiques, curioses i emblemàtiques, que si poguessin parlar,
explicarien moltes de les meves trobades amb persones estimades.
Llegir el diari, observar la gent de
totes les nacionalitats que vénen atretes per la fama d'aquest
carrer i assaborir un “suís”, (bol de xocolata espessa, negre,
amb nata exquisida), és un dels plaers que més m'agraden.
El carrer Petritxol té història,
encant i també, modernitat.
CURIOSITATS
-
Aquest carrer es va convertir en 1959 en el primer carrer totalment de vianants de Barcelona.
- Fixeu-vos en les seves parets, perquè trobareu moltes plaques de ceràmica amb indicacions i dibuixos de personatges que van viure o van treballar al carrer (Angel Guimerà, Joan Salvat Papasseit o Montserrat Caballé) conegudes com majòliques.
.JPG)
.JPG)
.jpg)