dijous, 25 de novembre de 2021

Bouvignes-sur-Meuse en Valonia

Castillo de Crèvecoeur al fondo

Bouvignes-sur-Meuse (en valón Bovegne) es un antiguo pueblo medieval que destacó antaño por la industria del cobre.

Bouvignes se encuentra en la margen opuesta a Dinant sobre el río Mosa (Meuse) y pertenece a la provincia de Namur, en Bélgica. Desde el punto de vista administrativo fue fusionado a Dinant en 1965. (Un poco de geografía no va mal)


El río Mosa (Meuse)



Es un pueblo pequeño y no muy conocido que descubrimos nosotros en una excursión cercana desde Dinant donde nos alojábamos. Buscábamos paisajes otoñales en el bosque de ribera a orillas del río.

Lo primero que observas es que aún conserva ese trazado histórico de las ciudades medievales. La Place du Baillage, plaza principal, es un ejemplo de ello. Por las fachadas de sus casas también se puede ver que esos edificios son de distintas épocas.    ¡Lástima que tantos coches aparcados no dejen ver mejor lo hermosa que es!

La Place du Baillage



Casa Española



Una de las casas que llama más la atención, es la llamada Casa Española, llamada así por la época de su construcción (s XVI), durante la ocupación española en este periodo.

Fue mucho tiempo el Ayuntamiento, pero ahora tiene la Maison du partrimoine médiéval mosanun, cuyas exposiciones están dedicadas al patrimonio natural e histórico del valle.
Otro de los monumentos de Bouvignes-sur-Meuse es la iglesia de Saint Lambertus que pudimos fotografiar desde fuera.



La iglesia de Saint Lambertus

Castillo de Crèvecoeur


En este punto y a lo lejos, se divisan las ruinas del Castillo de Crèvecoeur. Fue bautizado con el nombre de “Corazón-roto” después de ser arrasado por las tropas del rey de Francia Enrique II.

Según cuenta la leyenda, durante el ataque de las tropas francesas, tres chicas jóvenes, que eran las novias de los defensores que murieron durante este suceso, se refugiaron en la torre superior del castillo y prefirieron lanzarse al vacío antes de ser capturadas, de ahí el nombre de “corazón roto”. Desde sus ruinas se captan una bonitas vistas, tanto de la Casa Española, como del Valle del río Mosa y Dinant en el horizonte.



En Valonia el paisaje también está en tu plato


Les Mougneûs d'As

Les Mougneûs d'As


Y regresamos a la Place du Bailliage buscando Les Mougneûs d'As donde teníamos reserva para el almuerzo, muy buena sugerencia de Turismo de Valonia

Nada ver su sencilla fachada supe que me gustaría el lugar.

Dentro descubrimos un sitio encantador, de los que nos gustan, limpio, pequeño y coqueto. Decorado con el encanto de lo antiguo, de los objetos olvidados, con enseres propios del ambiente rural puestos con un gusto exquisito y mezclados con objetos actuales que le dan un toque diferente.







En una pizarra están escritos los platos que puedes elegir y el precio. Todo cocina francesa y elaborada al momento (esto puede hacerse porque recibe a pocos comensales)

Las explicaciones de Camie hacen que elijas una u otra cosa; pero era igual porque lo que queríamos era probar la gastronomía valona.



Para entretenernos, primero un aperitivo acompañado de unas arbequinas aliñadas caseras y un trozo de paté también casero.





Luego vino la degustación de su cocina: “Oeuf en mariette”, “Waterzoiï de poissons” y “dessers” caseros. Platos bien cocinados. Nos gustó probarlos, pero no sé si me acostumbraría a esas salsas tan elaboradas con vino y cremas de leche y quesos. Nos faltó una copa de vino francés, (para nosotros los mejores del mundo), pero había que seguir con la conducción.


 “Oeuf en mariette”

“Waterzoiï de poissons”



Ya sé que puede parecer una tontería, pero me fui pensando en los distintos platos y bandejas donde servía la comida. Cada uno de un dibujo distinto y me quedé con las ganas de saber si eran antiguos o se fabricaban actualmente.

 

Camie y Charles, pareja propietaria, fueron los perfectos anfitriones.

dimarts, 26 d’octubre de 2021

UNA ESCAPADA SORPRESA DESDE BARCELONA RUMBO A...

 


La situación es esta:


Tres parejas de amigos juntos en una furgoneta, a las siete de la mañana, con destino a un lugar que solamente cinco sabíamos. Celebrábamos el aniversario de una de las amigas y, como siempre hacemos, decidimos regalarle una escapada-sorpresa por una ruta que ella adivinaría con ayuda de unos mensajes que iríamos mandando.



Mensajes-pistas: (targetitas y mapa para la homenajeada)


  • Punto de partida: cafetería del Tunel del Cadí en la Cerdanya
  • Dirección norte, siguiendo el curso del río Ariège.
  • Alerta con marearse al subir el Coll de Puymorens
  • Nuestro destino son las tierras del brillante Gastón Febo
  • Paisajes de encajonados valles a veces cubiertos de niebla misteriosa
  • De forma inesperada aparecerán las tres torres de un castillo.

Castillo de Foix

FOIX

Foix es la capital del departamento de Ariège, en la región occitana, a unos 80 km al sur de Toulouse. Esta pequeña ciudad (10.200 habitantes), esta situada a los pies de los Pirineos y en el cruce de dos ríos, el Ariège y el Arget.

Este lugar, con mucho encanto, ocupa un precioso valle, rodeado de montañas y con uno de esos castillos que se elevan en lo más alto que parece salido de una historia del medievo.

Foix también está relacionada por ser uno de los lugares asociados a la Ruta de los Cátaros.


En la oficina de información turística hablan español y dan toda clase de detalles para conocer este lugar y alrededores.

Lo mejor es dar un paseo por sus calles estrechas llenas de casas coloristas con edificios medievales que han conservado su entramado de madera. Todas plagadas de pequeños comercios deliciosamente decorados y a la sombra del Castillo. También hay bonitas plazoletas con terrazas de cafés.



 Durante el callejeo, contemplamos la iglesia abacial de Saint Volusien me gustó mucho, y el mercado de cereales de estilo Baltard.

Saint Volusien


En una mañana, o una tarde, se puede visitar Foix sin problemas, incluyendo el Castillo.

Este Castillo está datado del siglo XI, con tres torres del XII, XIV y XV, y se encuentra situado en el centro dominando todo el territorio. Sólo se puede acceder a través de una pequeña cuesta.

 




El castillo está bien y las vistas son buenas aunque en realidad es más bonito por fuera que por dentro. Se puede subir a las dos torres, pero, de elegir una, la cuadrada, porque las vistas son exactamente iguales y en la torre redonda una baranda enorme impide obtener vistas sin obstáculos





La entrada cuesta 11,50 euros. No sabría decir si merece la pena la visita, cuestión de gustos.

Toda la información en este enlace


Dónde comer en Foix


Hay muchos lugares donde elegir. Nosotros guiados por opiniones de otros viajeros estuvimos en Le Jeu de l'Oie, situado en una de esas calles estrechas y peatonales. (Elegimos bien, menú 16 euros, con cassoulette y confit de canard )

 


 





 

 

Segundos mensajes:

 

Seguimos dando pistas a nuestra amiga para que adivine el próximo lugar de la ruta.

  • Desde Foix cambio de rumbo, giro hacia el este
  • Se cruza Saint Girons en la comarca de Couserans.
  • Nuestro objetivo es visitar una hermosa colegiata románica.

Llegamos a Saint Gaudens buscando la famosa colegiata que es la joya principal de este bonito pueblo.
Colegiata de Saint Gaudens



Saint Gaudens, antigua Mas Saint-Pierre de la época romana, está situada a 405 metros de altura sobre el Valle del río Garona, en el camino que une la ciudad de Toulouse con la Vall d' Arán.

En el pasado fue una ciudad fortificada porque era capital del Condado de Comminges.

El principal monumento es la Colegiata de Saint Pierre y Saint Gaudens, de estilo románico, con famoso claustro y sala capitular de los siglos XII y XIII respectivamente.





Muy hermosos también el Órgano, los Tapices de Aubusson y los valiosos capiteles románicos que forman parte del tesoro de la Colegiata. (Todos estos datos los estoy copiando de un folleto guía que la oficina de turismo nos dio)



Pero ya saben los que me conocen un poco que lo que siempre más nos apetece es deambular por calles empedradas, fotografiar casas con entramados de madera, perder el tiempo en los mercadillos y fotografiar unas buenas vistas.

Las casas están ahí siempre esperándonos, el mercadillo todos los jueves y sábados, y para vistas panorámicas hay que subir a la Tabla de orientación muy bien indicada.


Terceros mensajes:


  • Nos dirigimos a 18 km rumbo a una aldea aislada del mundo.
  • Tiene calles pobladas de artesanos, viejas casas y murallas medievales.
  • De colegiata a colegiata y de santo a santo.

 



Estamos en Saint Bertrand de Comminges, un minúsculo pueblo encaramado en una colina que luce majestuoso sobre el valle y las montañas lo dominan tímidamente. Fue pequeña ciudad romana en el siglo I a de C.

Entramos por una de sus tres puertas, recorrimos unas empinadas calles empedradas no aptas para piernas artrósicas, y llegamos al corazón de este lugar: la Catedral de Sainte-Marie de Saint Bertrand de Comminges, de estilo románico (XI-XII). Si empujáis la pesada puerta veréis una nave gótica y un claustro muy bonito.








El día no daba más de sí; llegamos tarde al siguiente lugar, la Basílica de Sain Just de Valcabrère a 17 km.

La oscuridad se apoderó del lugar y guardamos las cámaras rumbo a Barcelona.




dilluns, 20 de setembre de 2021

EL MEU ESTAT D'ÀNIM




Demà comença la tardor i fa una estona em preguntava cóm està el meu estat d'ànim. 



diumenge, 8 d’agost de 2021

ESCAPADA AL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS (ALT EMPORDÀ)

 

La plana de l'Empordà està dividida en dues comarques, l'Alt i el Baix Empordà.

El límit el dibuixa la línia que recorre el massís del Montgrí i la divisòria d'aigües.


El nom ve d'Empuries (Empòrion en grec antic, o Emporiae en llatí) que significa “els mercats”.

La ciutat de Figueres que és el principal nucli urbà, econòmic i comercial de l'Empordà, fou designada capital de l'Alt Empordà, mentre que la Bisbal d'Empordà, que és centre de producció industrial de ceràmica i també de suro, ho fou del Baix Empordà.

L' Empordà sedueix i atreu gent de tot arreu.

I perquè serà ? 

Serà el paisatge, la mar, la plana, la cuina, el tarannà o la història? És aquest mar i muntanya que s'escabellen pel vent de Tramuntana.

Ara mateix recordo la cançó de Sopa de Cabra que per a molts és l'himne d' aquesta comarca.

Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala

Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà


Quins records tinc d'aquells concerts i de les hores estirada al sol entre bany i bany dins les aigües de les boniques cales empordaneses.

Els anys han passat, nosaltres no som els mateixos, ni tampoc la situació actual de pandemia.

Tot aixó convida a posar-se còmode, desconnectar, relaxar-se i buscar un lloc tranquil des d'on poder fer alguna escapadeta a llocs que ens omplin d'energia.

El lloc va ser Ca La Caputxeta perquè llegint les opinions d'altres viatgers és imposible no enamorar-se d'aquella masia amb encant a l'Empordà. Situada prop del centre d'un altre lloc especial, Castelló d'Empúries.




LLOCS TORNATS A DESCOBRIR


Sant Pere de Rodes


1. - SANT PERE DE RODES


El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes es troba a uns 520 metres d’alçada i això permet obtenir unes vistes úniques perquè la seva situació és en un lloc estratègic que domina tota la península del Cap de Creus.

Arribar fins aquest Monestir requereix una petita odissea perquè bé sigui des del Port de la Selva o des de l'interior de l'Empordà estàs obligat a conduir per una carretera plena de revolts i contrarevolts, sense possibilitat de tenir pressa.

Després, per accedir al recinte monumental, un cop hagis aparcat el teu cotxe, s'ha de fer una passejada per un sender. Era la primera caminata que feia en molts dies i va ser la prova de què podia tornar a fer-ho, com abans.

Caminant a poc a poc, sense presses ens va permetre xalar com feia temps no ho fèiem. Paràvem per fer fotos de totes les belles panoràmiques d'aquesta zona de la costa i també de tota la flora que es troba a banda i banda del camí.





Una mica d'història


No se sap ben bé el veritable origen del monestir. Això ha propiciat l'aparició de moltes llegendes i també moltes especulacions en el passat. Per exemple que la seva fundació va ser feta per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere per custodiar-les i no fossin profanades per les hordes bàrbares que amenaçaven d'atacar Roma.
El que és cert és que no apareix cap document fins a finals del s IX, amb l'expansió de l'ordre monàstica benedictina pels comtats catalans.

Sant Pere de Rodes



Explorant el Monestir

Un tríptic recollit a l'entrada, molt útil, amb 23 punts marcats, ens permet seguir les explicacions dels panells.

Tot el Monestir és el màxim exponent de l'art romànic a moltíssims quilòmetres a la rodona: un conjunt format per l'església, el claustre, la sala capital, l'arxiu i biblioteca, la cuina, el refectori i els dormitoris, però el que més destaca és l' alt campanar (de 27 metres) en forma de torre de planta quadrada amb tres pisos de finestrals, amb taulada i que està adossat al mur de migdia de l'església.Data del segle XI.

Què em va agradar més ? Aquest campanar romànic.


Sant Pere de Rodes



Sant Pere de Rodes


Tot està perfectament restaurat i tor parla per si sol de que va ser un centre religiós de primer ordre, sens dubte el cor espiritual del comtat d'Empúries. 

Sant Pere de Rodes



Sant Pere de Rodes



Sant Pere de Rodes




Castell de Sant Salvador de Verdera


Camí al Castell de Sant Salvador de Verdera.


Castell de Sant Salvador de Verdera.


Al sortir i si encara no esteu del tot satisfets i creieu que podeu gaudir encara més del lloc, només heu de pujar a les restes del Castell de Sant Salvador de Verdera. L'accés es troba a la sortida del monestir a l'esquerra i gaudireu, si no fa massa vent, d'unes vistes espectaculars del Golf de Roses. Des del monestir al castell teniu uns 30 minuts.

A prop del monestir també hi ha les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Roda, de què només queda en peu la seva església d'estil preromànic dedicada a Santa Elena.



2.- PORT DE LA SELVA


El Port de la Selva és un petit poble de pescadors de cases blanques que estan tan prop les unes de les altres que semblen buscar juntes l’abric de la Tramuntana.

Quan entres veus el perfil del poble estirat i encaixat a la muntanya. Al costat de les cases blanques, superposades en alçada unes a les altres sobresurt la torre de l'església, també blanquejada. Tota una bonica estampa de sabor mediterrani.

El Port de la Selva


El Port de la Selva

El Port de la Selva


3.- ROSES


La primera recomanació a la teva arribada és fer una passejada a peu.
Roses és un poble relativament petit i permet mobilitat ràpida i així es pot conèixer el centre històric i tots els petits carrers amb botiguetes amb molt d'encant. Això últim m'encanta.


Per als amants de la història és, potser, el poble més interessant a nivell històric, ja que es poden trobar restes de construccions que van des del 3000 aC fins a l'edat mitjana.

L'Espai Cultural La Ciutadella aglutina tota la informació. Aquest recinte emmurallat és un espai bellíssim i molt interessant que aplega dins seu restes de diferents èpoques i ocupacions: conté un dels dos assentaments grecs peninsulars, una vil.la romana, una església romànica i una ciutat medieval.

I si això fos poc, trobareu el poblat visigòtic del Puig Rom, el conjunt megalític i  el Castell de la Trinitat . Aquest Castell va ser aixecat sobre un promontori que controla i defensa l’entrada per mar al port de Roses. Formava part de l’estratègia mediterrània de defensa que l’Imperi espanyol va impulsar durant l’època moderna.

Cal acostar-se fins el passeig marítim. Trobarem cases modernistes que són el testimoni de la prosperitat de Roses durant el segle XIX i XX i evoquen el record d'una època on el comerç era pròsper i les famílies adoptaven un estil constructiu vinculat amb els indians.

Però Roses té més elements patrimonials per oferir als seus habitants i visitants: Cap Norfeu i la Punta Falconera. Són reserva natural integral, terrestre i marina. Formen part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bonics de tota la costa catalana.




4.- CADAQUÉS


Cadaqués pot presumir de ser el primer punt de la Península en rebre els raigs de sol cada matí.

Per arribar-hi cal fer 13 quilòmetres de carretera, amb moltes corbes a dreta i esquerra, travessant la serra de Rodes.

Gairebé a mig camí, en un costat de la via, es fa obligada una parada per quedar-se atrapats durant uns segons davant la panorámica de la badía de Roses.

Pensava que si fos al capvespre, la postal d'aquesta badia seria tenyida de daurat, mentre es posava el Sol després dels Pirineus.

El poble és petit i val la pena passejar per ell. El seu casc antic és realment bonic, amb carrerons estrets i costeruts que es van construir amb pedres recollides a la riba de la mar, en rastrell. (El Rastell és un tipus de pavimentació feta amb lloses clavades de manera vertical i es troba en els carrers que fan pendent)

Cadaqués



Els carrers contrasten amb la blancor de les façanes i fan ressaltar el blau i el verd de molts porticons. Pots veure també aparadors de botigues pintats de colors vius.

El pla més aconsellable és pujar fins a l'església parroquial de Santa Maria (S XVI) i, des de dalt, contemplar l'esplèndida vista de la badia amb l'Illot (es Cucurucuc com diuen ells). Mirar també cap el sud i veure el far de Cala Nans. Un panell ens marca la direcció d'un agradable passeig de set quilòmetres.



Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués


Cadaqués malgrat el seu aïllament -o potser per això-, va atreure a nombrosos artistes que van trobar aquí un ambient de tranquil·litat per la creativitat.

Però sens dubte va ser Salvador Dalí el més cèlebre d'aquests artistes. Encara que va néixer a Figueres, sempre va sentir un vincle molt afectiu amb Cadaqués, d'on era el seu avi i on estiuejava amb la família des de petit.

Després d'un viatge a Nova York, ja consagrat com a pintor, va decidir construir casa a la recòndita i apartada caleta de Port Lligat, on va viure amb la seva dona Gala fins a la mort d'aquesta. Avui, convertida en Casa-Museu, atreu durant tot l'any a desenes de visitants.

Vàrem passar el matí gaudint de tots els racons bonics de Cadaqués i se'ns va obrir la gana. Vàrem parar al «Nord-Est» per degustar cuina mediterrània i catalana. Lloc tranquil amb una àmplia terrassa amb vistes a la badia i al poble.

Des de Cadaqués pots anar pel camí antic fins al Cap de Creus. Són uns 11 quilòmetres al llarg de la carretera i de diversos senders. El paisatge diuen que és una meravella; nosaltres no l'hem fet i menys després d'un dinar tan apetitós. Nostra furgo ens portaria.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués




5.- EL CAP DE CREUS


És el punt més oriental de la Península Ibèrica. És especialment famós per la seva abrupta costa envoltada de penya-segats i petites cales. El Parc Natural del Cap de Creus fou creat per protegir la península del Cap de Creus i el seu entorn marí.

Per visitar-lo pots optar per una caminada des de Cadaqués, una passejada en cotxe, en furgo, en bici, o qualsevol altra opció que et vingui de gust i vagi millor a les teves cames.

Cal dir que és una zona muntanyosa i d'accés complicat i el més recomanable és visitar el lloc amb vehicle propi si no estàs entrenat en marxes. També millor en temporada baixa que no tanquin els accessos.

El Parc Natural del Cap de Creus 

El Parc Natural del Cap de Creus 

El Parc Natural del Cap de Creus 


L'objectiu és arribar fins al Far que es troba a sobre de l'escarpat penya-segat negre de la punta de S'Esquena a 510 metres del Cap de Creus i a 87 metres d'altura sobre el nivell de la mar.

Aquest Far és el més oriental de la Península Ibèrica. Guia als mariners en una de les zones més complicades per a la navegació a la costa catalana: aquí la tramuntana es troba amb el llevant i una costa molt escarpada.

Un cop al far, cal aturar-se, seure i gaudir de l'entorn.


 


Castelló d’Empúries


6.- CASTELLÓ D'EMPÚRIES


Castelló d’Empúries és un enclavament estratègic per aquell que desitgi conèixer la zona. Situat en un punt cèntric i ben comunicat poden fer-se totes les excursions.

Com us he dit vàrem escollir com a ·campament base” i amb molt encert, un Turisme Rural (Ca la Caputxeta) ubicat a les afores de la vila.

A l'entrada al casc històric hi ha un aparcament per deixar els cotxes. Les rialles dels nois i noies d'un institut que hi ha davant van omplir tot el silenci. Em va agradar perquè vaig endevinar que la visita seria molt interessant.




Una mica d'història


Per diferents raons els comtes d'Empúries varen traslladar la capital del Comtat, i la seva residència, de la grega i romana Sant Martí d'Empúries a la nova Vila Comtal: Castelló D'Empúries. (s XI )

D'aquest segle és també la consagració oficial de l'Església de Santa Maria. D'estructura romànica passar a prendre protagonisme l'estil gòtic.

Dels primers temps medievals es conserven nombroses edificacions : portals, muralles, convents i edificis civils; alguns acabats al segles XVII.





Passejant per la vila trobareu ...


El centre històric conserva encara bona part del seu traçat i el seu aspecte tradicional i els noms del carrers que fan referència a l'activitat que allà es desenvolupava.

La visita està molt ben senyalitzada amb panells explicatius que tenen número que correspon al plànol de situació que et donen a l' Oficina de Turisme 

Unes imatges valen més que cent paraules :


l'Església de Santa Maria.

l'Església de Santa Maria.

l'Església de Santa Maria.

l'Església de Santa Maria.


 l'Oficina de Turisme.


Convent Santa Clara

Muralles

Portal de La Gallarda

Portal de La Gallarda

Portal de La Gallarda

Rentador públic

Rentador públic

Sala de contractació a la dreta

Sala de contractació i Basílica al fons

Sinagoga















POTSER ET POT INTERESAR