TERRES DE L'EBRE. EL FINAL DE L'ESTIU ARRIBA ALS ARROSSARS

 Va sortint la lluna plena i neix la llum sobre el mar.

Escric aquesta entrada des del meu refugi de Sant Carles de la Ràpita al Delta de l'Ebre.

És arribar aquí i no tenir cap pressa.

És arribar aquí i adonar-te del que és el silenci.

És arribar aquí i tenir la sensació d'estar en un dels llocs diferents i bonics de la nostra geografia on només hi ha pau i tranquil·litat. 

Càmera en mà, cames valentes per al camí i ulls desperts, surto disposada a caminar entre els arrossars en una tarda càlida de finals d'estiu. Porto la ment oberta per absorbir tot el que aquesta naturalesa m'ofereix,

Sempre que contemplo les aigües del riu Ebre prop de la desembocadura, penso que aquest gran riu mor lliurant tot el que té. S'acomiada del seu llarg viatge regant la terra, abraçant-la, i deixant de regal totes les històries recollides en la seva trajectòria. I ho fa en aquestes terres de fang tou que són els arrossars.

L'arròs és l'únic cultiu d'aquesta zona, diuen que cobreix prop de 20.000 hectàrees; i és al compàs de la sembra, el creixement, la maduració i la sega quan el paisatge canviarà diverses vegades. No em canso de descriure aquest cicle.

Aquests últims dies, ja ben entrat l'estiu, el sol tenyeix l'arròs d'un color groc fluix, tènue, alguna cosa trista. Aquest és el decorat actual, aquest és el protagonista de les meves imatges ara.

No obstant això, hi ha alguna cosa en el paisatge que sempre trobo i que mai canvia: canals estrets, poca gent, infinitat de camins mal senyalitzats, terra humida, escasses cases, arrossars en quadrícules, senzills pobles, albes vermells i capvespres taronges solcats per les siluetes de munts d'aus que busquen el seu aliment.

Des de qualsevol punt és una aventura partir per algun camí; el sol i el nostre sentit de l'orientació seran els únics guies.

En els encreuaments no hi ha senyals ni ningú per preguntar on és el riu, on és el mar, però arribarem a algun lloc que segur ens sorprendrà.

Vaig trobar un bonic lloc per seure i veure com el sol s'acomiada un dia més de la terra.

Aquesta és de l'amic Esteve Lopez

Estic feliç a Terres de l'Ebre.