PÚBOL - LA PERA
Arribem ja tard al petit poble anomenat Púbol, d'uns 150 habitants, on no hi ha més de 40 cases, l'Església de Sant Isidor i l'Ajuntament amb la seva plaça.
El principal atractiu per la majoria de visitants està a La Pera, municipi agregat a Púbol que la fama li ve donada pel Castell de Gala-Dalí.
És un edifici medieval que el pintor va regalar a la seva esposa Gala, i que avui dia acull la Casa-Museu Castell Gala-Dalí.
Quan l'artista Dalí el va adquirir, l'edifici medieval es trobava gairebé en ruïnes. I no va ser la primera opció perquè abans ja va intentar comprar el castell de Foixà. Després el va materialitzar amb un desbordant esforç creatiu.
Està obert al públic des de l'any 1996, i tota la seva decoració surrealista ens recrea la vida de Gala i la relació que existia entre el pintor i la seva musa.
Des que es va convertir en Museu, es pot viure l'experiència d'observar el surrealisme fet habitatge.
 |
| Castell de Púbol. Foto Conxa Roda |
 |
| Castell de Púbol |
 |
| Castell de Púbol |
Aquest castell forma part del què s'anomena 'El triangle Dalinià' conjuntament amb el Teatre-Museu de Figueres i la Casa-Museo de Portlligat.
Informació molt bona per ampliar el tema:
Davant d'aquest edifici medieval vaig pensar que sóc tan afortunada com aquella Gala, companya de Dalí, que va rebre del seu estimat aquest castell pensat només per ella. Dalí, que la venerava, li hagués donat fins i tot la lluna si hagués pogut.
Jo també tinc el meu racó, una habitació amb finestra al jardí on aïllar-me de les obligacions i pressions exteriors i concentrar-me en el que vull fer. Per això em sento joiosa.
 |
| Madremanya |
 |
| Sant Martí Vell |
MADREMANYA
Madremanya ha estat el punt i final d'aquesta ruta. Però abans d'arribar a aquest últim municipi vàrem parar a Sant Martí Vell, un altre poblet que conserva de medieval només l'ordenació típica, com la majoria dels que hem visitat fins ara. Però cap resta més. Això sí, masies, cases de pagès i fonts.
Tornant a Madremanya dir que va valer molt la pena la passejada lenta que vàrem fer pels seus carrers. Carrer de la Creu, carrer de les Mosques, carrer de la Processó... I l'església parroquial de Sant Esteve, fortificada, dominant amb el seu solemne campanar.
 |
| Madremanya |
Santuari dels Àngels
 |
| Madremanya |
 |
| Madremanya |
 |
| Madremanya |
 |
| Madremanya |
Per nosaltres ha estat un autèntic plaer perquè després de tanta sequera de escapadetes, per fi podíem gaudir d'aquest entorn natural i històric, amb tranquil.litat i calma.
Parlant amb el chef del restaurant-hotel "La Plaça" (on vàrem dinar), ens va explicar que: Madremanya té uns tres cents habitants i que del recinte emmurallat i de les diferents arcades ja se'n començà a parlar des del 994 d c, i que ha viscut les revoltes de la remença, la guerra del francès i la guerra civil.
Que Madremanya és un poble d’aire italià, col·locat sobre un pujol i que l' església té color de mel, que també és el color de les cases i els carrers, on el temps, adormit, descansa.
Després d'una conversa molt agradable ens va desaconsellar pujar al Santuari dels Àngels, lloc conegut per ser el lloc on van celebrar les seves noces secretes Salvador Dalí i Gala. I vàrem fer cas.
Tornant a casa em va venir al cap la mateixa pregunta irrellevant:
Si el feudalisme fos al s. XXI i el nostre món fos el del segle XIII, si tot l'avanç tecnològic i científic es replegués, si ells visquessin ara i nosaltres abans, ¿els agradarien les nostres ciutats i la forma de vida com admirem nosaltres aquests pobles medievals?
.JPG)
