VERGES
El nom d'aquesta vila empordanesa sempre ens recorda a Lluís Llach, cantautor molt estimat pel poble català, és el fill més il.lustre de Verges. Em sembla que va ser a primavera quan va fer el seu concert de comiat al mateix poble, cap el 2007 i jo encara estava a l'escola treballant d'ensenyant.
Feia anys que no el visitàvem. No veníem des d'un any per setmana santa que vam pujar a presenciar la famosa Processó i la Dansa de la Mort.
La Dansa de la Mort és un espectacle religiós que se celebra des de l'alta edat mitjana pels carrers del centre de la vila.
(Uns dansaires, disfressats d'esquelets, ballen a la llum de torxes en una atmosfera màgica i misteriosa)
Aquesta vegada Verges respirava tranquil.litat i els carrers estaven deserts.
La plaça Major estava igual, amb restes de l'antiga muralla que cercava el poble a l'antiguitat. Queden dretes una torre quadrada (s.XIII-XIV), una circular (XV-XVI) i una porta d'entrada.
 |
| Verges |
 |
| Verges |
 |
| Verges |
 |
| Verges |
PARLAVÀ
Passejant per Parlavà sense rumb sentirem que és un lloc perfecte per oblidar les presses que tenim, de vegades, molts viatgers per veure coses i més coses. Tot el poble respira pau i tranquil.litat.
Una terra perfecta per oblidar les presses del dia a dia. Cal passejar sense direcció on els teus peus et portin. De ben segur que aniràs trobant en el teu camí algunes cases i masies, i també l'església que no falta mai a cap població.
 |
| Parlavà |
RUPIÀ
Rupià es troba a pocs minuts de unes estupendes platges i cales del Baix Empordà que s'enllacen per una molt bona carretera. El poble està situat a peu d'un turó i encara es pot veure el traçat de la muralla que encerclava la localitat. Només queden dos portes d'ella, la d'Avall i la d'Amunt.
És a la de la plaça d'Avall on trobem el Castell-Palau del segle XIV i XV i d'estil gòtic civil.
 |
| Rupià |
 |
| Rupià |
 |
| Rupià |
 |
| Rupià |
 |
| Rupià |
 |
| Rupià |
 |
| Rupià |
D'elements gòtics vàrem veure en moltes cases de la part antiga. En aquesta mateixa plaça d'Avall està Can Valls, una gran edificació amb un escut a la façana que crida l'atenció.
Caminant un quilòmetre i mig agafant el camí de Brancós que està senyalitzat, i passant la riera, trobes l'Olivera de Mas Llorà. Aquesta olivera és un exemplar amb un tronc de sis metres de diàmetre i branques de més de dotze metres d'alçada. Sembla que és una de les més grans de la Mediterrània.
 |
| Olivera de Mas Llorà. Foto de capita haddock |
FOIXÀ
Parem a Foixà i la veritat és que vem veure poc, una foto des de l'entrada i a camí! Estava molt cansada ja de tant caminar, feia molta calor i una taula encarregada en un restaurant de Torroella ens esperava per acollir-nos.
Copio de una reseña del "Contingutamic":
Foixà és un poble carregat d'història. Se'n té constància des de l'any 1019, que pertanyia al comtat d'Empúries. El poble es divideix en dos nuclis principals separats per una riera. El primer, situat entorn de l'antic castell, és la Vila, que té un gran encant perquè es troba al cim d'un turó no gaire elevat però que, a llevant, cau verticalment. L'altre nucli és el de l'església parroquial de Sant Joan de Foixà, que data del 1058. Cal no oblidar-se de tastar la coca de Foixà.
 |
| Entrada a Torroella de Montgrí |
TORROELLA DE MONTGRÍ
Només entrar a Torroella es veu el seu castell a la part alta del massís del Montgrí. Un castell del s XIII, amb un aspecte impressionant, encara que no està acabat.
Si pot arribar caminant (no en cotxe), des del nucli antic de Torroella. El trobem després de passar per la creu de Santa Caterina i algunes de les antigues pedreres d’on es va treure el material per a la seva construcció.
Un cop a dalt, només queda gaudir de la vista del Pirineu i l’Empordà. Des de dalt la panoràmica de 360 graus és impressionant.
Les cames de Jubileta ja no poden amb aquestes marxes. Pensava tota l'estona que la posta de sol des d'allà dalt seria única.
 |
| Torroella de Montgrí |
 |
| Torroella de Montgrí |
 |
| l'Església gótica de Sant Genís |
Dins el centre històric cal visitar l'Església gótica de Sant Genís i la Torre de les Bruixes.
També algunes de les cases d'indians (els indians eren persones de la vila que van emigrar, es van enriquir i que, al tornar als seus orígens, es van construir cases sumptuoses que reflectien el seu èxit).
Cal donar un cop d'ull al Museu Mediterrània que organitza visites, activitats i exposicions molt interessants per a totes les edats i gustos. Està situat a Can Quintana (s XVI i XVII) que és una de les cases pairals més destacades de la vila.
.JPG)
