GIRONA....un tastet molt dolç per a la Clara

 

Per molt anys i molts anys... ! Anys i anys, per molt anys...!

Clara la meva néta gran, aquest diumenge va fer 19 anys i va ser un dia especial perquè casualitats de les bruixetes aquest dia també tenia exhibició de dansa a Sarrià de Ter a tocar de la ciutat de Girona.

Girona és una ciutat també molt singular per a la nostra família i, dit i fet, l'engranatge de la nostra «tribu», via mòbil, es va posar a funcionar per organitzar-ho.

La nostra “tribu”, (els de Gràcia, els de Sant Pere de Vilamajor i els de La Garriga), quan és qüestió de passeig, excursió, expedició i una bona trobada al voltant d'una taula, sempre estan a punt. 

Marxem a Girona

No hi ha res més agradable que carretejar pel nucli antic de Girona on el passat arriba en forma al nostre present i ens regala restes de l'època romana, de la època medieval i també del pas de la comunitat jueva.

Nosaltres dos, «els Jubiletos», avis i pares de la resta de la «tribu», esperaríem reservant taula en un local del carrer del Carme, al centre del Barri Jueu.

Aquest barri -també conegut com El Call-, es un dels millors barris conservats no només d'Espanya, sinó de tot Europa.

La petjada d'aquesta comunitat al llarg de la història encara és present als carrerons empedrats i enclavaments com el Museu Jueu, la pujada de la Mare de Déu de la Pera, l'edifici de la Pabordia o la Plaçeta de l'Institut Vell que són un bon exemple.

(Quins records de l'època d'ensenyants quan cada any portàvem un grup de nois i noies de visita cultural; uns escoltaven, d'altres parlaven i només uns pocs estaven interessats)

Després del dinar familiar un curt passeig per fer les fotos de record. Sempre les imatges són el millor «souvenir»

Arribem a la Catedral i trobem la gran escalinata -la major de les escales d'art barroc. «OH !!- diu la petita Júlia- quantes escales!»

Aquestes escales tenen 90 esglaons dividides en tres seccions y si vols entrar a la Catedral cal pujar-les. Són les més famoses de Joc de Trons.

Faig una parada per recarregar forces en una terrassa de la Rambla de la Llibertat i la resta aviat tornaran. Paral·lela a aquesta rambla, es troba el riu Onyar que travessa la ciutat i sempre ens regala una de les estampes més boniques de la ciutat: les façanes de les cases penjants pintades en colors ocres i terra; son a banda i banda.

 El cel es posa fosc i amenaça pluja, hem de creuar-lo –i fer la foto de rigor– des del Pont de les Peixateries Velles dissenyat per Gustave Eiffel, uns deu anys abans que fes el seu treball més reconegut a nivell mundial: la Torre Eiffel.

 De pressa, de pressa ! fins al pàrquing del passeig de la Devesa i posem rumb a Sarrià de Ter per veure competir la nostra ballarina més estimada, la meva néta Clara.

Clara, hi ha el costum d'estirar les orelles 19 vegades, però nosaltres t'enviem 19000 abraçades i una infinitat de petons.