ESCAPADA BLANCA A BERLÍN (El meu relat dins de "Experiències de viatge")

Visitar Berlín i els seus mercats nadalencs tan famosos, era una il.lusió que volia fer realitat des de feia molt temps. Començava desembre... uns dies lliures... Dit i fet !

La setmana anterior la meva única preocupació va ser consultar el pronòstic del temps. Cada dia el mateix: nevades, gel, temperatures sota zero, retard dels vols … Panorama massa grissós.

Però, com diuen els suecs, "No hi ha mal temps sinó roba inadequada" (aquest és el meu pensament primer davant un pronóstic irregular de metereologia)

Així que ens llancem ben abrigats a la nostra aventura berlinesa.

Dia 1

Un gran encert va ser comprar al taulell d' informació de l'aeroport la targeta de transport ABC (les tres zones) (36.50 euros per a cinc dies) que permet moure's amb metro, tramvia, autobús i trens de rodalies.

Diuen que la primera impressió que sents quan arribes a un lloc que abans no has visitat marca la posterior opinió que tindràs d'ell.

Arribar a Postdamer Platz quan es feia fosc i els llums s'encenien poc a poc, va ser un espectacle màgic que ens va acostar al Nadal. Davant nostre el Sony Center, la seu europea de Sony que és una immensa torre coronada per una cúpula de vidre d'aspecte futurista.

Allà també va ser el primer contacte amb les saboroses salsitxes i amb la cervesa alemanya. Ens va agradar. Després vam visitar el primer mercat nadalenc.

Venia disposada a visitar el màxim de mercats; després vaig saber que la ciutat acull un total de 50, de manera que cadascú pot trobar el seu.

Aquests mercats nadalencs estan formats per un conjunt de casetes de fusta, amb enormes quantitats d'ornaments nadalencs preciosos, pa d'espècies, castanyes, joguines antigues, artesania tradicional, llocs de begudes i entrepans amb totes les classes de salsitxes alemanyes.

Sembla com si estiguessis dins d'un conte de Hansel i Gretel: llumetes per tot arreu, nadales sonant per la ciutat, pistes de gel al carrer ... però sobretot, aquesta olor tan especial, barreja de delícia de xocolata i de vi calent (glüwein) que surt de les paradetes i tothom pren per pal.liar les baixes temperatures.

Vàrem decidir tornar al nostre hotel, a Friedrichstrasse, caminant per gaudir del Berlín nocturn amb tot l'esplendor de la seva il luminació nadalenca. Des de la Porta de Brandenburg pel Unter den Linden (passeig dels tells) de 1.5 km.

Vagis on vagis, sempre trobaràs algun lloc de refrigeris (Imbiss) o alguns dels molts "currywurst" (salsitxa, kepchup i curri) per 2 euros.

Però aquest primer dia vam sopar en un dels restaurants de Schiffauerdam, paral.lel al riu, perquè ens l'havia recomanat Quim i Montse per qualitat-preu i carta en castellà, català i altres llengües.

Vem provar el plat més famós de la cuina berlinesa: garró de porc amb xucrut. Per acompanyar aquest plat una mica pesat (cansalada, col i patata) ens van servir l'especialitat d'aquesta regió, la cervesa Berliner Weise.

El cambrer ens va explicar que un costum molt arrelat és beure una copeta d'aiguardent (schnaps) per digerir millor el menjar.

L'ambient va ser molt acollidor i agradable. Sobretot perquè el sopar es desenvolupa a mitja llum i per a una vetllada íntima és sensacional.

Berlín ja no és la ciutat derruïda, plena de casa d'okupes i centre del moviment punk, com en els anys posteriors a la caiguda del mur, sinó un lloc de grans avingudes amb poc trànsit, que té molta cura dels seus monuments i amb una població que estima la cultura i la diversió.

Dia 2

El segon dia vaig buscar un dels guies de "Viu Berlín", que tots els dies de l'any, a les 10 del matí, esperen viatgers disposats a recorrer la ciutat des de'l punt de trobada de Potsdamer Platz enfront del Cafè Balzak.

Durant quatre hores (12 euros), la nostra guia particular ens va portar per aquest itinerari circular per tot el centre històric de Berlín.

Comencem en el passeig en Postsdamer Platz símbol patent de la nova ciutat. Allà queden interessants vestigis del passat: uns fragments del Mur recorden que fins fa pocs això era terra de ningú. A la mateixa plaça hi ha un semàfor pentagonal rèplica del primer d'Europa de 1924. També un fragment d'un saló de la belle époque llueix darrere d'una paret de vidre a peu de carrer.

En el sòl una doble filera de llambordes semblant a una llarga serp, recorda el lloc on es va assentar el Mur.

Em va agradar el que va comentar la guia: "Berlín ha tancat les ferides, però li queden les cicatrius" I ho va dir mirant les llambordes del terra.

D'allí al Martin-Gropius Bau, la topografia dels Terrors, aixecat sobre la cel de tortura de les SS i, després, la visita a l'únic edifici nazi que va quedar en peu. Sobre l'asfalt una original foto gegant coberta amb un vidre recorda una manifestació.

Vaig veure uns tubs gruixuts de color rosa a zona d'obres. Serveixen de drenatge per l'aigua del subsòl.

Creuant el carrer s'arriba al pàrquing més famós perquè en aquest mateix emplaçament hi havia el bunker de Hitler.

Ens va agradar el treball de memòria històrica que han fet els alemanys.

Tot l'han convertit en memorials perquè ningú oblidi el que va passar i no es repeteixi la història.

Ens va impressionar el Memorial de l'Holocaustro, 2700 blocs de ciment aixecats en memòria dels jueus assassinats en la Segona Guerra Mundial.

Passem al Parlament dels 16 estats federals (Reichstag). No vam poder visitar la cúpula de vidre perquè hi havia amenaça de bomba.

Per la Porta de Brandenburger, que va ser molts anys la frontera més dura amb l'est i un dels grans símbols de la ciutat, vam anar cap a l'interior del DZ Bank dissenyat pel mateix arquitecte del Guguengein.

Vam veure l'Adlon, l'hotel més luxós de la ciutat i altra vegada per Unter den Linden fins Friedrichstrabe.

Passem a Gendarmenplatz, església amb cúpula verda, l'única catòlica .

Per fi, la Bebel Platz. Allà es va dur a terme la crema de llibres per part dels nazis el 1933. Hi ha una placa a terra que diu: "Aquí on es cremen llibres s'acaba cremant éssers humans".

Creuant el carrer ens topem amb la Universitat Humboldt, on va estudiar Einstein i 29 premis Nobel.

Al costat una altra obra commemorativa: Neue Wache, una escultuna d'una mare amb el seu fill en braços il luminada per una lluerna.

Enrere deixem també Alexander Platz, amb la torre de Televisió i els moderns edificis de l'estació de trens i centres comercials.

A hores d'ara del recorregut tenia els genolls destrossats perquè 4 hores caminant per la neu, són dures.

L'última parada va ser a Berliner Dom, la catedral de Berlín que té un aire a St Paul de Londres.

Després de tantes emocions mereixíem un descans i "demà serà un altre dia!

Dia 3

Si volguessiu visitar cada dia un museu de la ciutat, necessitariau uns 170 dies perquè Berlín té una riquesa excepcional de col.leccions que abasten gairebé tots els gèneres artístics, científics i històrics.

Després de la reunificació del país es van reagrupar en tres àrees i finalment el millor del seu patrimoni està en el Museumsinsel (Illa dels Museus)

Aquesta illa té actualment cinc museus i va ser declarada per la UNESCO, Patrimoni Cultural de la Humanitat. Es troba al nord de l'illa Spree.

Vam decidir visitar el més famós buscant el que més interessava.

Aquest lloc quedava a prop de l'hotel, es feia fosc cap a les quatre de la tarda i feia fred. Així que una bona opció: visitar un museu fins a les 18 hores que és l'hora de tancament. (10 euros l'entrada)

El primer escollit va ser el Pèrgam. Aquest és conegut mundialment per les seves monumentals reconstruccions arqueològiques. Entres i admires l'Altar de Pèrgam, la Porta del mercat de Milet i després, passant a través d'ella, la Porta d'Ishtar, considerada una de les set meravelles de l'Antiguitat.

Vaig pendre café a la cafeteria, en el mateix lloc que la meva amiga viatgera "Cibeles" va menjar Apfel strudel, el riquíssim pastís de pasta de full farcida de compota de poma tèbia. ¡Boníssim!

La segona visita va ser al Neues Museum que acull la esplèndida col lecció d'art egipci. Vam ser atrets per Nefertiti, "la berlinesa més bella" i encara que sempre va ser bòrnia, el seu miraculós estat de conservació - mai ha estat restaurada - explica que segueixi despertant passions.

Si visiteu la ciutat a l'estiu, podreu descansar sobre les verdes gespes del "jardí dels plaers"-Lustgarten-davant dels museus.

Nosaltres descansàrem en el registre d'entrada perquè la forta nevada ens empenyia a caminar de pressa.

Acabem esgotats, però contents per l'emoció que suposa tenir davant obres que només coneixíem de les il.lustracions dels llibres d'història de la nostra època d'estudiants.

Vaig dormir pensant què pensaria Nefertiti, Akhenatón, el llancer de Darío o Assurnarsirpal, si es veiessin transportats de les seves càlides sorres del desert a aquests gèlids paisatges urbans.

Tota la nit va estar nevant i la ciutat de Berlín cada vegada estava més blanca.

Dia 4

El quart dia havia decidit visitar el Camp de Concentració de Sachsenhausen i a les deu en punt estava davant del Cafè Balzak a Potsdamerplatz on es troben sempre els guies de "Viu Berlín" per demanar que ens acompanyessin.

(Has de portar la targeta de transport ABC perquè el tren S-Brahn1 et portarà fins a l'estació Oranienburg al barri del mateix nom.)

El recorregut dura 20 minuts, aproximadament. A la porta de l'estació t'espera l'autobús 204 que porta fins a l'entrada del camp.

La imatge de l'entrada impressiona: absència de colors, només blanc, negre i gris. Això ajuda a entrar en situació.

Sabia que seria una visita dura: mig metre de neu, camins gelats, temperatures sota zero ... Però el pitjor, les explicacions que allà ens van donar.

A la porta d'entrada, a la reixa, es llegeix "Arbeit marcht frei" (El treball us farà lliures)

De les més de 200.000 persones que van passar pel camp, al voltant de 50.000 van ser brutalment assassinades.Tot el disseny arquitectònic del camp, que té planta triangular, estava pensat per a proporcionar a les SS el control absolut sobre els seus reclusos.

Només hi havia una torre de vigilància a la plaça del recompte i els famosos barracons estaven distribuïts en semicercle al voltant d'ella. Estava tot estructurat de tal manera que des de la torre es podia vigilar tot amb facilitat.

Els barracons de fusta ja no hi són i en el seu lloc hi ha un semicercle de ciment.

Seguim caminant sobre una capa de gel, sota una temperatura molt baixa i en mig d'una suau nevada.

Tenia por de relliscar, sentia que els meus ossos artròsics es ressentien, però vaig prometre no queixar-me pensant en la barbàrie que va passar la gent en aquest lloc.

Vem visitar el que queda de la presó de la Gestapo on es realitzaven les tortures més cruels. Al costat d'aquesta presó hi ha uns barracons reconstruïts. Tenien capacitat per a 250 persones, però, en realitat, convivien 400. Ens van explicar com era el dia a dia per a tots els reclusos: la seva alimentació, el treball que realitzaven, la neteja que havien de tenir ...

Entrem en un petit museu. Allà, entre moltes coses (com estris de l'època i els famosos vestits a ratlles), hi ha una foto molt gran de tots els presos en perfecte ordre i abrigats. Aquesta era una foto de propaganda perquè les autoritats internacionals veiessin que els tenien ben cuidats.

Passem per l'estació Z amb la seva zona d'afusellaments excavada al terra per esmorteir el soroll dels trets.

Vam veure la fossa comuna on es van trobar tones de cendres. També els forns crematoris. La visita no és agradable, però crec que aquests llocs cal visitarlos alguna vegada perquè formen part d'un testimoni històric.

No entraré en més detalls de les coses que allà ens van explicar perquè em produeix molt respecte escriure-les.

"Viu Berlín" realitza aquesta visita de forma gratuïta perquè consideren que aquesta és una part de la història que ha de ser accessible a tots. Quan acaba, si vols, tens l'oportunitat de donar la col.laboració que consideris apropiada.

Vaig passar les tres hores que dura la visita, tractant de comprendre l'incomprensible.

De tornada al centre, els carrers seguien acumulant neu i més neu, però tota la ciutat està preparada per a això. Cap problema !

Per fi, la nit ens va embolicar amb la seva foscor.

Berlín és un destí imprescindible, no només per comprendre part de la nostra història, sinó per conèixer cap a on van les últimes avantguardes artístiques.