TERRES DE L'EBRE. A LA TERRA ALTA, VISITEM ARNES, HORTA DE SANT JOAN I BOT

 

Havia llegit, no recordo on, que la comarca de la Terra Alta és comparable amb la Toscana italiana. No sé el perquè de la comparació. Potser perquè de la mateixa manera que la llum d'aquella zona italiana va inspirar a genis com Leonardo da Vinci o Miquel Àngel, els paisatges, les formes arrodonides de les muntanyes i la llum de la Terra Alta, també van seduir artistes com, per exemple, Pablo Picasso.


El que és cert és que la Terra Alta és un dels llocs de Catalunya més verges si ho comparem amb el potencial cultural, natural i gastronòmic que te. 

Per arribar-hi creuarem els Ports de Beseit on trobarem moltes panoràmiques espectaculars i boniques d'aquestes muntanyes.

Arribem a Arnes, què podem fer ?

El que hem de fer és no perdre l'ocasió de donar-nos una bona passejada pel traçat medieval d' Arnes, fixant la nostra atenció en les seves pedres que amaguen més d'una sorpresa. 

Arnes pot presumir d'un patrimoni arquitectònic excel·lent, del que destaca en gran manera el seu Ajuntament amb el porxo de grans columnes de 1584. Diuen que va ser el primer consistori d'estil renaixentista de tot Catalunya. 

Trobem també l'Església de la Magdalena que és un temple barroc edificat sobre un altre anterior d'estil gòtic. 

Ajuntament d'Arnes

Tot el terme d'Arnes és molt accidentat perquè una part d’aquest l’ocupen els Ports. Per això és un lloc especial ja que es poden practicar molts esports: l'excursionisme, l'escalada, els passeigs amb bicicleta i també es pot accedir a la Via Verda que va fins a Tortosa. 

Cal decidir, aigua o muntanya ?

 

A la part més plana hi trobem els rius Algars i Estrets. Les seves aigües s’obren pas entre immenses parets de pedra i van formant enormes tolls i piscines naturals que són una temptació per qui passeja per la zona en un dia de calor. 

 

Els Estrets d'Arnes és un dels llocs més bonics del massís dels Ports. Pràcticament tot el passeig es realitza vorejant el curs del riu Estrets, i és allà on trobarem gorges i salts d'aigua mentre el riu descendeix sinuós fins arribar a Toll Blau, únic lloc de bany permès. 

Una altra opció és la Via Verda que és l'antic traçat de tren recuperat per poder-hi circular, tant en bicicleta com a peu. És una travessia a través d'antics túnels de tren.

El camí és totalment pla i és un itinerari perfecte per a fer amb nens de totes les edats, i pot ser un complement perfecte a la jornada: després d’haver passat el matí per la zona dels Estrets, haver dinat allà mateix i a la tarda poder fer una passejada per un petit tram d’aquesta Via Verda. 

 

Propera parada: Horta de Sant Joan

 

De sobte, seguint ruta, apareix aquest poble davant nostre. Les cases s'amuntegan unes sobre les altres creant una visió gairebé cubista del poble, com si ens perseguís l'estela de Picasso, el pintor a qui tant agradava aquest paratge. I és que, a part del fantàstic entorn, aquest poble té un dels centres històrics més interessants de la zona.  

 

Passejant per aquest centre històric, declarat Conjunt Històric Artístic, ens trobem amb un casc antic urbà clarament medieval, amb carrers molt tortuosos, cases de pedra i porxos evocadors. 

Una de les zones de major bellesa és la Plaça de l'Església, on es troben els edificis més emblemàtics de la població. 

 

 

Aquesta Plaça d'estil medieval, amb els seus arcs de mig punt juntament amb l'Ajuntament renaixentista (XVI), l'Església gòtica de Sant Joan Baptista (XIII) i la resta de cases porticades formen el conjunt arquitectònic més remarcable de l'Horta de Sant Joan, i, repeteixo, la converteixen en una de les places més boniques i singulars de Tarragona. 

 

Des d’allà, en direcció est, cal buscar el carrer del Medi Ambient. Es allí on es pot deixar la ment en blanc i contemplar des d’aquell racó la bellesa de la Muntanya de Santa Bàrbara i de les Serres de Pàndols-Cavalls. 

Seguim els passos de Picasso

 

Picasso va romandre a Horta de Sant Joan dues temporades. La primera el 1898, amb 16 anys, de la mà de Manuel Pallarés, un jove artista fill de la vila, per curar-se d'escarlatina. Després de la seva primera excursió al cim de Santa Bàrbara, projecten l'aventura de retirar-se a pintar als Ports durant un mes.

 Els dibuixos i pintures que va realitzar durant aquesta època es conserven entre el Museu Picasso de Barcelona i els seus hereus. 

La segona vegada, el 1909, torna amb la seva promesa Fernande Olivier, buscant inspiració. Aquesta segona estada correspon a la seva gran aventura cubista i les obres que va pintar estan disseminades per tot el món en metròpolis tan dispars com Nova York o Moscou.

L’estada del pintor es recorda al poble gràcies al Centre Picasso, un espai de divulgació que mostra els seus lligams amb aquesta terra.

El Centre Picasso es troba a l’edifici de l’Antic Hospital, una construcció renaixentista del 1580 que l’Ajuntament de l’època va fer construir fora de les muralles per acollir als malalts més pobres. 

A l’interior del Centre Picasso es troba una exposició permanent que ajuda a comprendre la influència d'aquest poble en l’obra de Picasso.

 

 

Seguim fins a Bot

 

Bot és a la riba del riu Canaletes, al mig de la comarca. És un poble eminentment agrícola amb vins, inclosos dins la DO Terra Alta, olis també inclosos en la DOP Terra Alta, i ametlles. 

Per la seva situació geogràfica, entre les serres de Pàndols i de Cavalls, Bot és un bon punt de partida per fer nombroses excursions de muntanya on gaudirem d'un paisatge espectacular. 

Passejant pels carrers de la població vàrem trobar diferents cases senyorials de valor arquitectònic i l' Església Parroquial de Sant Blai de segle XVII d'estil gòtic-renaixentista. 

Però l'objectiu era Cal Menescal.

 

Visita a Cal Menescal

Cal Menescal és una petita empresa familiar que es dedica al món del vi des de finals del segle XIX.

 

Només creuar la porta vàrem pensar que “xalariem” molt, com diuen en aquestes terres, perquè és un celler petit, amb tots els detalls ben cuidats, al nostre estil.

A l'entrada es pot visitar, lliurament, una casa-museo que és un homenatge a totes les persones, homes i dones, que visqueren i lluitaren per tirar endavant la seva terra, la Terra Alta, durant molts segles. Trobes estris i utensilis habituals en la vida rural que eren imprescindibles per a qualsevol familia. 

Pep, el propietari, és un enòleg càlid i apasionat, que elabora vins plens de frescor i caràcter. Vaig notar de seguida que per a ell, el plaer del seu treball és compartir-lo amb els altres i va estar encantadíssim de donar-nos la benvinguda a la seva propietat.

 

Vem fer una visita per les sales museu i per les noves instal·lacions del celler. Durant la mateixa, us explica com treballaven i elaboraven antigament els vins i com ho fan actualment. 

Nosaltres haviem arribat buscant les peculiars Garnatxes de la Terra Alta, les blanques i les negres que no coneixiem. El tast va ser una experiència única. 

Per el respecte per la tradició i l’entorn, tenen el certificat al cultiu dels seus ceps com a cultiu ecològic pel CCPAE des de l’any 2011. 

Fan també visites guiades, passeig per les vinyes, diferents opcions de tast, bike and wine i activitats en familia (tast amb familia y també la verema en familia)

 

A aquestes alçades de llegir aquest post, imagineu com van “xalar” aquest parell de jubiletes ?

 

Si us interessa recomano fer un cop d'ull a Celler Menescal

També a la Denominació d'Origen Terra Alta