LES SETMANES SANTES DE LA MEVA INFÀNCIA

 

Fa molts anys no existia el concepte de “vacances de setmana santa”, sinó SETMANA SANTA amb majúscules. Ara els dies festius que commemoren la passió i mort de Jesús al món cristià s'han convertit en un pont penjant entre les vacances de Nadal i les d'estiu.

Aquests dies m'ha donat per pensar i recordar les setmanes santes grises de la meva infància i adolescència.

Era un temps en què la majoria de gent corrent s'havia de recollir a les cases.

Per començar, res de fer cap viatge, ni curt ni llarg, que estava MOLT mal vist.

A casa meva es prohibia durant alguns dies escoltar música, i la tele servia per veure cada any “Marcel·lí pa i vi” i “Els deu manaments”.

Una processó molt antiga (imatge treta d'internet)

Comentant-ho amb un dels meus germans hem recordat que ens deixaven sortir amb els amics només als matins perquè a la tarda calia “visitar monuments” amb la família.

Crec recordar que de la nit del Dijous Sant fins al Divendres Sant al matí era devoció catòlica visitar set esglésies per veure aquests “monuments”

Els “monuments” es muntaven a les esglésies i estaven arreglats amb preciosos objectes on reposava la Sagrada Forma consagrada enmig d’ espelmes, flors i teles.

Els meus pares i els meus oncles els visitaven amb molta devoció, però per a nosaltres aquesta visita era una cosa tristíssima, perquè s'entrava a totes les esglésies a “veure” com les imatges havien estat cobertes per teles morades en senyal de dol i respecte. Als carrers dels pobles i ciutats el soroll de tambors i trompetes, que acompanyava les imatges de les “processons” , ho envaeixen tot.

Als nens i nenes ens compraven una carraca. Nosaltres també la vàrem tenir i recordo fer-la rodar sense associar-la a cap altra cosa que no fos fer soroll, sense cap significat afegit.

Ara, buscant informació, trobo que són instruments musicals de percussió d’origen medieval, probablement àrab, que es feien sonar a les celebracions de Setmana Santa com a símbol de dol per la mort de Crist i que substitueixen el so de les campanes També existia l'obligatorietat del dejuni i es consumia peix en lloc de carns.

Amb el diumenge de Resurrecció arribava per als catòlics el dia més important, el centre de la festa, ja que amb la resurrecció de Jesús adquireix sentit tota la seva religió. Però per a altres acabava el malson d'una setmana en què gairebé tot estava prohibit.

I per a nosaltres també, el diumenge de Pasqua de Resurrecció era un gran dia perquè esperàvem el regal de la típica “mona”

Mona amb diversos ous cuits

La “mona de Pasqua” és un producte de rebosteria típic a Múrcia, Comunitat Valenciana, Catalunya, Aragó i part de Castella-la Manxa. És un dolç de Pasqua que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

Es creu que l'origen de les mones de Pasqua data del segle XVIII. Aleshores la tradició indicava que el padrí havia de regalar al fillol o fillola una coca feta amb el mateix nombre d'ous durs que la seva edat, sent el topall els dotze anys.

Mona de pa de pessic i crema

Però les “mones” donarien per fer un post molt més llarg.