Que
consti que ho intento, però no hi ha res a fer ... Quan porto molt
de temps sense escoltar el so de les ones del mar, m'entra aquesta
"morriña" tan gallega o aquesta "saudade", tan
portuguesa. I ara la tinc ....
Aquesta enyorança em transporta sempre a una de les
comarques més boniques del nostre país, l'Empordà gironí.
L'Empordà,
per a mi, representa l'ideal de la terra catalana: paisatge
mediterrani de mar i muntanya, pòsit de cultures clàssiques
macerades al sol, pobles amb encant i un litoral amb personalitat
única de renom internacional, la Costa Brava.
Avui estic per presentar, provar, gaudir i admirar un trosset d'aquesta Costa Brava bella.
La
tramuntana, fort vent del nord que bufa amb força per aquestes
contrades, perfila roques i mou muntanyes i també estira els arbres
per modelar. Enyoro també la tramuntana.
Si
he de parlar-vos dels pobles d'aquesta zona costanera, us diré que
tenen una constant: barques de colors dormitant sobre la sorra
esperant l'hora de la pesca, xarxes esteses al sol, olor a mar i a
peix fregit, a marisc i a 'fideuà' , la típica paella feta amb
fideus en lloc d'arròs, platges de gruixuda sorra i aigües braves
que esquitxen en xocar amb els penya-segats poblats de pins gairebé
fregant les ones.
Els
meus pensaments es dirigeixen a Palafrugell perquè és la porta per
on s'entra a una costa que no té desperdici.
Familiar,
glamurós, jove, madur, noctàmbul, actiu, jubilat, mandrós ... És
igual com sigui el viatger. Aquest lloc té una proposta per a cada
un d'ells.
Totes
les petitíssimes cales estan tancades per penyals i guarden pobles
amb un encant especial: Begur, Llafranc, Tamariu, Calella de
Palafrugell ...
Tots,
una vegada, van ser només de pescadors i, tots, valents, van
aconseguir escapar indemnes del turisme massiu.
Les
barraques de pescadors van ser les primeres edificacions de Calella,
un nucli que es va començar a habitar a la fi del segle XVIII, quan
els pirates van deixar de ser una amenaça. Els primers a trobar un
lloc ideal per a l'estiueig van ser els burgesos de Palafrugell, a
partir dels anys cinquanta del segle passat.
Després els viatgers
van començar a venir de tot arreu.
A
la meva edat ja no enyoro aquells matins de bany i de torrat al sol
que tant m'agradaven. Ara em ve al cap la imatge del capvespre a
Calella de Palafrugell perquè sempre ens regala una panoràmica
preciosa de la localitat. Aquesta visió està acompanyada d'un
ambient alegre, desenfadat i tranquil que resulta sempre molt
agradable.
Després,
quan ja s'ha fet de nit, les barques descansen a PORT-BO i els
llums s'il·luminen per marcar-nos les "Voltes", un
carrer amb arcades, davant del mar, que enamora a tothom qui la
contempla.
L'endemà,
quan torni a sortir el sol, recorrerem els carrerons blancs,
escoltarem música típica del lloc, visitarem els comerços
esquitxats d'artesania i veurem com la gent gaudeix i s'entreté.
Després
arribarà l'hora del bany i la majoria se submergirà en aquestes
aigües clares, amb fons habitats per pedres de mil formes i peixos a
tropell. I el sol ens escalfarà a la sorra salvatge, gruixuda, que
potser és la responsable de la transparència de les seves aigües.
Com
la majoria dels pobles de la nostra geografia, Calella té un dia
gran: el primer dissabte del mes de juliol que se celebra la Cantada
d'Havaneres a Port-Bo. (Aquest any no podrá ser per les condicions actuals de la maleïda covid-19)
Aquells dies, sobre les barques, una multitud de persones es juntaven per
gaudir d'aquesta tradició que es remunta al retorn de moltíssims
catalans que, durant el segle XIX, van emigrar a Cuba.
En
el repertori no hi falta el considerat, ja gairebé, himne mariner:
"La Bella Lola" o "El meu avi", en què el públic
aixeca els seus mocadors i els oneja a ritme vacil·lant.
Visiteu Calella i gaudiu com mai de l'aire mariner, de les vistes espectaculars a la platja del Port-Bo. Després fotografieu les barquetes tradicionals i escolteu el so de les roques ballant amb la mar.
