Volia explicar-vos d'on va venir la figura d'una parella de «vilatans madurs» que ocupa la nostra felicitació per l'any 2021 després d'un últim any tan dur per a moltíssima gent.
La vam portar d'una ruta per terres escandinaves allà pel 2010.
Seguint la serralada Gudbrands ens havíem endinsat a les valls i boscos de les anomenadas Terres Troll, a Noruega.
El paisatge era encantador, amb tants tons de verd i aigua per tot arreu; recordava la Bretanya francesa o les Terres Basques.
Tota la ruta era plena de casetes de fusta entre els boscos de bedolls, l'arbre que predomina en aquests països d'Escandinàvia. (La fusta dels mobles d'Ikea)
Les cases de fusta de color vermell recorden que els seus habitants eren gent humil, aquest color va ser per a les granges. Després hi ha el color blanc que ens diu que els seus habitants eren rics. Tenen sempre jardí, terra cultivada i molta pila de llenya.
Ara les cases les construeixen pre-fabricades i l'energia que fan servir és l'elèctrica, tot i tenir gas que exporten.
El nostre allotjament va estar a Alesud. Era un hotelet familiar on ens esperava “el llit que sempre t'abraça" quan arribes. Així dic jo als llits amb funda nòrdica tan acollidors que també tinc a casa meva.
Aquesta ciutat de pescadors i gent simpàtica és una destinació agradable, a Joseph li va encantar.
En 1904 un incendi va arrasar les cases de fusta i els alemanys, en tres anys, van construir 450 edificis tots a Art Nouveau que era la moda arquitectònica a tot Europa.
Alesud semblava una ciutat fantasma perquè a les quatre de la tarda ja no hi ha ningú pels carrers, només turistes i alguna botiga de souvenirs amb ninotets troll, postals, gorres, bufandes i jaquetes de llana noruega.
Allà vam comprar aquesta figura per a l'arbre de Nadal.
Recordo que Joseph em va dir:- Mira, nosaltres d' aquí a uns anys serem uns iaios "rechonchones i amorosos", i recordarem amb afecte els llocs que hem visitat -
Com ha passat el temps!
.JPG)
