Aquest 2020 ha canviat la nostra forma de vida. Des de coses senzilles com prendre alguna cosa amb els amics o donar una abraçada a un ésser estimat, a coses que abans donàvem per fet com poder viatjar i conèixer el món. Tot ha canviat i ens posem melancòlics recordant moments viatgers entranyables.
També pensem amb d'altres moments viatgers que potser no viurem ja. Això sentia recordant el viatge a Marràqueix que vam haver de anul·lar. Però aquesta tristesa em va durar molt poc temps perquè un pensament positiu va arribar ràpid:
No cal anar-se'n lluny per gaudir d'una escapada. Un bon llibre, una bona serie de TV i seure al costat de foc potser un... Planazo!
Totes aquestes reflexions les comentava amb la meva amiga Hafida que és marroquina, bona cuinera i, a mes a mes, ens estima molt.
Sorpresa, sorpresa !!!!
- «Pareu la taula que us porto l'aperitiu i el dinar!!! ».
Paraules de l' Hafida que anuncien que avui dinarem bé.
La pressa al fogons mata i aniquila la bona cuina. I aquest «no tenir pressa» és el que l' Hafida no té quan cuina perquè emprar temps a la cuina, no és negociable.
Com a aperitiu per acompanyar els plats marroquins a les taules familiars normalment serveixen sempre:
- PA. El pa marroquí tradicional es diu batbout. Se sol coure sense llevat en un forn de pedra o en una paella de fons gruixut.
- OLIVES. Al Marroc sempre es troben una gran varietat de totes mides, colors i sabors. Les serveixen molt amanides i molt picants; són molt saboroses.
Ara arriba l' Hafida amb el plat estrella:
La PASTELA DE POLLASTRE que és un plat molt elaborat que se serveix els dies de festa i com a plat únic després de l'aperitiu.
És una recepta de pollastre molt típica de Marràqueix plena de sabor i aroma.
És un pastís elaborat amb capes de fina pasta fil, farcit de carn de pollastre, fruits secs i aromatitzat amb diverses espècies. Per sobre està empolvorat amb sucre i canyella.
Els millors plats de Marràqueix
La cuina marroquí es considera de gran riquesa i varietat, així com senzilla i fàcil de preparar. Barreja el dolç i el salat. S'elabora de forma casolana sent principalment les dones les que s'encarreguen d'aquesta tasca. Les receptes passen de mares a filles per tradició verbal i els plats se solen acabar prenent te amb menta.
Ja hem parlat de la Pastela i ara toca uns altres plats principals: CUSCÚS i TAJINS que també els hem tastat.
El cuscús també ha arribat a la nostra taula cuinat per l'Hafida. És tracta d'un bullit al vapor de carn de xai, pollastre i verdures (naps, carbassons, tomàquets i pastenagues), sobre un llit de grans de sèmola.
El que ella prepara es complementa amb un guisat de be, cigrons, carbassons, naps, tomàquets i pastenagues.
També hem tastat el tajín.
El tajín és com la paella. No vull dir que la seva base sigui l'arròs sinó al fet que és un plat on el nom ve donat pel recipient en el qual es prepara.
El tajín és una espècie de cassola baixa de fang o ceràmica amb una tapa de forma cònica, que fa que la calor i el vapor circulin de manera que el menjar queda tendre i sucós. Així es diuen tajins als guisos de carn, verdures i llegums que es cuinen dins d'ell.
Solen portar pollastre o xai, i també pot ser només vegetariana.
L'Hafida li posa panses, prunes seques, orellanes o dàtils, però per a mi aquestes fruites seques encaixen millor amb els guisats.
Sempre amb la companyia d'un te de menta
Hi ha una aroma característica dels carrers de Marràqueix i també de tot el Marroc: el perfum del te de menta. Aquest te de menta és el més comú i es pren a qualsevol hora del dia.
Es prepara en teteres amb menta fresca i sucre. Es serveix normalment en gots molt delicats, sovint des de molt amunt per refredar-lo i que s'airegi.
De vegades, la preparació del te és una oportunitat perquè l'amfitrió (casa, botiga o on sigui) faci un desplegament de coneixement del tema: com es trien les fulles, com es preescalfen els gots (si és en una casa, amb aigua calenta), com es col·loquen les fulles (de tal manera que semblen omplir el got però després l'aigua les reduirà molt), com ha de caure el raig d'aigua calenta, etc.
Diuen que el te s'ha de servir tres vegades, sent el primer got "amarg com la vida",el segon "fort com l'amor" i el tercer "dolç com la mort".
US ESTIMO, LECTORS I LECTORES !!!!
.JPG)
