Després de tant de temps de confinament hi havia moltes ganes de brisa marina, de sons de gavines i d'olors i sabors de plats deliciosos de cuina mediterrània.
La nostra furgo coneix de sobres el camí a les tan estimades Terres de l' Ebre, però sempre anem sense pressa i fent alguna parada molt abans.
- “Entrepà i fotos a l' àrea del Pont del Diable de Tarragona “- “Ostreees,sí !!- I dinar al Serrallo !!!
L'expressió Pont del Diable, que s'assigna a molts ponts, es deu a les llegendes que sobre ells planen. I tant a Espanya com en altres països hi ha més ponts amb aquesta referència.
A Catalunya en tenim al voltant de 80 ponts que es poden catalogar d’aquesta manera.
Si teniu curiositat podeu consultar a: magradacatalunya
L' Aqüeducte de les Ferreres
El més famós de tots és el Pont del Diable de Tarragona que és només un fragment de l'aqüeducte de les Ferreres que canalitzava l'aigua a la ciutat des del riu Francolí.
L'aqüeducte va ser construït al segle I d. C. per August i es va utilitzar fins a mitjans de segle XVIII.
És un dels monuments més impressionants i millor conservats de la Tarraco Romana.
Situat en un entorn natural privilegiat com és el Parc Ecohistòric del Pont del Diable, que és com s’anomena aquest lloc, l' aqüeducte ofereix viure al visitant una experiència privilegiada
Com tot Pont del Diable té la seva pròpia llegenda que està ben explicada en un panell informatiu que hi ha per al visitant i diu així:
«És el primer segle d C i l’emperador August està treballant en el creixement de la Tàrraco romana, però aquesta necessita aigua. Així, es contrueix el major aqueducte del territori. La construcció avança a pas ferm, quan una ventada enderroca tota la feina feta. L’arquitecte, desesperat, assegura que només un diable podria construir un pont que aguantés un mileni. Així, Satanás se li presenta al davant, i li ofereix construir el pont a canvi de l’ànima de la primera persona que begués l’aigua de l’aqüeducte. Fet el tracte, el dimoni construeix el Pont la mateixa nit, però els constructors fan que un ase sigui el primer en beure.»
Com arribar-hi ?
Si
aneu amb
cotxe des
de Barcelona agafeu l' autopista AP-7 direcció Tarragona i, una mica
abans de la sortida 33 a aquesta ciutat, a uns 50 metres, un rètol
assenyala una petita àrea de descans amb pàrquing on es pot deixar
el cotxe i visitar aquest monument romà.
La furgo es queda quieta i nosaltres ens endinsem al bosc que hi ha al barranc que salva l' aqüeducte.Els primers metres es fan per una passarel·la de fusta adaptada a persones amb poca mobilitat o a cotxets de nadons, el que permet obtenir unes primeres vistes de l'aqüeducte. La passarel·la acaba i ens porta a un camí que, si el seguim, arribarà un moment que tindrem una bifurcació, una cap a la dreta i una altra a l'esquerra.
Si seguim el de l'esquerra, baixarem fins arribar sota de l'aqüeducte de Ferreres. Si pel contrari seguim el de la dreta, aquest puja i ens deixa a la part alta de l'aqüeducte.
Des d'aquí podem creuar els seus més de 200 metres de longitud (adaptat per fer-ho) i contemplar el barranc a una alçada de 30 metres, no recomanable si es pateix vertigen.
De fet, aquest entorn natural suposa un element clau en el context del terme municipal de Tarragona, funcionant com a porta d’entrada de l’Anella Verda i actuant com a pulmó verd de la ciutat. A diari coincideixen a l’entorn del Parc la gent que va a visitar el monument romà amb la que va a caminar, a córrer o en bicicleta.
També hi ha visita guiada
La visita guiada a l’aqüeducte porta a l’època romana. Explica com es va construir el monument, on es trobaven les pedreres romanes i per a què va ser utilitzat el pont. El recorregut permet apreciar també la majestuositat i la bellesa del monument, de més de 2.000 anys d’història, considerat un element arquitectònic impresci dible per la vida a Tàrraco i que forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Més informació a :
.JPG)
