 |
| @Jubileta3 |
Carrers estrets, casetes baixes, places petites i les barques amarrades al port són les imatges més emblemàtiques que trobareu a El Serrallo. Un lloc amb encant. Un barri on encara es respira l'estil de vida típic dels barris mariners d'abans.
Aquest barri de pescadors és un conjunt molt característic, format per uns pocs carrers entre la via de tren i el port. És allunyat i fins fa poc aïllat de la resta de la ciutat. Els seus carrers tenen edificis senzills, la major part construïts a mitjan del segle XIX, i que encara conserven cert tipisme dels barris de mar. El front marítim ha estat urbanitzat i enjardinat modernament. |
| @Jubileta3 |
Una pinzellada històrica
Hi ha diverses teories sobre el nom Serrallo perquè l'origen del topònim sempre ha estat una incògnita.
Alguns ho atribueixen a l'aïllament de barri a l'estar tancat per la via de tren, el mar i el riu. Altres asseguren que el nom ve de l'ofici de Serraller, és a dir, manyà. Finalment hi ha qui diu que ve de l'àrab.
El serrall era també la part de l'habitatge musulmà on habitaven les dones de l'harem que oferien els seus serveis als homes.
Buscant aquesta informació, vaig trobar un assaig històric d'en Vicent M. García que deia que els que pensen en un famós harem de dones d'un palau musulmà no van mal encaminats. Aquest autor creu que hi ha diverses relacions entre la cultura musulmana i el nom del raval mariner.
Al segle XIV es documenten les primeres botigues de mar ("les barraques de fusta on vivien els pescadors, que també utilitzaven com a magatzem"). Totes a la platja del Miracle, i més endavant, prop de la desembocadura del Francolí.
Al segle XVIII la majoria de persones que treballaven en el món de la pesca vivien a la ciutat, a la Part Alta. Els més pobres, però, s'allotjaven en unes barraques en la llavors anomenada platja Lazareto,
I ve el final del segle XVIII i la Junta d'Obres del Port va projectar la construcció del barri de la Marina a la Part Baixa de la ciutat. No serà fins a mitjan el segle XIX, però, quan podem situar l'inici de barri dels pescadors de Tarragona: El Serrallo
La construcció de la línia de ferrocarril Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida i l'ampliació del Port de Tarragona van obligar a desplaçar les cases dels pescadors del carrer de la Mar fins a la zona actual del barri, entre el port, la via del tren i la zona del riu Francolí.
Actualment, el barri té un nou edifici de la Llotja del Peix, un nou port esportiu, (la Marina Tarraco) i un molt agradable passeig marítim a la línia de costa on té molt protagonisme l'oferta de restauració.
 |
| @Jubileta3 |
Ruta marinera per el Serrallo
Per als turistes i visitants que vénen a Tarragona anar a dinar al Serrallo és gairebé obligatori. La tradició marinera i la proximitat de la llotja fan que un sempre pensi en peix fresc, acabat de sortir de la mar.
Aquest parell de «jubiletos» vàrem passejar pels seus carrers i ens vem apropar al port pesquer per tornar a descobrir el més íntim i popular de la ciutat. Els pescadors s'afanyaven a apedaçar les seves xarxes, netejar les seves barques i preparar-les per a la propera sortida a la mar.
Els sabors i olors tan tradicionals del barri es barrejaven amb la modernitat de la Llotja, l'Església de Sant Pere i les antigues cases rehabilitades de barri.
 |
| Església de Sant Pere |
 |
| Antic pòsit de pescadors |
Fem un cafetó?
Una cambrera del Bar Can David ens deia que la vida al barri comença a les 5,30 hores quan els pescadors es prenen el primer cafè del matí abans de sortir a la mar. Un parell d'hores després -entre les 7,30 i les 8,30- arriben les barques de llum després d'una nit de captures. A partir de les 12,30 apareixen els primers comensals dels restaurants.
Els torns es multipliquen, sobretot a l'estiu. Els que han anat a menjar més tard es troben taula amb taula amb els turistes que sopen aviat. És un no parar.
Seguim passejant en «slow travel»
De sobte un monument davant nostre, l'Església de Sant Pere Apòstol. Arquitectònicament és un edifici neogòtic de reduïdes dimensions. Està situat sobre un pòdium i cal accedir-hi pujant unes escales de pedra que tenen forma semicircular.
Abans, l'aigua arribava fins a aquesta església de Sant Pere i els pescadors amarraven les seves barques a la platja.
Passem per davant de la nova llotja del Port de Tarragona, fins a tornar al Moll de Costa.
 |
| @Jubileta3 |
El romesco, el plat estrella de Tarragona
Era
ja l'hora de dinar i
Tarragona també ens
esborrona per la seva gastronomia.
Si un fa una ullada a les pissarres dels establiments del front litoral de seguida s'adona que hi ha homogeneïtat: racions (croquetes, musclos, calamars) i les paelles; la varietat és mínima.
Però si vols degustar un plat tradicional has d'anar a la carta.
Nosaltres buscavem el plat estrella de la zona, el romesco.
El romesco que al marge de la coneguda salsa que també porta el seu nom, és un guisat de pescadors documentat des de fa un segle.
Diuen que va néixer a les barques del Serrallo a principis de segle XX. Els pescadors amb els ingredients que tenien llavors a l’abast ( alls, pa sec, pebrot sec, oli, sal i vi) feien una picada amb el morter. Després ho sofregien a la cassola i afegien el peix que pescaven. Així feien el “suquet” que anomenaven romesco.
I va estar un plaer tastarlo
Tot plegat i en aquest marc privilegiat a vora el mar Mediterrani vàrem tornar a demanar un bon suquet de romesco. Teniem les barques com escenari i amb la companyia d’altres gents molt afables en tot moment ens vem sentir com a casa nostra. Els que som amants del mar hem tingut sempre el Mediterrani i el que significa molt a prop. No podem passar gaires dies sense tenir la necessitat de passejar pels pobles mariners, per la llotja o veure barques vora el mar abans o després d’haver fet un àpat de peix, del més fresc, el que pesquen els treballadors de terres marineres.
 |
| @Jubileta3 |
.JPG)
