Quan es parla de les excursions pel Delta de l’Ebre a tots ens vénen al cap els llocs de més renom i que són més coneguts: les basses de l’Encanyissada i de la Tancada, la punta del Fangar, el Trabucador i la Punta de la Banya, l’Illa de Buda... Però n’hi ha d'altres que, potser més senzills, resten més amagats i bé mereixen una caminada i anar-los a descobrir. Estic parlant dels Ullals de Baltasar.
Es troben al km 4 de la carretera TV-3408, entre les localitats d'Amposta i Sant Carles de la Ràpida, al costat de l’antic canal de navegació de Carles III.
Els Ullals de Baltasar ocupen una extensió de poc més de 10 hectàrees de terreny envoltades per horts i arrossars.
A mig camí hi ha un senyal cap a l'esquerra que ho indica.Quan entres a la desviació hi ha una àrea d'acollida amb aparcament .Allà comença un recorregut circular amb plafons interpretatius.
El dia acompanyava perquè no feia una calor excessiva i els arrossars del Delta, ara inundats, estaven preciosos. I aquest raconet encara no el coneixíem.
ELS ULLALS DE BALTASAR són punts de surgències d'aigua subterrània procedent dels aqüífers de les muntanyes veïnes de Montsià i els Ports.
L'aigua de la pluja s'infiltra fins a formar rius subterranis que porten l'aigua fins al Delta on xoca amb els materials al·luvials i impermeables i emergeix cap a la superfície creant aquestes basses de típica forma circular o d'ull, d'on li ve el nom.
Els ullals, generalment, tenen una forma aproximadament circular, amb un diàmetre comprès entre els 3 i els 50 metres i una fondària que pot variar entre els 2 i els 7 metres.
La flora que podem trobar als Ullals de Baltasar és molt variada i lligada al medi aquàtic tant particular que representen. A les terres fosques creixen els eucaliptus on també trobarem el salze blanc que creix ben a la vora.
A les zones aquàtiques vàrem veure el nenúfar blanc, ara espectacular perquè són els moments de màxima florida. També sempre acompanyat per altres plantes aquàtiques.
L’aigua transparent dels ullals manté una temperatura constant entre els 16 i els 18ºC, fet afavoreix l’aparició d’un hàbitat molt específic.
Aquest microhàbitat singular esdevé un santuari per algunes espècies de peixos com ara el samaruc, una de les espècies de vertebrats més amenaçades del planeta; l’espinós, un peix petit platejat que no supera els 8 centímetres i que només viu un any i que construeix un niu subaquàtic amb branquillons per posar els ous; i el llopet de riu, que viu en el fons dels ullals soterrat a la turba.
Tota aquesta informació està molt ben explicada en els plafons interpretatius.
.JPG)
