PASSEJADA PER TARRAGONA, "ANEM A TOCAR FERRO"

Als tarragonins els agrada ramblejar, es a dir, passejar per la Rambla sense pressa i “anar a tocar ferro” La legenda diu que “anar a tocar ferro” al Balcó porta molta sort.

I allà era jo, tocant a mar, recolzada en una barana de ferro i gaudint d'una magnífica vista en aquell lloc tan especial al final de la Rambla Nova de Tarragona, en un punt emblemàtic: El Balcó de la Mediterrània. Esperava el meu “jubileto”.

Les visites que fèiem a la capital del Tarragonès van ser sempre a nivell familiar: “xalar” d'un bon gelat amb els fills a la Rambla Nova, menjar un deliciós romesco al barri mariner del Serrallo o veure una Diada Castellera per les Festes de Santa Tecla la segona quinzena de setembre. Sempre d'una manera ràpida, sense pernoctar, i com a camí cap a Terres de l'Ebre.

Recordava tot això aquest any que he batejat com el del «Redescobriment de Tarragona». Ara ho podia fer sense mirar el rellotge, sense presses.

Tarragona és una ciutat preciosa al costat del Mare Nostrum.

La ciutat a l'antiguitat va tenir dues èpoques d'esplendor: l'Època Romana i l'Edat Mitjana, durant la qual va ressorgir. Per això, en l'actualitat, podem visitar nombroses restes de les dues èpoques que estan escampades pel nucli antic.

Passejades per la història romana

La història de Tàrraco (nom que van donar a la ciutat de Tarragona els romans) comença l'any 218 a.C. quan els exèrcits romans van arribar a la Península Ibèrica per combatre contra els cartaginesos a les batalles pel control de la Mediterrània.

En un primer moment Tàrraco va ser una petita base militar, per convertir-se després en la principal base militar romana d'Hispània. Militars, comerciants i ciutadans romans es van desplaçar a aquests territoris a la recerca de noves oportunitats.

El mateix August es va instal·lar a la ciutat durant dos anys per dirigir les campanyes a la franja cantàbrica. Aquella va ser la primera vegada que un emperador va viure fora de Roma. Per aquesta raó, durant els anys 25 i 26 a.C. Tàrraco va ser la capital del món romà.

 

August la va convertir capital de la Hispània Citerior i la va dotar d'excel·lents obres i infraestructures. Tàrraco va ser una de les principals ciutats d'Hispània. La seva ubicació a la costa mediterrània, afavoria el comerç; també el bon clima va ser factor important perquè l'emperador Cèsar August decidís quedar-se molt de temps.

Al llarg de la història, la ciutat va anar creixent i és el que avui en dia veiem a través dels monuments que han quedat de la Tàrraco romana

Després de 500 anys de presència romana, la ciutat va ser assaltada per les tribus bàrbares i posteriorment abandonada fins a la seva repoblació en l'Edat Mitjana.

Un passeig sense presses per la Tàrraco Romana

Tota la zona del casc antic, on hi ha la major part de les ruïnes que vam visitar, està emmurallada.

Es pot accedir-hi entrant per uns arcs de pedra que hi ha a cada costat o des de la part més baixa del nucli antic.

La nostra ruta va començar a la Plaça del Pallol just a la banda del Portal del Roser. Allà, dins de l'edifici de l'Antiga Audiència de Tarragona, hi ha una curiosa maqueta del que va ser la Tàrraco Romana. El moment representat és del màxim apogeu, en el s.II d.c.

Va ser feta a escala 1: 500 i té unes dimensions de 18m3, convertint-se així en la segona maqueta del món romà més gran d'Europa, només superada per la de Roma.

A mi em va cridar més l'atenció un tros de mur emmarcat amb una pintada feta l'any 1936 anomenant a Lenin, la revolució, la república... Tot un testimoni històric.

Mur emmarcat

El dia va sortir esplèndid i venia de gust començar per una passejada per l'anomenat Passeig Arqueològic, fora de les muralles que estaven a tan sols 300 m

L'antiga muralla de Tàrraco era una magna construcció de 3,5 km que delimitava el perímetre de la ciutat. Ara es conserva més d'1 km. Aquest mur de fonaments romans i cos medieval el vàrem contemplar durant aquest trajecte.

Passeig Arqueològic

I seguim passejant

Entrem de nou al casc antic.

Va arribar l'hora del vermut i el dia era agradable. Erem a la Plaça del Fòrum. Les terrasses dels bars conviden a degustar unes tapes i una copa de vi negre DO Terra Alta, mentre es contemplen restes del mur angular del Fòrum Provincial Romà.

Aquest lloc, antigament, constituïa el centre polític i administratiu de la Tarragona romana.

Plaça del Fòrum

Plaça del Fòrum

Una altra part es troba a la Plaça del Rei, on hi havia un recinte envoltat per pòrtics i adornat d'estàtues.

I d'allà al Circ Romà...

El Circ de la Tàrraco romana és un dels millors conservats d'Occident. Tenia 325 m de longitud i un aforament per a 30.000 espectadors.

Es pot visitar una part del que antigament van ser les grades així com la seva gran façana. És impressionant recórrer les entranyes del circ i imaginar com serien les curses de quadrigues que aquí es realitzaven.

Hi ha una part al descobert que es pot veure des del carrer, però val la pena entrar a fer la visita per veure el que hi ha sota terra.

La Torre del Pretori

Des de l'interior del circ la visita transcorre fins a la Torre del Pretori, on es pot visitar un museu i pujar a dalt de la Torre per gaudir d'una de les millors vistes de la ciutat.

… i després a l'Amfiteatre

Una de les visites que més esperava era la de l'Amfiteatre romà, el lloc on es concentrava tota la diversió per als habitants de la Tàrraco.

L'Amfiteatre

L'Amfiteatre romà era una construcció excavada a les roques i a la vora de la mar. Allà es celebraven les lluites de feres i gladiadors. Tenia capacitat per a 14.000 persones i també es va usar per a les execucions públiques. Actualment es conserva part de la graderia septentrional tallada a la roca, molt erosionada, i una part de la graderia meridional, aixecada sobre voltes de formigó.

A més vam poder entrar i passejar tan per la graderia com baixar a la sorra i trepitjar-la.

Tenint en compte que tota la jornada vàrem caminar molt, tenia les cames cansades; vaig seure a la grada i el meu cap va començar a imaginar les batalles de gladiadors que aquí es celebraven.

 L'Antic Hospital de Santa Tecla

Passejades per la història medieval

L'altra época d'esplendor va ser durant l'Edat Mitjana, on la ciutat va tornar a ressorgir.

Al voltant de l'any 713, la conquesta àrab de Tàrraco va provocar un procés de decadència per la ciutat que es va estendre fins a la seva restauració l'any 1129. Aquesta decadència, que va arribar al mateix temps que la de l'Imperi Romà, va ser recuperada finalment pels cristians.

Tarragona va erigir-se en una nova ciutat edificada damunt de Tàrraco perquè es van aprofitar antigues construccions i les van reconvertir en noves edificacions. Aquesta influència de la primitiva ciutat romana en l'estructura urbana de la part vella es nota en la conservació del perímetre i en les terrasses escalonades.

Posteriorment, entre els segles XIII i XIV la Tarragona medieval va créixer i durant aquest període es van construir diferents edificis emblemàtics. Aquests canvis van ser molt notables a partir de mitjans dels segle XIV, quan el rei Pere III el Cerimoniós fa fortificar la ciutat.

Carrer de la Part Alta

I seguim passejant sense presses per la Tarragona Medieval

Totes les restes de la Tarragona Medieval les trobem a la Part Alta de la ciutat.

Prenent el camí pel carrer Major amunt, veurem al fons la Catedral com a monument més important.

Trobem també l'antic Ajuntament, que actualment és seu de l'Oficina de Turisme, on es pot recollir un pràctic mapa.

Molt a prop, s'arriba a la Plaça de les Cols, lloc on es fan les exhibicions castelleres. És en aquesta plaça i abans de pujar les escales de la Catedral on trobem unes Fonts molt boniques.

Fonts de la Plaça de les Cols

Fonts de la Plaça de les Cols i escales a Pla de la Seu

Aquestes Fonts son a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales, del segle XVIII i s'han conservat fins avui en dia.

Pugem escales i estem a la Pla de la Seu.

Trobo que el Pla de la Seu és una de les zones més boniques i que millor preserva l'ambient medieval de la ciutat.

Conserva una sèrie de casals gòtics entre els quals trobem l'antiga rectoria, la casa Balcells, la Casa de l'Abat de Poblet i els Porxos del carrer Merceria.

Casa Balcells

He donat una ullada a la Casa Balcells que actualment ubica un restaurant que es presenta com un espai on gaudir de la història. (Ens quedem a dinar aquí, el menú és assequible i dinar en aquest lloc és un luxe)

Després la Catedral de Santa María

La Catedral de Santa Maria va ser construïda sobre l'antic temple romà dedicat a l'emperador.

Es va començar a edificar al segle XII en estil romànic, es va continuar en estil gòtic i es va consagrar l'any 1331, encara que la seva construcció es va paralitzar a causa de la Pesta Negra.

La façana, presidida per la gran rosassa, és una de les imatges més reconegudes de Tarragona. També el campanar reflecteix la transició del romànic al gòtic.

 La Catedral

La rosassa de la Catedral

Vàrem accedir al Claustre des de l'interior de la Catedral. És un Claustre preciós, amb un jardí molt cuidat, però és important observar la porta per on heu entrat. Aquesta porta està feta de marbre, un material poc habitual en altres catedrals medievals. Cal mirar els relleus dels capitells i els arcs.

El carrer Merceria

I seguim passejant

Un altre dels carrers bonics és el carrer Merceria, tot porxat , (porxos del segle XIV). Allà s'instal·lava un mercat antigament.

Els que em coneixen una mica saben com m'agraden les construccions romàniques siguin religioses o civils. Per això vaig quedar molt parada davant de l'Antic Hospital de Santa Tecla del segle XII-XIII, al carrer de les Coques.    

                                                ¡¡Preciós !!

 L'Antic Hospital de Santa Tecla

Caminant per carrers amb els noms dels gremis, s' arriba al barri on residia la comunitat jueva, al voltant de la Plaça dels Àngels. Originalment, aquest call tenia una sinagoga, una escola i uns banys.

El pas del temps ha fet que, avui dia, el call s'hagi reduït a uns quants carrers i arcs gòtics aïllats.

Un carrer del call

Una mica més avall sorgeix majestuosa la Torre del Rei, també anomenada Torre del Pretori o Palau de Pilates. Un cop dins tampoc és que aneu a veure res d'especial. Des del terrat es pot contemplar una vista immillorable de la ciutat.

 LaTorre del Rei  

Sortim de la Part Alta de la ciutat per el Portal del Roser per acabar la caminada pel Passeig Arqueològic, paral.lel a la muralla que rodeja el casc antic.

Els bars amb terrassa inunden la Plaça de la Font i, mentre, les cames d'aquests “jubiletos” descansen degustant unes tapes que serviran ja de sopar.

A aquestes hores es poden contemplar les llums de molts edificis de la ciutat.

Tots els articles els escric després d'haver viscut l'experiència en primera persona. Les fotos són totes de Joseph, tret que s'indiqui el contrari. No estan retocades ni porten filtres perquè no en sabem gaire. Perdoneu.

En els meus relats explico el què he sentit en aquells moments, de vegades poso dades pràctiques i també els enllaço a altres llocs per si es vol ampliar informació. No faig guies de viatge sinó un relat dels meus apunts de la llibreta viatgera que sempre porto amb mi.