Un dels molts records agradables que conservo dels estius al poble de Joseph, en vacances, sense haver de matinar, era quan ens alçàvem del llit i l’Adoración, la meva sogra, feia hores que era a la cuina. Llavors tota la casa estava impregnada d'una penetrant olor de menjar que ens despertava el més voraç dels apetits.

Però una de les aromes més atraients de l’estiu era quan remenava la fruita de la cassola per fer melmelada.

L'olor de la melmelada casolana que surt a mesura que es remou la fruita i l'aroma que desprèn mentre s'embassa, ens recorda calor, sol, banys al riu Mijares.

És temps de melmelades d’estiu!!! Nosaltres hem seguit la tradició.

PINCELLADA HISTÒRICA

Sempre m’ agrada buscar i indagar una mica en la història de les coses que utilitzo, les que faig i dels llocs que visito.

I, per què no, en aquest cas, cercar d’on ve la melmelada.

Diuen que els inventors de la melmelada van ser els confiters de Ramsès II el Gran que elaboraven fa tres mil tres-cents anys confitures de fruita, herbes i espècies que van acabar sent molt populars a l’Egipte faraònic.

Això es feia fa milers d'anys perquè era necessari treure partit a la fruita, element que es feia malbé i calia conservar-lo, cosa que s'aconseguia utilitzant la mel: l'aliment empastifat amb mel no és corrompia, sinó que de fet és conservava.

Segons el receptari de la cuina romana, la fruita es remullava en vi i mel. També els grecs feien diferents tipus de conserves de mel i codonyat. I a l'Edat Mitjana, ja era possible trobar un mètode similar a l'actual per elaborar-les.

He trobat una antiga i curiosa llegenda de joglars francesos que dóna un origen mític al terme melmelada:

A l'època en què Maria Estuard residia a França va patir una malaltia que la va deixar al llit. El seu seguici francès pregonava que Maria estava malalta amb les paraules “Maria est malade”

El seu metge li va preparar una confitura de taronges amb mel per alleujar-la. La deformació del terme va donar origen a marmalade. Origen poc probable, encara que molt interessant ja que si ho reflexionem cada país té la seva història amb les confitures i també cada família.

LES DOLCES AMIGUES A CASA DELS ESCRICHE

La nostra història és molt senzilla: aprofitar la fruita dels pocs arbres que tenim, els de l’hort, del jardí i també els de la vinya. Ah!, també comprem al mercat a pagesos que coneixem i ens donen la fruita més madura i més barata.

Fer melmelada a casa és molt fàcil. Bàsicament es tracta de coure els fruits amb el sucre, i es fa la màgia.

Consultant Google que ho sap gairebé tot, trobareu moltes receptes, els ingredients amb la quantitat necessària i el procés d’elaboració. També molts bons consells.

Es renta molt bé la fruita i es trosseja.

La posem en una olla juntament amb el suc d’una llimona (aquesta actua de conservant), i el sucre.

Es barreja tot bé, i es deixa unes hores en maceració.

Després, es posa a bullir aquesta preparació.

Quan bull, es remena suau per sota perquè no s'enganxin els ingredients a l'olla.

La deixem coure durant 30 - 40 minuts a foc mitjà.

Un cop feta si no us agrada trobar-vos trossets de fruita, podeu passar-ho per la batedora (A mi no m'agrada batre-la ni colar-la, ens encanten els trossets)

Un cop elaborada, la deixem refredar i està llesta per consumir.

Per poder conservar-la durant més temps s’han de prendre precaucions a l'hora de fer servir els flascons.

Els flascons han de ser de vidre, han d'esterilitzar-se al bany Maria prèviament i el més important: la melmelada s'ha d'abocar i cal tancar amb les tapes quan encara està calenta.

Aquests flascons ben tapats es faran bullir al bany Maria uns 20 minuts.

Dilluns l'aroma de melmelada de préssec ha envaït tota la casa amb un insuperable olor del préssec d'Aragó.

Dimecres era de maduixa, cireres i pruna vermella !!! Avui d’albercoc!!! Quan arribi agost i porti els bons préssecs de Calanda, tornarem a fer melmelada, (aquesta és la que més ens agrada).

La melmelada és ideal per fer batuts, preparar gelats, acompanyar torrades de pa amb mantega, amanides, carns i aperitius, i fins i tot peixos.

UNS BONS CONSELLS

Deixar macerar unes hores la fruita amb el sucre és un bon consell perquè quan comenci a coure la melmelada, el sucre ja estarà totalment dissolt al líquid que la fruita hagi deixat anar.

No tapis la cassola. Cuina les teves melmelades com fan els britànics.L'aigua s'evaporarà i tindràs un meravellós i perfumat concentrat de fruita en forma de melmelada i l'aroma envairà tota la casa.

El moment òptim per saber si estar cuita seria deixar una gota de melmelada en un paper de cuina i posar-lo en vertical, si la gota rellisca com una llàgrima encara li falta cocció.

El sucre (blanc o moré) opera alhora com a endolcidor i conservant. Les proporcions habituals són de 700 grams de sucre per quilo de fruita trossejada i neta.( Nosaltres posem només 500 grams.

És molt habitual que, entre mitges de la cocció, es formi una escuma a la part superior. Adoración em deia que és millor eliminar-la per millorar el sabor i ampliar-ne el temps de conservació.