Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’agost del 2026

ESCAPADA AL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS (ALT EMPORDÀ)

 


La plana de l'Empordà està dividida en dues comarques, l'Alt i el Baix Empordà.
El límit el dibuixa la línia que recorre el massís del Montgrí i la divisòria d'aigües.
El nom ve d'Empuries (Empòrion en grec antic, o Emporiae en llatí) que significa “els mercats”.
La ciutat de Figueres que és el principal nucli urbà, econòmic i comercial de l'Empordà, fou designada capital de l'Alt Empordà, mentre que la Bisbal d'Empordà, que és centre de producció industrial de ceràmica i també de suro, ho fou del Baix Empordà.

L' Empordà sedueix i atreu gent de tot arreu. I perquè serà ?

Serà el paisatge, la mar, la plana, la cuina, el tarannà o la història? És aquest mar i muntanya que s'escabellen pel vent de Tramuntana.

Ara mateix recordo la cançó de Sopa de Cabra que per a molts és l'himne d' aquesta comarca.


Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala


Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt


I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà


Quins records tinc d'aquells concerts i de les hores estirada al sol entre bany i bany dins les aigües de les boniques cales empordaneses.


Els anys han passat, nosaltres no som els mateixos, ni tampoc la meva situació actual.

Tot aixó convida a posar-se còmode, desconnectar, relaxar-se i buscar un lloc tranquil des d'on poder fer alguna escapadeta a llocs que ens omplin d'energia.


El lloc ha estat Ca La Caputxeta perquè llegint les opinions d'altres viatgers és imposible no enamorar-se d'aquella masia amb encant a l'Empordà. Situada prop del centre d'un altre lloc especial, Castelló d'Empúries.




LLOCS TORNATS A DESCOBRIR


Sant Pere de Rodes


1. - SANT PERE DE RODES


El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes es troba a uns 520 metres d’alçada i això permet obtenir unes vistes úniques perquè la seva situació és en un lloc estratègic que domina tota la península del Cap de Creus.

Arribar fins aquest Monestir requereix una petita odissea perquè bé sigui des del Port de la Selva o des de l'interior de l'Empordà estàs obligat a conduir per una carretera plena de revolts i contrarevolts, sense possibilitat de tenir pressa.

Després, per accedir al recinte monumental, un cop hagis aparcat el teu cotxe, s'ha de fer una passejada per un sender. Era la primera caminata que feia en molts dies i va ser la prova de què podia tornar a fer-ho, com abans.

Caminant a poc a poc, sense presses ens va permetre xalar com feia temps no ho fèiem. Paràvem per fer fotos de totes les belles panoràmiques d'aquesta zona de la costa i també de tota la flora que es troba a banda i banda del camí.




Una mica d'història

No se sap ben bé el veritable origen del monestir. Això ha propiciat l'aparició de moltes llegendes i també moltes especulacions en el passat. Per exemple que la seva fundació va ser feta per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere per custodiar-les i no fossin profanades per les hordes bàrbares que amenaçaven d'atacar Roma.
El que és cert és que no apareix cap document fins a finals del s IX, amb l'expansió de l'ordre monàstica benedictina pels comtats catalans.


Sant Pere de Rodes


Explorant el Monestir

Un tríptic recollit a l'entrada, molt útil, amb 23 punts marcats, ens permet seguir les explicacions dels panells.

Tot el Monestir és el màxim exponent de l'art romànic a moltíssims quilòmetres a la rodona: un conjunt format per l'església, el claustre, la sala capital, l'arxiu i biblioteca, la cuina, el refectori i els dormitoris, però el que més destaca és l' alt campanar (de 27 metres) en forma de torre de planta quadrada amb tres pisos de finestrals, amb taulada i que està adossat al mur de migdia de l'església.Data del segle XI.

Què em va agradar més ? Aquest campanar romànic.

Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes

Tot està perfectament restaurat i tor parla per si sol de que va ser un centre religiós de primer ordre, sens dubte el cor espiritual del comtat d'Empúries.


Sant Pere de Rodes



Sant Pere de Rodes


Sant Pere de Rodes


Castell de Sant Salvador de Verdera



Camí al Castell de Sant Salvador de Verdera.


Castell de Sant Salvador de Verdera.

Al sortir i si encara no esteu del tot satisfets i creieu que podeu gaudir encara més del lloc, només heu de pujar a les restes del Castell de Sant Salvador de Verdera. L'accés es troba a la sortida del monestir a l'esquerra i gaudireu, si no fa massa vent, d'unes vistes espectaculars del Golf de Roses. Des del monestir al castell teniu uns 30 minuts.
A prop del monestir també hi ha les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Roda, de què només queda en peu la seva església d'estil preromànic dedicada a Santa Elena.


2.- PORT DE LA SELVA


El Port de la Selva és un petit poble de pescadors de cases blanques que estan tan prop les unes de les altres que semblen buscar juntes l’abric de la Tramuntana.

Quan entres veus el perfil del poble estirat i encaixat a la muntanya. Al costat de les cases blanques, superposades en alçada unes a les altres sobresurt la torre de l'església, també blanquejada. Tota una bonica estampa de sabor mediterrani.


El Port de la Selva


El Port de la Selva


El Port de la Selva




3.- ROSES

La primera recomanació a la teva arribada és fer una passejada a peu.
Roses és un poble relativament petit i permet mobilitat ràpida i així es pot conèixer el centre històric i tots els petits carrers amb botiguetes amb molt d'encant. Això últim m'encanta.

Per als amants de la història és, potser, el poble més interessant a nivell històric, ja que es poden trobar restes de construccions que van des del 3000 aC fins a l'edat mitjana.

L'Espai Cultural La Ciutadella aglutina tota la informació. Aquest recinte emmurallat és un espai bellíssim i molt interessant que aplega dins seu restes de diferents èpoques i ocupacions: conté un dels dos assentaments grecs peninsulars, una vil.la romana, una església romànica i una ciutat medieval.


I si això fos poc, trobareu el poblat visigòtic del Puig Rom, el conjunt megalític i el Castell de la Trinitat . Aquest Castell va ser aixecat sobre un promontori que controla i defensa l’entrada per mar al port de Roses. Formava part de l’estratègia mediterrània de defensa que l’Imperi espanyol va impulsar durant l’època moderna.

Cal acostar-se fins el passeig marítim. Trobarem cases modernistes que són el testimoni de la prosperitat de Roses durant el segle XIX i XX i evoquen el record d'una època on el comerç era pròsper i les famílies adoptaven un estil constructiu vinculat amb els indians.

Però Roses té més elements patrimonials per oferir als seus habitants i visitants: Cap Norfeu i la Punta Falconera. Són reserva natural integral, terrestre i marina. Formen part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bonics de tota la costa catalana.





4.- CADAQUÉS


Cadaqués pot presumir de ser el primer punt de la Península en rebre els raigs de sol cada matí.

Per arribar-hi cal fer 13 quilòmetres de carretera, amb moltes corbes a dreta i esquerra, travessant la serra de Rodes.

Gairebé a mig camí, en un costat de la via, es fa obligada una parada per quedar-se atrapats durant uns segons davant la panorámica de la badía de Roses.

Pensava que si fos al capvespre, la postal d'aquesta badia seria tenyida de daurat, mentre es posava el Sol després dels Pirineus.

El poble és petit i val la pena passejar per ell. El seu casc antic és realment bonic, amb carrerons estrets i costeruts que es van construir amb pedres recollides a la riba de la mar, en rastrell. (El Rastell és un tipus de pavimentació feta amb lloses clavades de manera vertical i es troba en els carrers que fan pendent)


Cadaqués


Els carrers contrasten amb la blancor de les façanes i fan ressaltar el blau i el verd de molts porticons. Pots veure també aparadors de botigues pintats de colors vius.

El pla més aconsellable és pujar fins a l'església parroquial de Santa Maria (S XVI) i, des de dalt, contemplar l'esplèndida vista de la badia amb l'Illot (es Cucurucuc com diuen ells). Mirar també cap el sud i veure el far de Cala Nans. Un panell ens marca la direcció d'un agradable passeig de set quilòmetres.


Cadaqués


Cadaqués


Cadaqués


Cadaqués


Cadaqués


Cadaqués

Cadaqués malgrat el seu aïllament -o potser per això-, va atreure a nombrosos artistes que van trobar aquí un ambient de tranquil·litat per la creativitat.

Però sens dubte va ser Salvador Dalí el més cèlebre d'aquests artistes. Encara que va néixer a Figueres, sempre va sentir un vincle molt afectiu amb Cadaqués, d'on era el seu avi i on estiuejava amb la família des de petit.

Després d'un viatge a Nova York, ja consagrat com a pintor, va decidir construir casa a la recòndita i apartada caleta de Port Lligat, on va viure amb la seva dona Gala fins a la mort d'aquesta. Avui, convertida en Casa-Museu, atreu durant tot l'any a desenes de visitants.

Vàrem passar el matí gaudint de tots els racons bonics de Cadaqués i se'ns va obrir la gana. Vàrem parar al «Nord-Est» per degustar cuina mediterrània i catalana. Lloc tranquil amb una àmplia terrassa amb vistes a la badia i al poble.

Des de Cadaqués pots anar pel camí antic fins al Cap de Creus. Són uns 11 quilòmetres al llarg de la carretera i de diversos senders. El paisatge diuen que és una meravella; nosaltres no l'hem fet i menys després d'un dinar tan apetitós. Nostra furgo ens portaria.


Cadaqués


Cadaqués


Cadaqués


Cadaqués



5.- EL CAP DE CREUS

És el punt més oriental de la Península Ibèrica. És especialment famós per la seva abrupta costa envoltada de penya-segats i petites cales. El Parc Natural del Cap de Creus fou creat per protegir la península del Cap de Creus i el seu entorn marí.

Per visitar-lo pots optar per una caminada des de Cadaqués, una passejada en cotxe, en furgo, en bici, o qualsevol altra opció que et vingui de gust i vagi millor a les teves cames.

Cal dir que és una zona muntanyosa i d'accés complicat i el més recomanable és visitar el lloc amb vehicle propi si no estàs entrenat en marxes. També millor en temporada baixa que no tanquin els accessos.


El Parc Natural del Cap de Creus


El Parc Natural del Cap de Creus


El Parc Natural del Cap de Creus


L'objectiu és arribar fins al Far que es troba a sobre de l'escarpat penya-segat negre de la punta de S'Esquena a 510 metres del Cap de Creus i a 87 metres d'altura sobre el nivell de la mar.

Aquest Far és el més oriental de la Península Ibèrica. Guia als mariners en una de les zones més complicades per a la navegació a la costa catalana: aquí la tramuntana es troba amb el llevant i una costa molt escarpada.

Un cop al far, cal aturar-se, seure i gaudir de l'entorn.



Castelló d’Empúries


6.- CASTELLÓ D'EMPÚRIES


Castelló d’Empúries és un enclavament estratègic per aquell que desitgi conèixer la zona. Situat en un punt cèntric i ben comunicat poden fer-se totes les excursions.

Com us he dit vàrem escollir com a ·campament base” i amb molt encert, un Turisme Rural (Ca la Caputxeta) ubicat a les afores de la vila.

A l'entrada al casc històric hi ha un aparcament per deixar els cotxes. Les rialles dels nois i noies d'un institut que hi ha davant van omplir tot el silenci. Em va agradar perquè vaig endevinar que la visita seria molt interessant.



Una mica d'història

Per diferents raons els comtes d'Empúries varen traslladar la capital del Comtat, i la seva residència, de la grega i romana Sant Martí d'Empúries a la nova Vila Comtal: Castelló D'Empúries. (s XI )

D'aquest segle és també la consagració oficial de l'Església de Santa Maria. D'estructura romànica passar a prendre protagonisme l'estil gòtic.

Dels primers temps medievals es conserven nombroses edificacions : portals, muralles, convents i edificis civils; alguns acabats al segles XVII.




Passejant per la vila trobareu ...

El centre històric conserva encara bona part del seu traçat i el seu aspecte tradicional i els noms del carrers que fan referència a l'activitat que allà es desenvolupava.

La visita està molt ben senyalitzada amb panells explicatius que tenen número que correspon al plànol de situació que et donen a l' Oficina de Turisme

Unes imatges valen més que cent paraules :



l'Església de Santa Maria.


l'Església de Santa Maria.


l'Església de Santa Maria.


l'Església de Santa Maria.



l'Oficina de Turisme.



Convent Santa Clara


Muralles


Portal de La Gallarda


Portal de La Gallarda


Portal de La Gallarda


Rentador públic


Rentador públic


Sala de contractació a la dreta


Sala de contractació i Basílica al fons


Sinagoga



























dimecres, 15 de juliol del 2026

Reus y el Año Gaudí





Tras la intensidad de las verbenas de Sant Joan en nuestro territorio, necesitábamos una escapada de las que más nos gustan: de las que combinan patrimonio, cultura, gastronomía y también cercanía. Hacía años que conocíamos Reus, pero el Año Gaudí nos ofrecía la excusa perfecta para volver y descubrir la ciudad desde una mirada completamente distinta.

Estamos en plena celebración del Any Gaudí y Reus, capital del Baix Camp, conmemora esta efeméride con el estreno de una gran sala inmersiva en su c
entro de interpretación, el Gaudí Centre.

La sala fue inaugurada el sábado 13 de junio y el lunes 15, cuando todavía no había llegado la avalancha de visitantes, allí nos plantamos nosotros. Era una oportunidad para conocer desde otra perspectiva a la persona que hubo detrás del artista, descubriendo el entorno donde se formó y las personas que moldearon su manera de entender el mundo.

                                                          El Gaudí Centre.


Gaudí y Reus

Aunque en Reus no hay edificios diseñados por Antoni Gaudí, aquí nació el arquitecto y la ciudad conserva la memoria de aquellos lugares que frecuentó durante los años que vivió en ella: su casa natal, la iglesia donde fue bautizado, el colegio en el que estudió y algunos escenarios donde compartió vivencias con amigos y colaboradores.

La Casa Natal era propiedad de la familia materna y en la planta baja se encontraba el taller de calderería de su abuelo. Gaudí siempre reivindicó con orgullo sus orígenes diciendo: 
"Soy hijo, nieto y biznieto de caldereros."

Consideraba que aquel oficio había sido el origen de su capacidad para comprender el espacio en tres dimensiones. Actualmente la Casa Natal es una propiedad privada y no puede visitarse.

Escultura de Gaudí niño jugando a las canicas


Paseando por la ciudad también encontramos una entrañable escultura que representa a Gaudí cuando era niño, sentado en un banco mientras juega a las canicas.




Y tuvimos la suerte de contemplar en primicia otra escultura del genial arquitecto, recién inaugurada coincidiendo con la llegada del papa León XIV a Barcelona. Se encuentra junto a la puerta de entrada de la Prioral de Sant Pere y supone una nueva incorporación al patrimonio gaudiniano de la ciudad.

Además, nos explicaron que este año del centenario de su muerte quedará un importante legado para Reus en forma de una gran escultura de bronce y un gran mural que muy pronto podrán contemplar todos los visitantes.

"Reus, París y Londres"


Reus tiene su origen en la época medieval, aunque su momento de mayor esplendor económico llegó durante el siglo XVIII. En aquella época, junto con París y Londres, la ciudad se convirtió en uno de los grandes centros europeos del comercio del aguardiente. De hecho, eran estas tres ciudades las que marcaban el precio de esta bebida.

De ahí nació el famoso lema "Reus, París y Londres", que hacía referencia al prestigio y a la importancia comercial que alcanzó la ciudad.

Reus no es París ni Londres... pero sigue teniendo motivos de sobra para presumir de personalidad propia.

Si queréis entrar un poco en la historia os dejo este enlace


Simulación de la mesa de trabajo del artista en el Gaudí Centre




Paseando por el corazón de Reus

Siempre que elijo un hotel lo primero que miro es su ubicación y la posibilidad de dejar el coche muy cerca. Las piernas de Jubileta siempre lo agradecen. Si además el hotel está rehabilitado, es pequeño y funcional, mucho mejor.

También me gusta hablar con la persona de recepción. Muchas veces sus recomendaciones terminan formando parte del viaje. Y si, además, consigo una habitación con vistas a un monumento o a los tejados del casco antiguo, ya soy completamente feliz. No sé qué tienen esas viejas tejas que siempre consiguen llamar mi atención.

Ayuntamiento en la famosa plaza del Mercadal



Salimos del hotel y, en apenas unos minutos, nos encontramos en el auténtico corazón de Reus: la plaza del Mercadal.

Es, sin duda, uno de los espacios más vivos de la ciudad. Allí se celebran mercados, fiestas y numerosos acontecimientos que llenan de ambiente este amplio espacio porticado.

Después de tantos años la veía diferente. Apenas recordaba la Casa Navàs y el Ayuntamiento. Esta vez preferimos sentarnos tranquilamente en una de las terrazas y contemplar la vida de la plaza mientras hacíamos un lento barrido con la cámara.

Plaza del Mercadal



La plaza tiene una forma casi perfectamente cuadrada y está porticada en tres de sus lados. En ella conviven edificios de distintas épocas: la magnífica Casa Navàs, una casa del siglo XVIII, otra de estilo barroco, la Casa Pinyol, el Ayuntamiento y, presidiendo uno de sus laterales, el Gaudí Centre.

El Gaudí Centre es el punto de partida perfecto para descubrir la vida y la obra del arquitecto. Distribuido en tres plantas, ofrece audiovisuales, maquetas táctiles, reproducciones de estructuras, espacios interactivos e incluso la posibilidad de adentrarse virtualmente en el taller donde Gaudí desarrolló buena parte de su obra.

Saliendo del Gaudí Center



Al salir del Gaudí Centre no abandonamos todavía el corazón histórico de Reus. Lo mejor de esta zona es que basta caminar unos pocos metros para ir descubriendo pequeñas plazas con personalidad propia, todas ellas muy próximas al Mercadal y perfectas para recorrer sin prisas. (Os lo cuento en un próximo relato)



Dicen que siempre se vuelve a los lugares, pero nunca se regresa siendo la misma persona. Quizá por eso esta segunda visita a Reus ha sido tan distinta de la primera. Entonces admiramos una ciudad elegante; ahora hemos intentado comprender sus raíces.

El Año Gaudí ha sido la excusa perfecta para pasear sin prisas, detenernos en sus plazas y mirar con calma aquellos rincones que, hace más de ciento cincuenta años, también formaron parte de la vida de un niño llamado Antoni Gaudí. Y, una vez más, regresamos a casa con la certeza de que viajar despacio sigue siendo la mejor manera de descubrir los lugares... y también de redescubrirnos un poco a nosotros mismos.


POTSER ET POT INTERESAR