Una "jubileta" inquieta: ESCAPADA AL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS (ALT EMPORDÀ)

La plana de l'Empordà està dividida en dues comarques, l'Alt i el Baix Empordà.

El límit el dibuixa la línia que recorre el massís del Montgrí i la divisòria d'aigües.

El nom ve d'Empuries (Empòrion en grec antic, o Emporiae en llatí) que significa “els mercats”.

La ciutat de Figueres que és el principal nucli urbà, econòmic i comercial de l'Empordà, fou designada capital de l'Alt Empordà, mentre que la Bisbal d'Empordà, que és centre de producció industrial de ceràmica i també de suro, ho fou del Baix Empordà.

L' Empordà sedueix i atreu gent de tot arreu. I perquè serà ?

Serà el paisatge, la mar, la plana, la cuina, el tarannà o la història? És aquest mar i muntanya que s'escabellen pel vent de Tramuntana.

Ara mateix recordo la cançó de Sopa de Cabra que per a molts és l'himne d' aquesta comarca.

Nascut entre Blanes i Cadaqués

Molt tocat per la tramuntana

D'una sola cosa pots estar segur

Quan més vell més tocat de l'ala

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà

Quins records tinc d'aquells concerts i de les hores estirada al sol entre bany i bany dins les aigües de les boniques cales empordaneses.

Els anys han passat, nosaltres no som els mateixos, ni tampoc la meva situació actual.

Tot aixó convida a posar-se còmode, desconnectar, relaxar-se i buscar un lloc tranquil des d'on poder fer alguna escapadeta a llocs que ens omplin d'energia.

El lloc ha estat Ca La Caputxeta perquè llegint les opinions d'altres viatgers és imposible no enamorar-se d'aquella masia amb encant a l'Empordà. Situada prop del centre d'un altre lloc especial, Castelló d'Empúries.

LLOCS TORNATS A DESCOBRIR

Sant Pere de Rodes

1. - SANT PERE DE RODES

El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes es troba a uns 520 metres d’alçada i això permet obtenir unes vistes úniques perquè la seva situació és en un lloc estratègic que domina tota la península del Cap de Creus.

Arribar fins aquest Monestir requereix una petita odissea perquè bé sigui des del Port de la Selva o des de l'interior de l'Empordà estàs obligat a conduir per una carretera plena de revolts i contrarevolts, sense possibilitat de tenir pressa.

Després, per accedir al recinte monumental, un cop hagis aparcat el teu cotxe, s'ha de fer una passejada per un sender. Era la primera caminata que feia en molts dies i va ser la prova de què podia tornar a fer-ho, com abans.

Caminant a poc a poc, sense presses ens va permetre xalar com feia temps no ho fèiem. Paràvem per fer fotos de totes les belles panoràmiques d'aquesta zona de la costa i també de tota la flora que es troba a banda i banda del camí.

Una mica d'història

No se sap ben bé el veritable origen del monestir. Això ha propiciat l'aparició de moltes llegendes i també moltes especulacions en el passat. Per exemple que la seva fundació va ser feta per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere per custodiar-les i no fossin profanades per les hordes bàrbares que amenaçaven d'atacar Roma.

El que és cert és que no apareix cap document fins a finals del s IX, amb l'expansió de l'ordre monàstica benedictina pels comtats catalans.

Sant Pere de Rodes

Explorant el Monestir

Un tríptic recollit a l'entrada, molt útil, amb 23 punts marcats, ens permet seguir les explicacions dels panells.

Tot el Monestir és el màxim exponent de l'art romànic a moltíssims quilòmetres a la rodona: un conjunt format per l'església, el claustre, la sala capital, l'arxiu i biblioteca, la cuina, el refectori i els dormitoris, però el que més destaca és l' alt campanar (de 27 metres) en forma de torre de planta quadrada amb tres pisos de finestrals, amb taulada i que està adossat al mur de migdia de l'església.Data del segle XI.

Què em va agradar més ? Aquest campanar romànic.

Sant Pere de Rodes

Tot està perfectament restaurat i tor parla per si sol de que va ser un centre religiós de primer ordre, sens dubte el cor espiritual del comtat d'Empúries.

Sant Pere de Rodes

Castell de Sant Salvador de Verdera

Camí al Castell de Sant Salvador de Verdera.

Castell de Sant Salvador de Verdera.

Al sortir i si encara no esteu del tot satisfets i creieu que podeu gaudir encara més del lloc, només heu de pujar a les restes del Castell de Sant Salvador de Verdera. L'accés es troba a la sortida del monestir a l'esquerra i gaudireu, si no fa massa vent, d'unes vistes espectaculars del Golf de Roses. Des del monestir al castell teniu uns 30 minuts.

A prop del monestir també hi ha les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Roda, de què només queda en peu la seva església d'estil preromànic dedicada a Santa Elena.

2.- PORT DE LA SELVA

El Port de la Selva és un petit poble de pescadors de cases blanques que estan tan prop les unes de les altres que semblen buscar juntes l’abric de la Tramuntana.

Quan entres veus el perfil del poble estirat i encaixat a la muntanya. Al costat de les cases blanques, superposades en alçada unes a les altres sobresurt la torre de l'església, també blanquejada. Tota una bonica estampa de sabor mediterrani.

El Port de la Selva

3.- ROSES

La primera recomanació a la teva arribada és fer una passejada a peu.

Roses és un poble relativament petit i permet mobilitat ràpida i així es pot conèixer el centre històric i tots els petits carrers amb botiguetes amb molt d'encant. Això últim m'encanta.

Per als amants de la història és, potser, el poble més interessant a nivell històric, ja que es poden trobar restes de construccions que van des del 3000 aC fins a l'edat mitjana.

L'Espai Cultural La Ciutadella aglutina tota la informació. Aquest recinte emmurallat és un espai bellíssim i molt interessant que aplega dins seu restes de diferents èpoques i ocupacions: conté un dels dos assentaments grecs peninsulars, una vil.la romana, una església romànica i una ciutat medieval.

I si això fos poc, trobareu el poblat visigòtic del Puig Rom, el conjunt megalític i el Castell de la Trinitat . Aquest Castell va ser aixecat sobre un promontori que controla i defensa l’entrada per mar al port de Roses. Formava part de l’estratègia mediterrània de defensa que l’Imperi espanyol va impulsar durant l’època moderna.

Cal acostar-se fins el passeig marítim. Trobarem cases modernistes que són el testimoni de la prosperitat de Roses durant el segle XIX i XX i evoquen el record d'una època on el comerç era pròsper i les famílies adoptaven un estil constructiu vinculat amb els indians.

Però Roses té més elements patrimonials per oferir als seus habitants i visitants: Cap Norfeu i la Punta Falconera. Són reserva natural integral, terrestre i marina. Formen part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bonics de tota la costa catalana.

4.- CADAQUÉS

Cadaqués pot presumir de ser el primer punt de la Península en rebre els raigs de sol cada matí.

Per arribar-hi cal fer 13 quilòmetres de carretera, amb moltes corbes a dreta i esquerra, travessant la serra de Rodes.

Gairebé a mig camí, en un costat de la via, es fa obligada una parada per quedar-se atrapats durant uns segons davant la panorámica de la badía de Roses.

Pensava que si fos al capvespre, la postal d'aquesta badia seria tenyida de daurat, mentre es posava el Sol després dels Pirineus.

El poble és petit i val la pena passejar per ell. El seu casc antic és realment bonic, amb carrerons estrets i costeruts que es van construir amb pedres recollides a la riba de la mar, en rastrell. (El Rastell és un tipus de pavimentació feta amb lloses clavades de manera vertical i es troba en els carrers que fan pendent)

Cadaqués

Els carrers contrasten amb la blancor de les façanes i fan ressaltar el blau i el verd de molts porticons. Pots veure també aparadors de botigues pintats de colors vius.

El pla més aconsellable és pujar fins a l'església parroquial de Santa Maria (S XVI) i, des de dalt, contemplar l'esplèndida vista de la badia amb l'Illot (es Cucurucuc com diuen ells). Mirar també cap el sud i veure el far de Cala Nans. Un panell ens marca la direcció d'un agradable passeig de set quilòmetres.

Cadaqués

Cadaqués malgrat el seu aïllament -o potser per això-, va atreure a nombrosos artistes que van trobar aquí un ambient de tranquil·litat per la creativitat.

Però sens dubte va ser Salvador Dalí el més cèlebre d'aquests artistes. Encara que va néixer a Figueres, sempre va sentir un vincle molt afectiu amb Cadaqués, d'on era el seu avi i on estiuejava amb la família des de petit.

Després d'un viatge a Nova York, ja consagrat com a pintor, va decidir construir casa a la recòndita i apartada caleta de Port Lligat, on va viure amb la seva dona Gala fins a la mort d'aquesta. Avui, convertida en Casa-Museu, atreu durant tot l'any a desenes de visitants.

Vàrem passar el matí gaudint de tots els racons bonics de Cadaqués i se'ns va obrir la gana. Vàrem parar al «Nord-Est» per degustar cuina mediterrània i catalana. Lloc tranquil amb una àmplia terrassa amb vistes a la badia i al poble.

Des de Cadaqués pots anar pel camí antic fins al Cap de Creus. Són uns 11 quilòmetres al llarg de la carretera i de diversos senders. El paisatge diuen que és una meravella; nosaltres no l'hem fet i menys després d'un dinar tan apetitós. Nostra furgo ens portaria.

Cadaqués

5.- EL CAP DE CREUS

És el punt més oriental de la Península Ibèrica. És especialment famós per la seva abrupta costa envoltada de penya-segats i petites cales. El Parc Natural del Cap de Creus fou creat per protegir la península del Cap de Creus i el seu entorn marí.

Per visitar-lo pots optar per una caminada des de Cadaqués, una passejada en cotxe, en furgo, en bici, o qualsevol altra opció que et vingui de gust i vagi millor a les teves cames.

Cal dir que és una zona muntanyosa i d'accés complicat i el més recomanable és visitar el lloc amb vehicle propi si no estàs entrenat en marxes. També millor en temporada baixa que no tanquin els accessos.

El Parc Natural del Cap de Creus

L'objectiu és arribar fins al Far que es troba a sobre de l'escarpat penya-segat negre de la punta de S'Esquena a 510 metres del Cap de Creus i a 87 metres d'altura sobre el nivell de la mar.

Aquest Far és el més oriental de la Península Ibèrica. Guia als mariners en una de les zones més complicades per a la navegació a la costa catalana: aquí la tramuntana es troba amb el llevant i una costa molt escarpada.

Un cop al far, cal aturar-se, seure i gaudir de l'entorn.

Castelló d’Empúries

6.- CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Castelló d’Empúries és un enclavament estratègic per aquell que desitgi conèixer la zona. Situat en un punt cèntric i ben comunicat poden fer-se totes les excursions.

Com us he dit vàrem escollir com a ·campament base” i amb molt encert, un Turisme Rural (Ca la Caputxeta) ubicat a les afores de la vila.

A l'entrada al casc històric hi ha un aparcament per deixar els cotxes. Les rialles dels nois i noies d'un institut que hi ha davant van omplir tot el silenci. Em va agradar perquè vaig endevinar que la visita seria molt interessant.

Una mica d'història

Per diferents raons els comtes d'Empúries varen traslladar la capital del Comtat, i la seva residència, de la grega i romana Sant Martí d'Empúries a la nova Vila Comtal: Castelló D'Empúries. (s XI )

D'aquest segle és també la consagració oficial de l'Església de Santa Maria. D'estructura romànica passar a prendre protagonisme l'estil gòtic.

Dels primers temps medievals es conserven nombroses edificacions : portals, muralles, convents i edificis civils; alguns acabats al segles XVII.

Passejant per la vila trobareu ...

El centre històric conserva encara bona part del seu traçat i el seu aspecte tradicional i els noms del carrers que fan referència a l'activitat que allà es desenvolupava.

La visita està molt ben senyalitzada amb panells explicatius que tenen número que correspon al plànol de situació que et donen a l' Oficina de Turisme

Unes imatges valen més que cent paraules :