BIXESSARRI, UN PETIT RACÓ D'ANDORRA

«Bixessarri, situat a la parròquia de Sant Julià de Lòria, a la vora del riu d'Os, és un dels pobles més petits i amb més encant de la zona».

Aquest comentari que havia llegit ja em va posar en marxa. Seria el primer lloc on aniríem, perquè és molt a prop de l'entrada a Andorra per la frontera espanyola.

Un valor afegit per decidir-nos va ser el nom, perquè em recordava el nostre temps d'ensenyants a Euskadi.

Buscant informació, vaig trobar també que el nom podria tenir un origen preromà relacionat amb la llengua basca. El seu significat no està del tot clar, però em va semblar una curiositat fascinant. M'encanta!

Després d'aparcar el cotxe a la vora de la carretera, tenim al davant una església, la de Sant Esteve de Bixessarri, d'origen romànic, que, segons he llegit, és una de les més senzilles i humils d'Andorra.

Vam veure que només té dos carrers, uns cinquanta habitants i que el riu divideix el poble en dues parts. Les seves cases llueixen ben conservades i restaurades. Conserven l'arquitectura tradicional pirinenca, amb parets i murs de pedra i teulades de pissarra fosca, que tant ens agraden.

Mentre esperava que Joseph fes unes fotografies, en una de les pauses que de tant en tant dono a les cames cansades de Jubileta, pensava en la sort que tinc de poder gaudir d'enclavaments naturals tan bonics com aquest, sense cap més soroll que el suau murmuri de les aigües del riu d'Os.