LLIBRES QUE BUSQUEN CASES, ROSES QUE DIUEN TOT

Vista, oïda, olfacte, gust i tacte… tots els sentits es posen d’acord cada 23 d’abril a Catalunya. És difícil explicar-ho si no ho has viscut, però tot s’omple d’una alegria especial, com si els carrers respiréssin diferent.

Pobles i ciutats es converteixen en jardins i llibreries a l’aire lliure. I nosaltres, sense adonar-nos-en, acabem fent sempre el mateix ritual… i ens encanta repetir-lo.

Aquesta “Jubileta” ha estat matinera. Ben d’hora ja tenia a les mans els llibres encarregats: un per mi, un altre per en Joseph i un de viatges per compartir. I en Joseph, “Jubileto”, m’esperava amb les millors roses del jardí. No sé si hi ha tradició més senzilla… ni més bonica.

He de confessar que fins fa no gaire no tenia gaire clara la història de Sant Jordi. Sabia el drac, la princesa i la rosa… però poca cosa més. I mira, buscant una mica, resulta que darrere del mite hi ha un soldat romà, nascut a Capadòcia al segle III, que va acabar morint màrtir per la seva fe.

Però, sincerament, el que ens ha quedat a tots no és això.

El que ens ha quedat és la llegenda.

Aquí, a Catalunya, la història ens porta fins a Montblanc. Un drac terrible, un poble anguniat i una princesa escollida per sorteig. I quan tot semblava perdut, apareix un cavaller, lluita, venç… i de la sang del drac en neix un roser de flors vermelles.

La història no cal que sigui veritat. Només cal que sigui bonica.

I jo sempre he pensat que la història no s’acaba aquí. M’agrada imaginar que, un cop acabada la batalla, Sant Jordi es treu l’armadura i, per fi, respira. I que aquell dia, entre música i gent, també hi va haver temps per riure, per ballar… i potser sí, sobretot per ballar amb la princesa.

Perquè al final, Sant Jordi és això: carrers plens, gent que somriu, llibres que passen de mà en mà i roses que diuen el que a vegades costa explicar.

La celebració no pot ser més simple: passejar, triar un llibre, comprar una rosa… o totes dues coses, i regalar-les.

Cada any penso el mateix: els llibres són com fills adoptius buscant casa. I aquest dia, entre paradetes i presses suaus, sempre n’hi ha algun que et troba a tu.

O potser ets tu qui el troba a ell.

DIADA DE SANT JORDI 2023

 

Tots els sentits i totes les emocions estan de festa gran cada 23 d'abril a Catalunya. És la festa més sentida i celebrada a tot el territori.

Sant Jordi és patró de cavalleria, home d'honor i de fe, agosarat i noble. El seu patronatge es va estendre a molts països: és patró d'Anglaterra, Grècia, Portugal, Lituània, Gènova, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària, Portugal, Càceres i Alcoi. I festa molt gran a Aragó i Catalunya.

La tradició cristiana coincideix a situar Sant Jordi com un soldat romà nascut a Capadòcia al segle III, que va protagonitzar moltes gestes per Orient i va acabar morint, després d'un martiri per convertir-se al cristianisme. Però el que és més conegut per tot el món és la llegenda d'aquest personatge, que va quedar recollida al segle XIII per Santiago de la Voràgine a la seva obra "La Llegenda Daurada". En aquesta versió, però, l'acció transcorria a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi vivia un drac terrible que causava estralls entre la població i el bestiar. Per apaivagar-ho, se sacrificava al monstre una persona escollida per sorteig.

Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort si no fos per l'aparició d'un cavaller amb armadura que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.

Diuen que és molt millor acabar alguna cosa que no començar-ho.

Per això, quan Sant Jordi va haver acabat la dura tasca de lliurar la princesa de les urpes del drac, es va organitzar un festival dels grans.

Les cròniques no ho expliquen, però em jugo qualsevol cosa que Sant Jordi es va treure l'armadura i es va afartar de ballar. Sobretot, amb la princesa, que era molt bonica i simpàtica. 

No cal que les llegendes siguin certes, només cal que siguin boniques.

A Catalunya se celebra aquest dia de manera molt popular i la gent inunda els carrers més cèntrics amb ganes de regalar, de besar, d'abraçar, d'acordar-se de la seva gent… és un dia màgic en general.

La festa salta i dansa entre les parades de roses i llibres que hi ha als carrers tant si plou com fa bon temps.

La celebració no pot ser més senzilla: el ritual consisteix a passejar, comprar una rosa, un llibre o totes dues coses, per regalar a les persones estimades. 

Sant Jordi i el passeig obligatori omplen els carrers i places convertint la jornada en una singular festa nacional que curiosament gairebé sempre se celebra en un dia feiner.

El 23 d'abril vinent tornarà Sant Jordi amb una rosa i un llibre. Una rosa com a símbol d'amor i un llibre com a símbol de cultura.

Aquesta tradició omplirà carrers i places de llibres i flors. Rius de gent prendran els carrers de totes les localitats catalanes i convertirà la ciutat en jardins i llibreries a l'aire lliure.

Com sempre penso en els llibres com a fills adoptius a la recerca de llar, desitjo que trobeu el vostre entre totes les parades i llibreries.

 

CRÓNICA DE LA DIADA DE SANT JORDI 2021

 

Pobles i ciutats de tot Catalunya s'han convertit de nou en jardins i llibreries a l'aire lliure.

Després d'un any de restriccions per culpa de la covid, aquesta diada de Sant Jordi ens ha donat una mica d'oxigen. Ha estat com un reviure. Amb màscareta, distància de seguretat i tots els protocols, el format ha estat nou. Però l'esperit retrovat i revifat.

Ha estat altra vegada la festa més sentida i celebrada a tot el territori, un altre dia màgic.

Aquest serà un Sant Jordi que recordarem per totes aquestes singularitats que s'han viscuts i he estat recopilant dels mitjans de comunicació des de casa meva :

Avui el sol ens ha fet un gest de complicitat i ha lluït radiant tot el dia.

Els escriptors han tornat als carrers per viure el «millor Sant Jordi», com han assenyalat alguns.

Els llibreters han dit que se superarà qualsevol expectativa.

El Gremi de Floristes calcula que s'han venut al voltant de 4 milions de roses.

El gel hidroalcohólic ha compartit protagonisme amb llibres i roses

Moltes cues ordenades per accedir als espais perimetrals.

També molta cua dels repartidors de Glovo per recollir llibres i roses i portar-los a les cases.

A la ciutat de Barcelona s´han habilitat 11 espais perimetrals on hi ha parades de roses i llibres.

«No es permeten selfies», un missatge que també ha volgut evitar aglomeracions de gent a les parades.

La Rambla molt plena, tot malgrat que no hi ha parades de llibres.

Molts estudiants porten roses a persones grans.

Diverses iniciatives solidàries han fet arribar als hospitals i centres sanitaris milers de roses per agrair al personal la seva tasca contra la covid.

També han rebut roses els pacients ingressats perquè poguessin viure aquesta diada.

La Casa Batlló ha tornat a engalanar-se amb roses.

Xavier Bosch i Oriol Mitjà els autors més venuts de la diada.

Els avis de les residències dient eufòrics: «M'han tornat a abraçar»

Els Mossos d'Esquadra han captat imatges d'aquest Sant Jordi amb un dron.

Aquest Sant Jordi serà el primer en què hem tingut una Barcelona sense turistes.

Aquesta Jubileta ha estat matinera i ben d'hora ja tenia a les mans els llibres encarregats.

 

 

El Jubileto l'esperava amb la millor rosa del jardí.

 

Aquesta crónica la ofereixo a la meva família més propera i als amics que estimo perquè sempre hem celebrat Sant Jordi com una festa entranyable pel significat que té d'il·lusió, amor, amistat i cultura.

DIADA DE SANT JORDI, 2020

Tinc un munt de roses al jardí i també molts bons records de tots vosaltres, amics i amigues. Agafeu una rosa real encara que us arribi virtual.

Bona Diada de Sant Jordi !!!!!!

(Des de casa en confinament)

SANT JORDI FIESTA GRANDE EN CATALUNYA

df.

Vista, oído, olfato, gusto y tacto ... todos los sentidos y todas las emociones están de fiesta grande cada 23 de abril en Catalunya. Es la fiesta más sentida y celebrada en todo el territorio.

Sant Jordi es patrón de caballería, hombre de honor y de fe, osado y noble. Su patronazgo se extendió a muchos países: es patrón de Inglaterra, de Grecia, de Portugal, de Lituania, de Génova, de Georgia, de Etiopía, de Bulgaria, de Portugal, de Cáceres y de Alcoy. Y fiesta muy grande en Aragón y Catalunya.

La tradición cristiana coincide en situar a Sant Jordi como un soldado romano nacido en Capadocia en el siglo III, que protagonizó muchas gestas por Oriente para acabar muriendo, tras un martirio por convertirse al cristianismo.

Pero lo que es más conocido por todo el mundo es la leyenda de este personaje, que quedó recogida en el siglo XIII por Santiago de la Vorágine en su obra "La Leyenda Dorada". En esta versión, sin embargo, la acción transcurría en Libia.

La versión de la leyenda más popular en Catalunya explica que en Montblanc (Conca de Barberà) vivía un dragón terrible que causaba estragos entre la población y el ganado. Para apaciguarlo, se sacrificaba al monstruo una persona escogida por sorteo. Un día la suerte señaló a la hija del rey, que habría muerto de no ser por la aparición de un caballero con armadura que se enfrentó al dragón y lo mató. La tradición añade que de la sangre derramada nació un rosal de flores rojas.

Dicen que es mucho mejor terminar algo que no empezarlo. Por eso, cuando Sant Jordi hubo terminado la dura tarea de librar la princesa de las garras del dragón, se organizó un festival de los grandes.

Las crónicas no lo cuentan, pero me juego cualquier cosa que San Jordi se quitó la armadura y se hartó de bailar. Sobre todo, con la princesa, que era muy hermosa y simpática.
5n son los combates y las aventuras, sino la alegría "

No hace falta que las leyendas sean ciertas, tan solo hace falta que sean bonitas.

En Catalunya se celebra este día de una forma muy popular y la gente inunda las calles más céntricas con ganas de regalar, de besar, de abrazar, de acordarse de su gente… es un día mágico en general.

La fiesta salta y danza entre las paradas de rosas y libros que hay en las calles tanto si llueve como si hace buen tiempo.

La celebración no puede ser más sencilla: el ritual consiste en pasear, comprar una rosa, un libro o las dos cosas, para regalar a las personas queridas, familiares y amigos.

Sant Jordi y el paseo obligatorio llenan las calles y plazas convirtiendo la jornada en una singular fiesta nacional que curiosamente casi siempre se celebra en un día laborable

La tradición de la rosa tiene su origen en la Feria de los Enamorados que se celebraba en Barcelona el siglo XV, cuando se tiene constancia de que se regalaban rosas a todas las señoras que asistían a las celebraciones que tenían lugar en la capilla de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

La rosa roja es un símbolo de pasión y la espiga de trigo, con que se adorna, sería un símbolo de fecundidad.

La costumbre de regalar libros comenzó en la Ciudad Condal en 1926 como una propuesta del editor y escritor Vicent Clavel a la Cámara de Oficial del Libro de Barcelona, pero no fue hasta 1930 que se acordó instaurarlo en el 23 de abril, fecha de la muerte de Cervantes.

El próximo 23 de abril volverá Sant Jordi con una rosa y un libro. Una rosa como símbolo de amor y un libro como símbolo de cultura.

Esta tradición llenará calles y plazas de libros y flores. Ríos de gente tomarán las calles de todas las localidades catalanas y convertirá la ciudad en jardines y librerías al aire libre.

Como siempre pienso en los libros como hijos adoptivos en busca de hogar, deseo que encontréis al vuestro entre las paradas de Barcelona.

UNA ALEGRIA LITERARIA PER SANT JORDI

Aquest Sant Jordi “Nova Casa Editorial” treu a la llum “EXPERIÈNCIES DE VIATGE”, 51 vivències de 44 autors ; jo he participat en aquest projecte literari amb un relat.

La presentació serà a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona ( plaça de Lesseps, 20-22) el dia 22 d'abril de 18.15 a 19.45 h

Quan tingui el llibre entre les meves mans, l'ensumaré, el miraré, el sentiré ...i m'escriuré una dedicatoria a mi mateixa.

Un viaje se vive tres veces: cuando lo soñamos, cuando lo vivimos y cuando lo recordamos … Y siempre con mi mejor compañero.

Un viatge es viu tres vegades: quan el somiem, quan el vivim i quan ho recordem... I sempre amb el meu company.

Tinc ja el llibre "Experiències de viatges" a les meves mans i em fa  una il.lusió enorme. També m'ha encantat participar en la seva presentació i poder compartir amb un munt d'escriptors viatgers tantes reflexions, anècdotes, idees, consells ... Moltes gràcies a Nova Casa Editorial per la feina ben feta !!!!