Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Garriga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Garriga. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de maig del 2026

El calabacín y las pequeñas escapadas






Esta primavera mis escapadas viajeras se han reducido a paseos por el pequeño huerto doméstico y por el jardín que vigila, desde fuera, nuestro hogar. Hago fotos y voy aprendiendo mucho de Joseph, que lo tiene todo cuidado, ordenado y coqueto, aprovechando cada palmo de la poca tierra que tenemos.

Hoy, nuestro noble acompañante culinario será el calabacín, del que hay mucho que decir.



Cultivarlo es especialmente sencillo. Es una planta humilde, agradecida, ideal para quienes nos iniciamos en esto del huerto y todavía miramos la tierra con más ilusión que experiencia.

Si uno se pone a buscar su procedencia, aparecen distintas versiones, pero lo que sí parece claro es que estamos ante una de las especies más antiguas domesticadas por el ser humano. Quizá por eso se adapta tan bien a nosotros… o nosotros a ella.



Lo primero que sorprende es su generosidad. Es, sin duda, una de las plantas más productivas que podemos cultivar. Con cinco o seis matas puedes llegar a saturar —con cariño— a familia, vecinos y amigos de calabacines durante toda la primavera y el verano. Por suerte, en casa nos encantan en crema, en tortilla o en puré.



En cuanto a su aspecto, solemos reconocerlo por ese verde oscuro brillante, aunque también los hay más claros e incluso redondos, casi caprichosos.



La planta es rastrera: sus tallos recorren la superficie del suelo con discreción, ocupando su espacio sin alardes. Es compacta y no suele superar el metro o metro y medio. Puedes dejarla extenderse libremente o guiarla con mimo, según el orden que quieras darle al pequeño caos del huerto



Sus hojas, grandes y abiertas como manos, tienen algo especial. Al tocarlas descubro que son suaves por arriba, pero ásperas por debajo, con bordes ligeramente dentados, como si quisieran recordarte que la naturaleza también tiene carácter.




Y luego están las flores. De un amarillo que va del sol al anaranjado, son un pequeño espectáculo diario. No pasan desapercibidas para las abejas, que van y vienen felices, llevando el polen de la flor macho a la hembra, haciendo su trabajo silencioso del que depende todo lo demás.



Al calabacín le gusta el calor. Se siembra en marzo, primero en bandeja, y después se trasplanta con su cepellón a la tierra. En apenas un par de meses empieza a regalarnos sus frutos, como quien cumple sin demora con lo prometido.




Además, es generoso también por dentro: aporta vitamina C, varias del grupo B (B1, B2 y B6) y minerales como potasio, magnesio, calcio o fósforo. Tiene mucha agua, pocas calorías y una buena cantidad de fibra. Vamos, que además de fácil, es agradecido en todos los sentidos.



Y así, casi sin darme cuenta, estas pequeñas escapadas entre hojas y flores se han convertido en uno de los mejores viajes de esta primavera.

El calabacín crece sin hacer ruido, generoso, como si no supiera hacer otra cosa que dar. Y nosotros, mientras tanto, aprendemos a mirar más despacio, a esperar, y a agradecer.

Mañana volveré al huerto, cámara en mano… por si hay algo nuevo que contar.





divendres, 7 de febrer del 2025

A CASA DELS ESCRICHE, PLANTERS DE TOMAQUERES

 



És a primers d'any quan a la llar dels Escriche comença el ritual de sempre: preparar els planters de les futures tomaqueres


Aquests planters de tomàquet, sempre que els mantinguem protegits a l'interior, en un petit hivernacle del nostre porxo, els tindrem llestos per al trasplantament en començar el bon temps.




Per garantir el millor desenvolupament de les plantes, es recomana no sembrar directament al test o al sòl definitiu; és preferible preparar un planter per seleccionar els plançons més vigorosos.


Joseph sempre sembra les llavors aproximadament amb 0.5 cm cobertes per substrat (enterrades). Després rega aquests planters amb molta cura, mantenint constant la humitat fins que la planteta comença a brollar, cosa que succeeix entre els 8 i 10 dies, si es donen bones condicions.






Les plàntules de tomàquet es trasplanten quan fan uns 5 cm d'alçada en testos petits separats plens de terra rica en nutrients perquè creixin.







Passat un temps estaran a punt per plantar-les a l'exterior. Hi ha un parell de senyals que indiquen quan plantar tomàquets a l'exterior: les plàntules fan entre 15 i 20 cm d'alçada i tenen almenys quatre fulles veritables.




Cal revisar els orificis de drenatge dels testos per observar si hi ha petites arrels blanques, cosa que significa que és hora de trasplantar les tomaqueres.



Entre un i dos mesos després, quan el risc de gelades ha passat, és el moment ideal per trasplantar-les a la seva ubicació definitiva.








La nostra olivera més jove vigila atentament la terra on aniran part d'aquestes tomaqueres. Segurament  "les de penjar" perquè Jubileta tingui aquests tomàquets sucosos per refregar damunt del pa i pugui menjar pa amb tomàquet cada dia


diumenge, 14 de gener del 2024

Camino fluvial de Llerona

 

 


Sin importar lo malo que nos ha pasado estos últimos meses, cada mañana le digo a la vida: “Aquí vamos otra vez”.

Hoy hemos recorrido un trocito del camino fluvial que va a Llerona junto al río Congost. Ha sido nuestra primera andadura después de casi dos meses de inactividad.

Ha sido una caminata tranquila y pausada, solo por estirar las piernas, notar el calor de nuestro amigo el sol y respirar aire exterior (no me atrevo a decir puro).





Paseando he recordado otro paseo a orilla de un río, hará un año y medio. Pero no era el río Congost, sino el río Duero. No estábamos en la salida de La Garriga, el lugar era en Soria. Era el Paseo fluvial de San Saturio.






En aquella ocasión recorrimos más de un kilómetro por el sendero que conduce a la ermita del patrón de la ciudad, San Saturio.

El camino soriano está bordeado por álamos y chopos que el poeta español Antonio Machado cantó magistralmente. Las cortezas de muchos de estos álamos están grabadas con los nombres de enamorados.



Esos chopos del río, que acompañan con el sonido de sus hojas secas el son del agua, cuando el viento sopla, tienen en sus cortezas grabadas iniciales que son nombres de enamorados, cifras que son fechas. ¡Álamos del amor que ayer tuvisteis de ruiseñores vuestras ramas llenas; álamos que seréis mañana liras del viento perfumado en primavera; álamos del amor cerca del agua que corre y pasa y sueña, álamos de las márgenes del Duero, conmigo vais, mi corazón os lleva….

Antonio Machado, (fragmento de Campos de Castilla)

 





Ese paseo fue el mejor recuerdo que nos llevamos aquella vez.
Siempre pienso: ”que me quiten lo bailao”




Este paseo es el mejor recuerdo que este par de Jubiletos se llevan en el día de hoy.







dijous, 13 d’abril del 2023

ELS FRUITS DE LA TERRA




Tot aquest temps que he estat fluixeta, el nostre hort-jardí s'ha convertit en un dels meus amics-vitamina. Passejo, observo, descanso i llegeixo molt prenent el sol al porxo. Ha estat un temps una mica difícil. Però...


De cop i volta, un matí d'abril, en obrir una finestra va apareixa ella: la primavera.

És una senyoreta fresca, de llavis de maduixa i cabells estrets d'ametllers florits.
Aviat es descorda la brusa i allibera caderneres, pardals, coloms… i riu i riu, mentre els grills dubten a sortir.





Ara us explico tot el que he après de Joseph, el meu jardiner-hortolà-vitamina :


El mes de març i abril són molt importants per a l'hort, hi ha moltíssimes tasques a fer perquè cal plantar i sembrar. 


Ja ho diu un refrany: “Si vols menjar pèsols per segar, al mes d'abril els has de plantar"

És ara quan gaudim de verdures tendres, com la bleda, la ceba dolça, els alls tendres i les primeres amanides.

Les bledes estan tapades perquè els coloms les picotegen



Els alls també estan atents i volen veure la cara de qui els ha plantat. Això es diu per recordar que s'han de plantar poc profunds, amb una part sempre fora de la terra.

Les cebes i els rosers conviuen feliços



Ja podem sembrar pastanagues i carbasseres, si pot ser a Lluna Vella.



Carbasseres elevades perquè ocupin menys espai



I tenir preparat els planters de tomàquets, si és que no es volen comprar.



Tomaqueres cobertes per un envàs de plàstic com a hivernacle individual 



Teniem unes tomaqueres primerenques cobertes per un envàs de plàstic com a hivernacle individual i unes altres primerenques ja plantades a terra tutelades per tutors de ferro perquè creixin rectes.

Tomaqueres primerenques





Les llimones no poden faltar a la nostra dieta pel seu contingut en vitamina C. Són aliats contra grips i constipats. 




Les bledes eren molt apreciades pels antics. Aporten una gran quantitat de fibra i sals minerals (potassi, calci i magnesi) i afavoreix l´activitat cardíaca i muscular.


Les faves i els pèsols son del gener perquè aguanten bé el clima fred.


Les faves en flor


Els pèsols treuen el cap


Alls tendres

L'all tendre és la planta jove de l'all. Ara està en la seva màxima esplendor. És depuratiu, diürètic, antisèptic i antibacterià.



Veniu, entreu, mireu, preneu i mengeu tots, si voleu, que aquests són els fruits de la nostra terra… si és que hi ha terres d'algú.





POTSER ET POT INTERESAR