DOS JUBILETOS EN TIVISSA (viajar sin prisa)

 

Según “National Geographic”, Tivissa, en la Ribera d’Ebre, es uno de los pueblos más encantadores de Tarragona. Otros viajeros lo definen como uno de los más bellos de las Terres de l’Ebre, capaz de cautivar a quienes lo visitan, mientras que algunas publicaciones lo incluyen entre los cuatro pueblos más bonitos de la provincia.

Con todas estas recomendaciones, este par de “jubiletos” decidió irse de excursión hasta allí.

Nunca hemos hecho demasiado caso de esas afirmaciones tan esplendorosas porque preferimos descubrir los lugares a nuestra manera y sacar nuestras propias conclusiones. Y después de la visita, más que un pueblo “de postal”, nosotros diríamos que Tivissa es un municipio antiguo, tranquilo y con una historia que sorprende mucho más de lo que aparenta al llegar.

Pincelada histórica

Tivissa es un pueblo remoto, de raíces milenarias, donde se asentaron algunos de los primeros pobladores conocidos de la zona.

Su nombre es de origen íbero y posteriormente fue latinizado por los romanos como “Tibisi”. Parece proceder de la raíz ibérica “tivi”, que significa monte, y de la desinencia prerromana “issa”, relacionada con pueblo o ciudad.

Es decir, Tivissa vendría a significar “la ciudad de la colina”. Y realmente el pueblo hace honor a su nombre, porque se asienta sobre una elevación de unos 310 metros sobre el nivel del mar, rodeado de bosques y montañas que convierten el entorno en un lugar perfecto para disfrutar de la naturaleza y del senderismo.

Nuestra visita por el casco antiguo

Nada más llegar me gustó el pilón de bienvenida colocado en la entrada del pueblo. Desde allí ya pueden hacerse las primeras fotografías del conjunto urbano, con las casas agrupadas sobre la colina.

Muy cerca se encuentran también los antiguos lavaderos públicos de la Sèquia del Camí, construidos entre 1890 y 1900, que durante años sirvieron tanto para lavar la ropa como para regar los huertos cercanos.

 Antiguos lavaderos públicos de la Sèquia del Camí

Para quienes tengan buenas piernas andarinas, recomendaría dejar el coche en la zona de aparcamiento del Parc Vell y comenzar desde allí la visita a pie por el casco histórico.

Nosotros hicimos justo lo contrario.

Subimos en coche hasta la parte más alta, la plaza de la Baranova, porque allí se puede parar unos minutos para hacer fotografías sin necesidad de afrontar demasiadas cuestas. Después ya bajamos tranquilamente hasta el Parc Vell para iniciar el paseo por el entramado de calles empedradas y callejones estrechos del núcleo antiguo.

Es un recorrido agradable, sin prisas, ideal para ir descubriendo los dos portales que todavía se conservan del antiguo recinto fortificado, algunas casas señoriales de piedra y pequeñas plazas llenas de encanto.

Qué ver en Tivissa

La muralla del siglo XIV

Hoy aparece integrada en muchas de las fachadas exteriores de las casas, construidas con gruesos muros y pocas aberturas. De las tres entradas originales sólo se conservan dos: el Portal d’Avall y el Portal de l’Era.

Las casas pairales

Todavía permanecen en pie algunas viviendas históricas como Ca Ventura, Ca Eloi, Ca l’Hostal y Cal Rey, que parecen resistirse al paso de los siglos.

Los lavaderos públicos

Construidos entre 1890 y 1900, forman parte de esa memoria cotidiana de los pueblos que siempre me gusta detenerme a mirar.

La plaza de la Baranova

Es el espacio más amplio y representativo del pueblo. Además de su ambiente tranquilo, tiene un magnífico mirador desde donde se contemplan las montañas de Prades, la Serra de Montsant, Pàndols, Cavalls, Els Ports y la Serra de Cardó.

La iglesia de Sant Jaume

Este rincón, junto a la plaza de la Baranova, fue probablemente el lugar que más me gustó de Tivissa.

Lo más curioso es que en el siglo XIX, por falta de espacio, se construyó una iglesia nueva alrededor de la antigua iglesia gótica. De esta manera, hoy, una permanece dentro de la otra y todavía pueden apreciarse ambas estructuras de forma visible.

En un par de horas puede recorrerse tranquilamente lo más destacado del pueblo.

 

La Iglesia de Sant Jaume

Plaza de la Baranova

Torre de la Iglesia de Sant Jaume

Mirador de la plaza Baranova

Después disfrutamos de un almuerzo tradicional en uno de los restaurantes locales. Ya con el café sobre la mesa, terminamos conversando con un vecino del pueblo, y aquella charla resultó casi tan interesante como la propia visita.

Porque a veces la verdadera magia de un lugar no está en los monumentos ni en las listas de “los pueblos más bonitos”, sino en esas pequeñas conversaciones y descubrimientos personales que uno se lleva de regreso a casa.

TERRES DE L'EBRE: ELS ULLALS DE BALTASAR

 

Quan es parla de les excursions pel Delta de l’Ebre a tots ens vénen al cap els llocs de més renom i que són més coneguts: les basses de l’Encanyissada i de la Tancada, la punta del Fangar, el Trabucador i la Punta de la Banya, l’Illa de Buda... Però n’hi ha d'altres que, potser més senzills, resten més amagats i bé mereixen una caminada i anar-los a descobrir. Estic parlant dels Ullals de Baltasar.

Es troben al km 4 de la carretera TV-3408, entre les localitats d'Amposta i Sant Carles de la Ràpida, al costat de l’antic canal de navegació de Carles III.

Els Ullals de Baltasar ocupen una extensió de poc més de 10 hectàrees de terreny envoltades per horts i arrossars.

A mig camí hi ha un senyal cap a l'esquerra que ho indica.

Quan entres a la desviació hi ha una àrea d'acollida amb aparcament .

Allà comença un recorregut circular amb plafons interpretatius.

El dia acompanyava perquè no feia una calor excessiva i els arrossars del Delta, ara inundats, estaven preciosos. I aquest raconet encara no el coneixíem.

ELS ULLALS DE BALTASAR són punts de surgències d'aigua subterrània procedent dels aqüífers de les muntanyes veïnes de Montsià i els Ports.

L'aigua de la pluja s'infiltra fins a formar rius subterranis que porten l'aigua fins al Delta on xoca amb els materials al·luvials i impermeables i emergeix cap a la superfície creant aquestes basses de típica forma circular o d'ull, d'on li ve el nom.

Els ullals, generalment, tenen una forma aproximadament circular, amb un diàmetre comprès entre els 3 i els 50 metres i una fondària que pot variar entre els 2 i els 7 metres.

La flora que podem trobar als Ullals de Baltasar és molt variada i lligada al medi aquàtic tant particular que representen. A les terres fosques creixen els eucaliptus on també trobarem el salze blanc que creix ben a la vora.

A les zones aquàtiques vàrem veure el nenúfar blanc, ara espectacular perquè són els moments de màxima florida. També sempre acompanyat per altres plantes aquàtiques.

L’aigua transparent dels ullals manté una temperatura constant entre els 16 i els 18ºC, fet afavoreix l’aparició d’un hàbitat molt específic.

Aquest microhàbitat singular esdevé un santuari per algunes espècies de peixos com ara el samaruc, una de les espècies de vertebrats més amenaçades del planeta; l’espinós, un peix petit platejat que no supera els 8 centímetres i que només viu un any i que construeix un niu subaquàtic amb branquillons per posar els ous; i el llopet de riu, que viu en el fons dels ullals soterrat a la turba.

Tota aquesta informació està molt ben explicada en els plafons interpretatius.

TERRES DE L'EBRE. TORTOSA, CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA AL 2021

 

Sabíeu que Tortosa és la Capital de la Cultura Catalana aquest 2021? Durant aquest any la ciutat mostra amb orgull el seu patrimoni i talent al voltant de 8 eixos: la paraula, el medi, la festa, l'expressió artística, el menjar, la feina, la creença i l'expressió corporal i musical.

Tortosa, al llarg de la seva història, més de 2.000 a. C., ha tingut tres noms diferents que parlen de la importància d'aquesta ciutat i tot per la seva situació estratègica.

Es va anomenar Dertosa a l'època dels romans; després Turtuxa, una de les ciutats més importants de l'Al-Andalus. I amb la reconquesta cristiana es va convertir a Tortosa, nom que ha perdurat fins ara.

Les cultures cristiana, musulmana i jueva van conviure i coexistir a Tortosa amb relativa coexistència pacífica durant segles. I això ha marcat la ciutat durant segles; unes presències encara ben visibles a la Tortosa d’avui.

ca.wikipedia

La nostra visita a Tortosa comença aparcant la furgoneta al passeig de l'Ebre al barri de Ferreries perquè la millor forma de conèixer-la és a peu i poc a poc.

Des d'allà tenim un bona panoràmica de l'antiga façana fluvial on es concentren alguns dels edificis més nobles de la ciutat que malgrat els estralls causats per la guerra civil, encara es mantenen ferms.

Tresors del Patrimoni Cultural de Tortosa

El nucli antic d'aquesta ciutat es troba a la riba esquerra de l'Ebre, en un turó coronat per la Suda o Castell de Sant Joan, una fortalesa que encara conserva un gran recinte de muralles, amb diverses edificacions i galeries subterrànies i que ofereix magnífiques panoràmiques sobre la ciutat i el riu.

ca.wikipedia

La Suda o Castell de Sant Joan

Va ser una sort per a tots els viatgers amants dels castells que Abderraman III decidís construir (al s.X) aquesta bellesa amb nom de castell (Suda o sua), Posteriorment va seguir sent fortalesa cristiana i des de Jaume I, residència reial.

A l’interior del recinte es van realitzar diverses construccions: aljubs, naus i el polvorí. Al gran pou central, o suda, conflueixen nombroses galeries subterrànies amb sitges i forns.

Tota la decoració interior del castell és d'estil cristià amb mobles clàssics i bigues de fusta molt càlides. Les parets tenen motius àrabs i els finestrals gótics del menjador de l'hotel-parador són dignes de veure.

Durant les obres de restauració es va trobar un cementiri àrab al costat de la porta principal. Aquest cementiri és la única necròpolis islàmica visitable de Catalunya.

Actualment la Suda alberga un Parador de Turisme.

En un dels extrems d'aquest castell, la torre Tura regala una visió perfecta de la Catedral (veiem que no està acabada perquè es veu el sostre tallat com un pati). A la dreta s'obre la ribera de l'Ebre i a l'esquerra tota la plana de Delta. Davant el massís de Mont Caro.

ca.wikipedia

ca.wikipedia

Passeig de les Fortificacions

Vam recórrer el Passeig de les muralles, també conegut com Passeig de les Fortificacions que fa un recorregut pel conjunt fortificat de la ciutat.

En un vídeo promocional de Turisme deia que “Tots els pobles que hi han passat han construït defenses per guardar-la”. És cert.

He de dir que durant la meva vida viatgera he visitat moltes muralles i fortificacions, però Tortosa és única pels seus baluards, i es possible trobar molta varietat constructiva en tipologia i materials.

A l'oficina de turisme es pot treure un mapa amb el recorregut que inclou tots aquests llocs :

Basaments de la Muralla del segle XIV

La torre del Célio

El portal dels jueus

Avançades de Sant Joan

El Fortí del Bonet

Fortí d'Orléans

Fort de Tenasses

La veritat és que fer aquest recorregut en un dia és una mica feixuc, t'han d'agradar molt les pedres defensives. Tens l'opció de fer-ho en cotxe a partir de les Avançades de Sant Joan.

La recomanació és, si no fas sencera aquesta ruta, pasar a visitar l'original portal dels jueus on es respira sempre molta pau i tens la sensació de què el temps no ha passat.

Des d'aquest punt és una bona elecció conèixer l’entranyable call jueu de la ciutat

@tortosaturisme

@tortosaturisme

El call jueu

El call jueu de Tortosa permet fer una ruta breu i engrescadora que ens endinsarà en els carrerons blancs i estrets que estimulen a que viatgem en el temps.

El call jueu és petit, ben senyalitzat i entusiasmador. (Pel call anirem trobant panells informatius i uns petits mapes)

Caminant pels seus carrers blancs i estrets es pot veure l’emplaçament on estava l’antiga Sinagoga, una carnisseria jueva, un forn i una terrasseria. Hi ha també l'edifici de la Sinagoga nova o Casa de Sant Jordi.

ca.wikipedia

La Catedral de Santa Maria

Vem visitat també la Catedral. Aquesta és una de les mostres notables del gòtic català. Assentada al peu del promontori del castell, ocupa l’espai del fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita musulmana.

La catedral actual està situada en un punt neuràlgic de la ciutat. En aquest espai havia estat, com hem dit, el fòrum romà, després va acollir un temple romànic i una mesquita.

La seva construcció es va iniciar en 1347 i encara no està finalitzada.

ca.wikipedia

Els Reials Col.legis

Marxem sense visitar els Reials Col·legis, un altre tresor cultural de Tortosa.

El fullet turístic diu que van ser fundats per Carles V per a l'educació dels moriscos i que és l'obra més important del Renaixement civil a Catalunya.

Extraordinàries portalades renaixentistes, visita al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, accés a l’església de Sant Domènec, exposició permanent sobre la Ciutat i la Festa del Renaixement... Tot això mereix una altra jornada.

Podriar ser la segona quinzena de juliol? Per la Festa del Renaixement? Segur que volem descobrir una de les principals recreacions històriques del sud d'Europa, l'esplendor d'una ciutat al segle XVI. Tornarem !!!

No hem parlat de Gastronomia que també és un tresor del patrimoni cultural.

Tota aquesta terra imprimeix caràcter a les olles i les cuines fumegen amb les receptes que han quedat gravades en la memòria dels fills que van veure cuinar a les seves mares i àvies. No calen innovacions perquè no necessiten cap millora ja que tenen la millor matèria primera.

Sempre que viatgeu a aquestes terres busqueu quina fira o festa se celebra per aquestes dates i gaudiu perquè gairebé totes estan relacionades amb la gastronomia.

Aquesta vegada eren “Les Jornades de la galera i la carxofa”

@jubileta3

@jubileta3

@jubileta3

@jubileta3

TERRES DE L'EBRE. A LA TERRA ALTA, VISITEM ARNES, HORTA DE SANT JOAN I BOT

 

Havia llegit, no recordo on, que la comarca de la Terra Alta és comparable amb la Toscana italiana. No sé el perquè de la comparació. Potser perquè de la mateixa manera que la llum d'aquella zona italiana va inspirar a genis com Leonardo da Vinci o Miquel Àngel, els paisatges, les formes arrodonides de les muntanyes i la llum de la Terra Alta, també van seduir artistes com, per exemple, Pablo Picasso.


El que és cert és que la Terra Alta és un dels llocs de Catalunya més verges si ho comparem amb el potencial cultural, natural i gastronòmic que te. 

Per arribar-hi creuarem els Ports de Beseit on trobarem moltes panoràmiques espectaculars i boniques d'aquestes muntanyes.

Arribem a Arnes, què podem fer ?

El que hem de fer és no perdre l'ocasió de donar-nos una bona passejada pel traçat medieval d' Arnes, fixant la nostra atenció en les seves pedres que amaguen més d'una sorpresa. 

Arnes pot presumir d'un patrimoni arquitectònic excel·lent, del que destaca en gran manera el seu Ajuntament amb el porxo de grans columnes de 1584. Diuen que va ser el primer consistori d'estil renaixentista de tot Catalunya. 

Trobem també l'Església de la Magdalena que és un temple barroc edificat sobre un altre anterior d'estil gòtic. 

Ajuntament d'Arnes

Tot el terme d'Arnes és molt accidentat perquè una part d’aquest l’ocupen els Ports. Per això és un lloc especial ja que es poden practicar molts esports: l'excursionisme, l'escalada, els passeigs amb bicicleta i també es pot accedir a la Via Verda que va fins a Tortosa. 

Cal decidir, aigua o muntanya ?

 

A la part més plana hi trobem els rius Algars i Estrets. Les seves aigües s’obren pas entre immenses parets de pedra i van formant enormes tolls i piscines naturals que són una temptació per qui passeja per la zona en un dia de calor. 

 

Els Estrets d'Arnes és un dels llocs més bonics del massís dels Ports. Pràcticament tot el passeig es realitza vorejant el curs del riu Estrets, i és allà on trobarem gorges i salts d'aigua mentre el riu descendeix sinuós fins arribar a Toll Blau, únic lloc de bany permès. 

Una altra opció és la Via Verda que és l'antic traçat de tren recuperat per poder-hi circular, tant en bicicleta com a peu. És una travessia a través d'antics túnels de tren.

El camí és totalment pla i és un itinerari perfecte per a fer amb nens de totes les edats, i pot ser un complement perfecte a la jornada: després d’haver passat el matí per la zona dels Estrets, haver dinat allà mateix i a la tarda poder fer una passejada per un petit tram d’aquesta Via Verda. 

 

Propera parada: Horta de Sant Joan

 

De sobte, seguint ruta, apareix aquest poble davant nostre. Les cases s'amuntegan unes sobre les altres creant una visió gairebé cubista del poble, com si ens perseguís l'estela de Picasso, el pintor a qui tant agradava aquest paratge. I és que, a part del fantàstic entorn, aquest poble té un dels centres històrics més interessants de la zona.  

 

Passejant per aquest centre històric, declarat Conjunt Històric Artístic, ens trobem amb un casc antic urbà clarament medieval, amb carrers molt tortuosos, cases de pedra i porxos evocadors. 

Una de les zones de major bellesa és la Plaça de l'Església, on es troben els edificis més emblemàtics de la població. 

 

 

Aquesta Plaça d'estil medieval, amb els seus arcs de mig punt juntament amb l'Ajuntament renaixentista (XVI), l'Església gòtica de Sant Joan Baptista (XIII) i la resta de cases porticades formen el conjunt arquitectònic més remarcable de l'Horta de Sant Joan, i, repeteixo, la converteixen en una de les places més boniques i singulars de Tarragona. 

 

Des d’allà, en direcció est, cal buscar el carrer del Medi Ambient. Es allí on es pot deixar la ment en blanc i contemplar des d’aquell racó la bellesa de la Muntanya de Santa Bàrbara i de les Serres de Pàndols-Cavalls. 

Seguim els passos de Picasso

 

Picasso va romandre a Horta de Sant Joan dues temporades. La primera el 1898, amb 16 anys, de la mà de Manuel Pallarés, un jove artista fill de la vila, per curar-se d'escarlatina. Després de la seva primera excursió al cim de Santa Bàrbara, projecten l'aventura de retirar-se a pintar als Ports durant un mes.

 Els dibuixos i pintures que va realitzar durant aquesta època es conserven entre el Museu Picasso de Barcelona i els seus hereus. 

La segona vegada, el 1909, torna amb la seva promesa Fernande Olivier, buscant inspiració. Aquesta segona estada correspon a la seva gran aventura cubista i les obres que va pintar estan disseminades per tot el món en metròpolis tan dispars com Nova York o Moscou.

L’estada del pintor es recorda al poble gràcies al Centre Picasso, un espai de divulgació que mostra els seus lligams amb aquesta terra.

El Centre Picasso es troba a l’edifici de l’Antic Hospital, una construcció renaixentista del 1580 que l’Ajuntament de l’època va fer construir fora de les muralles per acollir als malalts més pobres. 

A l’interior del Centre Picasso es troba una exposició permanent que ajuda a comprendre la influència d'aquest poble en l’obra de Picasso.

 

 

Seguim fins a Bot

 

Bot és a la riba del riu Canaletes, al mig de la comarca. És un poble eminentment agrícola amb vins, inclosos dins la DO Terra Alta, olis també inclosos en la DOP Terra Alta, i ametlles. 

Per la seva situació geogràfica, entre les serres de Pàndols i de Cavalls, Bot és un bon punt de partida per fer nombroses excursions de muntanya on gaudirem d'un paisatge espectacular. 

Passejant pels carrers de la població vàrem trobar diferents cases senyorials de valor arquitectònic i l' Església Parroquial de Sant Blai de segle XVII d'estil gòtic-renaixentista. 

Però l'objectiu era Cal Menescal.

 

Visita a Cal Menescal

Cal Menescal és una petita empresa familiar que es dedica al món del vi des de finals del segle XIX.

 

Només creuar la porta vàrem pensar que “xalariem” molt, com diuen en aquestes terres, perquè és un celler petit, amb tots els detalls ben cuidats, al nostre estil.

A l'entrada es pot visitar, lliurament, una casa-museo que és un homenatge a totes les persones, homes i dones, que visqueren i lluitaren per tirar endavant la seva terra, la Terra Alta, durant molts segles. Trobes estris i utensilis habituals en la vida rural que eren imprescindibles per a qualsevol familia. 

Pep, el propietari, és un enòleg càlid i apasionat, que elabora vins plens de frescor i caràcter. Vaig notar de seguida que per a ell, el plaer del seu treball és compartir-lo amb els altres i va estar encantadíssim de donar-nos la benvinguda a la seva propietat.

 

Vem fer una visita per les sales museu i per les noves instal·lacions del celler. Durant la mateixa, us explica com treballaven i elaboraven antigament els vins i com ho fan actualment. 

Nosaltres haviem arribat buscant les peculiars Garnatxes de la Terra Alta, les blanques i les negres que no coneixiem. El tast va ser una experiència única. 

Per el respecte per la tradició i l’entorn, tenen el certificat al cultiu dels seus ceps com a cultiu ecològic pel CCPAE des de l’any 2011. 

Fan també visites guiades, passeig per les vinyes, diferents opcions de tast, bike and wine i activitats en familia (tast amb familia y també la verema en familia)

 

A aquestes alçades de llegir aquest post, imagineu com van “xalar” aquest parell de jubiletes ?

 

Si us interessa recomano fer un cop d'ull a Celler Menescal

També a la Denominació d'Origen Terra Alta