ESCAPADA A BATEA: ENTRE EL VI I LES PEDRES DAURADES DEL TEMPS

Va ser una d'aquelles decisions que neixen del paladar i acaben al cor. En un restaurant de La Ràpita ens van servir un vi blanc fresc, aromàtic, amb aquell toc mineral que sempre convida a la conversa. Preguntem d'on venia. “De Batea, a la Terra Alta”, ens van dir.

I, com sol passar en els viatges que no estaven previstos, la curiositat ens va portar per camins que no figuraven al mapa de l'endemà.

Al migdia arribem a Batea, sota un sol de justícia. L'aire ia olor de vinyes i jo vaig recordar les nostres vinyes a Yermos de Olduba. 

El paisatge, entre turons suaus i ceps recargolats, anunciava que estàvem a terra de vi.

La sorpresa va ser majúscula: el nucli antic de Batea, perfectament conservat, és un dels conjunts medievals més bells i desconeguts de la Terra Alta. 

El seu nucli porticat, amb porxos de pedra daurada, places ombrejades i carrerons silenciosos, sembla detingut en el temps.

                                                                   

Al cor del poble s'aixeca l'Església de Sant Miquel Arcàngel, un imponent temple barroc del segle XVIII que domina els carrerons amb la torre quadrada i la façana de pedra llaurada. Molt a prop, les restes de l'antic portal de la muralla recorden que aquesta vila fou fortalesa i encreuament de camins.

Però l'ànima de Batea continua bategant a les vinyes.

Visitem el Celler Tarroné, petit, familiar i de tracte proper.

Ens van parlar amb passió de la seva terra, del vent que asseca el raïm i de la garnatxa blanca, orgull de la comarca. Provem diversos vins —honestos, equilibrats i amb una excel·lent relació qualitat-preu— i, per descomptat, sortim amb algunes ampolles sota el braç..

A la plaça porxada, a l'ombra dels arcs, vam imaginar els mercaders que antany omplien el lloc de veus i bótes. Avui només se sent el brunzit de l'estiu, la remor de les cigales i algun gat buscant frescor a les lloses.

De tornada cap a La Ràpita, amb el maleter amb unes caixes de vi i el cap ple d'imatges daurades, pensem que de vegades els millors viatges comencen així: amb una copa de vi blanc servida per casualitat en un restaurant, i la promesa silenciosa de seguir el rastre fins a l'origen.

DOLÇA ESCAPADA A LA “FIRA DE LA GALETA” A CAMPRODON

Camprodon sempre ha tingut un encant especial. Situat en plena Vall de Camprodon, dins la comarca del Ripollès, aquest racó del Pirineu Gironí és una postal viva de muntanyes, rius i cases de pedra. És un lloc on el temps sembla anar més a poc a poc, entre carrers empedrats, botigues amb aroma de pa acabat de fer i aquest aire fresc que baixa dels cims propers.

Aquest cap de setmana he tingut la sort d'assistir a la Fira de la Galeta, una cita que feia temps que esperava. La plaça de la Vila s'omple de parades amb galetes de tota mena: cruixents, farcides, amb xocolata, de mantega... un festival d'aromes i sabors que convida a tastar-ho tot. No us enganyaré: vaig sortir amb la bossa plena i el somriure més dolç.

A més de les galetes, la fira també inclou un espai infantil preparat per gaudir de tallers dedicats als més petits, un circuit per la vila en un trenet turístic i un mercat d'artesania que em va encantar.

Entre ceràmiques, teixits i objectes fets a mà, era fàcil perdre's i voler endur-se'n un record. I com que no podia faltar, em vaig deixar temptar pel pa i els embotits d'elaboració pròpia: productes senzills, autèntics, que saben al Pirineu. 

El passeig per la vil·la pot completar l'escapada. EL PONT NOU amb el seu arc medieval sobre el riu Ter, és la icona més fotografiada de Camprodon i, en tenir-la al davant, s'entén per què. Creuar-ho és com entrar en una estampa medieval.

MOLT A PROP ELS CARRERS CONVIDEN A DESCOBRIR ALTRES RACONS:

L'Església de Santa Maria, que conserva elements romànics i ens recorda els orígens medievals de la vila.

El Monestir de Sant Pere de Camprodon, fundat al segle X, un lloc amb història i molta pau al seu entorn.

La Torre del Rellotge, unida a la resta de muralla.

La plaça Doctor Robert, on batega la vida del poble amb els seus cafès i comerços tradicionals.

Les Fonts, hi ha una ruta per per les magnífiques fonts que trobaràs repartides pel territori

I per als més curiosos, el Museu Isaac Albéniz, dedicat al cèlebre compositor nascut aquí, que afegeix un toc cultural a la visita.

L'església de Santa Maria

El Monestir de Sant Pere de Camprodon

La Torre del Rellotge

Museu Isaac Albéniz

Una de les Fonts

Caminar entre aquests monuments i racons, amb el so del riu sempre de fons, és una experiència senzilla però molt especial.

CONSELLS PRÀCTICS PER GAUDIR DE LA FIRA DE LA GALETA

DATES: la fira se sol celebrar el primer cap de setmana d'octubre (convé confirmar cada any a la web de l'ajuntament)

APARCAMENT: el més recomanable és deixar el cotxe a l'entrada del poble, a tocar de l'estació d'autobusos on habiliten zones d'aparcament per als visitants. Després accedir al centre a peu, hi ha poc.

MILLOR MOMENT PER ANAR-HI: a primera hora del matí, quan els carrers estan menys concorreguts, i es pot aparcar millor y passejar tranquil·lament per les parades.

LES FAMÍLIES AMB NENS tenen a la plaça del Carme programació d'activitats i tallers

Vaig tornar feliç, amb la sensació que havia viscut un dia de festa entre muntanyes, galetes, artesania i monuments carregats d'història.

Camprodon em va recordar, una vegada més, que la felicitat es troba als petits plaers… i als llocs que saben guardar la seva essència.

LA FESTA DE LA SEGA DE L’ARRÒS: ENTRE MEMÒRIA I TRADICIÓ

 

El cultiu de l'arròs és un procés llarg i costós que exigeix molta cura. Tots els que coneixem la zona sabem que el bon temps comença quan l'aigua dels canals inunda els camps d'arròs.

La primavera ens dóna la benvinguda quan aquesta grandiosa piscina ocupa la majoria dels pobles del Delta i els agricultors planten petites tiges d'aquest cereal. És llavors quan les aus aprofiten per remullar les potes i netejar-se les plomes.

Més endavant apareixen cabells verds, fins, semblants a la gespa. L'arròs creix i creix i els dies i les hores van passant fins que tot el Delta sembla un gegantí camp de futbol sense porteries.

Quan arriba el mes de setembre és el moment clau en el cultiu perquè arriba l'hora de la sega.

Si tanco els ulls em veig allà, envoltada d'arrossars que ja no llueixen el verd intens del juny, sinó el groc daurat que anuncia la collita. El sol, més baix, acarona els camps i converteix cada tija en un esclat lluminos, com si tot el Delta s'hagués vestit d'or per acomiadar l'estació.

En l'actualitat aquest procés està totalment mecanitzat, però el Delta de l'Ebre no vol oblidar les seves arrels i cada any celebra la FESTA DE LA SEGA a diferents pobles per recordar com eren les tècniques ancestrals.

LA FESTA DE LA SEGA DE L’AMPOLLA

La primera vegada que vam estar fa molts anys, ens vam quedar meravellats veient els segadors, amb els seus vestits tradicionals entrar a l'arrossar i tallar a mà les garbes. Els nens miraven fascinats, preguntant com era possible treballar així, amb tant d'esforç i paciència, tal com es feia fa generacions. I nosaltres, mentrestant, descobríem que allò no era només una demostració: era un homenatge viu a la història i a l'ànima del Delta.

La festa, que sol celebrar-se a mitjans de setembre, comença a mig matí a la zona del Port Pesquer de l’Ampolla. Allà hi ha activitats per a totes les edats: demostracions de sega manual, música popular amb grallers i tambors, tallers infantils, jocs tradicionals i, és clar, les parades gastronòmiques.

L'arròs és el gran protagonista: paelles cuinades a l'aire lliure, degustacions i plats típics que conviden a quedar-se hores xerrant entre amics i veïns. L'ambient és senzill i proper.

 

Després del dinar popular tastant els diferents arrossos un passeig pels canals eren gairebé obligats. L'aigua tranquil·la reflectia el cel, les aus creuaven l'horitzó i els camps daurats s'estenien fins on arribava la vista. En aquest silenci carregat de vida tothom comprenia de debò el sentit de la sega: més que feina, era gratitud, memòria i futur.

ALGUNS CONSELLS PER SI ES VOL ANAR

Si algun viatger vol descobrir-la, el meu consell és arribar d'hora, abans que comenci la demostració de sega (sol ser cap a les 11:00), i quedar-se a dinar a la festa mateixa: l'ambient s'ho mereix.

Després, una tarda tranquil·la recorrent la badia de Fangar, o bé acostar-se al mirador de la Bassa de les Olles, completa l'experiència amb una visió més àmplia de la riquesa natural del Delta.

ALTRES LLOCS DEL DELTA AMB FESTA DE LA SEGA (DADES CONFIRMADES 2025)

Sant Jaume d’Enveja   Festa de la Sega    7 de setembre de 2025 Surtdecasa.cat

Deltebre    Festa de la Sega (Finca Bombita) 14 de setembre de 2025 

Amposta   Festa de la Sega  5 d’ octubre de 2025 Festacatalunya+1

La Ràpita    Festa de la Sega  7 de setembre de 2025 Turisme La Ràpita+1

L’Aldea     Festa de la Sega   21 de setembre de 2025 Terres de l'Ebre

L’Ampolla    Festa de la Sega   21 de setembre de 2025 Festacatalunya

Aquest any no podrem ser-hi, però sé que la Festa seguirà viva amb la mateixa alegria i emoció de sempre. I encara que ens toqui recordar-la des de la distància, la porto amb mi com un paisatge interior: arrossars infinits, música tradicional, fum de paelles i el sabor inoblidable d'un arròs compartit sota el sol de setembre.

"LOS MAYOS", FIESTA DE LA PRIMAVERA EN LA SIERRA DE ALBARRACÍN (TERUEL)

Desde la capital, Teruel, siguiendo la línea de los montes hacia el oeste, nos adentramos poco a poco en la sierra de Albarracín buscando el pueblo estrella de esta ruta.

Pasamos por Cella, entre calles como las de tantos pueblos, con algún que otro escudo en las fachadas de las casas, donde se viven días de silencio y rutinas rurales sólo rotas los meses de verano.

Poco a poco nos adentramos en la sierra de Albarracín que pertenece a los Montes Universales. Un nombre rimbombante ¿verdad?

Por aquí viene a la vida el río Tajo, el mismo que rodeará Toledo y después se hará grandioso frente a Lisboa, antes de encontrarse con el océano Atlántico.

Nada hace pensar que detrás de aquella cerrada curva se halla Albarracín, uno de los pueblos más hermosos de España.

Albarracín se conserva igual que en el S. XVII, cuando se construyó, con un perfil tan inconfundible y original como bello. Todo lo que fue lo podemos ahora admirar.

En la entrada de la ciudad, en su parte baja, hay varias zonas de aparcamiento, muy cerca de la Oficina de Información Turística. Allí podéis recoger un mapa que os informará detalladamente de todo lo necesario.

Este pueblo está recorrido por una muralla que parece la cola de un animal mitológico. He tenido la suerte de visitarlo en verano y en invierno; y es en esta última estación y de noche, cuando Albarracín cobra su mayor encanto: las luces que la iluminan adoptan formas que bien merecen ser rescatadas en la cámara fotográfica del viajero.

El principal encanto de Albarracín es callejear por todos sus rincones. Su poder embaucador reside en este laberinto de calles que suben y bajan.

Aquí un rellano, allá unas escaleras, detrás un trozo de roca. Hay detalles por todas partes: los llamadores, los picaportes, las bisagras …

Y el color ocre se adueña de todo.

Es recomendable llevar zapato cómodo, pues todas las calles están empedradas, con cuestas y escaleras, y la subida a las murallas se realiza por un camino de tierra.

Lo más curioso, así desde lejos, es ese trozo de muralla que asciende sola por una ladera ya desocupada. Y entonces piensas … ¡qué cosa rara! … esos muros que un día defendieron a los habitantes de esta colina, ahora están aislados, sin enemigos por delante, sin protegidos por detrás. Pero no hay que irse por este cerro que el pueblo en sí tiene mucho que mirar.

Y lo que son las cosas: este pueblo de poco más de mil habitantes tiene Catedral, Palacio Episcopal y mansiones palaciegas de buena talla.

Os aseguro que los que disfrutáis haciendo fotos, en Albarracín estaréis en la gloria. Perdonad las mías porque soy muy mala con los encuadres, sólo las tomo por guardar un recuerdo.

El vecino del lugar, generoso como pocos, muestra orgulloso algunos rincones del pueblo que pasan desapercibidos a los ojos del visitante y es un placer conversar con ellos.

Si no estáis cansados subid al barrio de San Juan, donde las vistas son muy buenas; las escaleras aún conservan láminas de madera envejecida, juego de terrazas, anchas balconadas y calles tan estrechas que las casas parecen tocarse.

Cuando suenan las ultimas campanadas de las 12 de la noche del 30 de abril, empieza la fiesta típica de los Mayos. Lo recuerdo porque mi nieta Clara nació un 30 de abril.

"Ya estamos a treinta

de abril cumplido

asómate, moza,

que mayo ha venido"

"Ya ha venido mayo

Bienvenido sea,

florido y hermoso

con su primavera"

La gastronomía se compone de platos fuertes que ayudan a soportar el frío del invierno. Son: migas con uva, sopas de ajo, sopas tostadas, ternasco de Aragón, trucha del río o las conservas de cerdo. Y, sino, una pizza que también las hay.

UNA JORNADA EN LA "MONTAÑA MÁGICA" DE MONTSERRAT

 

El Parque Natural de Montserrat es un macizo rocoso considerado tradicionalmente la montaña más importante y significativa de Cataluña. Es una formación de cantos rodados, arenas y cemento calcáreo que, a lo largo de millones de años, ha ido tomando esta silueta tan original.

Esta montaña recibe el sobrenombre de "la muntanya màgica" por las numerosas leyendas que se le atribullen. Las más famosas se pueden leer aquí

Montserrat es ideal para hacer una excursión de un día desde la ciudad de Barcelona por su cercanía (poco más de 60 kilómetros del centro). También porque la montaña que llega a alcanzar los 1.236 metros de altura, con sus formas de chimeneas, apasiona a todos.

Es una excursión fantástica para hacerla con criaturas. Para los niños subir en tren cremallera o funicular es siempre una aventura.

(Mis padres nos llevaban una vez al año, luego llevamos a nuestros hijos y después subimos con los nietos).

¿Qué ver en Montserrat?

1.-Escalera del Entendimiento

La encontramos en la Plaça dels Apòstols, al lado de la cripta-mausoleo donde están enterrados combatientes del Tercio de Requetes. Esta plaza se encuentra cuando comienza el parking de coches y autobuses junto al Self Service.

Se llama también escalera al cielo y es una escultura hecha de ocho bloques de piedra que representan la piedra, la llama, la planta, el animal, el hombre, el cielo, el ángel y Dios.

Está dedicada a Ramón Llull y actualmente está vallada porque la gente se subía hasta la punta y generaba situaciones de peligro.

2.-La Plaza de Santa María

Esta plaza que está justo antes de la Basílica también merece una mención aparte; es una gran explanada ganada en la montaña y está formada por tres plazas escalonadas. Es obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch. Delante de la plaza se alza la nueva fachada del Monasterio. A la izquierda se encuentran los restos del antiguo claustro gótico y en el lado derecho una serie de esculturas dedicadas a los santos fundadores de institutos religiosos.

Desde este lugar se puede disfrutar disfrutar de Montserrat en todo su esplendor: edificios enormes que uno no espera en una ermita en medio de las montañas, gente yendo y viniendo por doquier, visitas guiadas…

3.-El atrio de la Basílica

Delante la entrada de la basílica está el atrio, un patio interior lleno de detalles.

4.-La Basílica de Montserrat

Es un enorme templo dedicado a la Virgen de Montserrat (la Moreneta).

5.-La Moreneta

La Moreneta, como también se llama a la imagen de la virgen por su color, tiene en su regazo al Niño Jesús y apoya su mano izquierda sobre su hombro para indicar que es su hijo. Por el contrario, sostiene una esfera en su mano derecha como símbolo del universo. El Niño Jesús da una bendición con su mano derecha y aguanta una piña en su mano izquierda, que se considera símbolo de fertilidad y vida eterna.

La Moreneta es la Virgen de Montserrat, la patrona de Cataluña y la razón por la que miles y miles de peregrinos suben hasta esta montaña.

La leyenda cuenta que la Virgen de Montserrat fue encontrada a finales del siglo IX, por unos niños pastores, en el interior de una cueva.

El obispo de Manresa quiso trasladar la imagen de la Virgen hasta la ciudad, pero ello no fue posible por el peso de la misma, interpretándose que la misma Virgen deseaba permanecer en tan bello paraje. Fue así como se ordenó alzar una primera ermita dedicada a Santa María.

El monasterio, sin embargo, fue edificado a partir del 1025, por orden del célebre Abad Oliba, uno de los más importantes de la historia medieval catalana.

La talla actual de la Virgen de Montserrat es románica y del siglo XII. Es decir, nada tendría que ver con aquella virgen hallada unos siglos atrás.

6.- Escuchar a los niños de la escolanía cantar

En Montserrat, además de los monjes, también viven los escolanos que forman una de las escolanías –grupos infantiles de canto religioso– más antiguas de Europa. Los niños, que vienen de Cataluña, Baleares y la Comunidad Valenciana, son elegidos por sus voces y asisten, además de a las clases propias de su edad, a clases de música: solfeo y canto

7.- Visitar el Museo de Montserrat (aquí)

 

8.- Montar en el funicular de Sant Joan

Subir en el funicular de Sant Joan es una de las actividades más interesantes que hacer en Montserrat. Tanto desde el funicular como desde el Mirador de Sant Joan situado a casi 1000 metros de altitud, se tienen unas increíbles vistas de la montaña y del monasterio.

9.-Hacer una ruta de senderismo

Desde Mirador de Sant Joan, en la parte alta del funicular, hay varias rutas muy cortas que puedes hacer para ver las distintas ermitas que hay en la montaña.

Si quieres hacer una ruta de senderismo más larga, te recomendamos que eches un vistazo a la página web Wikiloc

 

¿Cómo llegar ?

Para poder llegar a la Montaña y al Monasterio de Montserrat hay muchas maneras de hacerlo. Nosotros lo hicimos en coche.

Precisamente aquí se puede consultar toda la variedad de formas de transporte y aparcamiento si es necesario.

Todos los artículos los escribo después de haber vivido la experiencia en primera persona. Las fotos son todas de Joseph, salvo que se indique lo contrario, no están retocadas ni llevan filtros porque no sabemos mucho. Perdonad.

En mis relatos explico lo que he sentido en aquellos momentos, a veces pongo datos prácticos y también los enlazo a otros lugares por si se quiere ampliar información. No hago guías de viaje si no un relato de mis apuntes de la libreta viajera que siempre llevo conmigo.