ESCAPADA A BATEA: ENTRE EL VI I LES PEDRES DAURADES DEL TEMPS

Va ser una d'aquelles decisions que neixen del paladar i acaben al cor. En un restaurant de La Ràpita ens van servir un vi blanc fresc, aromàtic, amb aquell toc mineral que sempre convida a la conversa. Preguntem d'on venia. “De Batea, a la Terra Alta”, ens van dir.

I, com sol passar en els viatges que no estaven previstos, la curiositat ens va portar per camins que no figuraven al mapa de l'endemà.

Al migdia arribem a Batea, sota un sol de justícia. L'aire ia olor de vinyes i jo vaig recordar les nostres vinyes a Yermos de Olduba. 

El paisatge, entre turons suaus i ceps recargolats, anunciava que estàvem a terra de vi.

La sorpresa va ser majúscula: el nucli antic de Batea, perfectament conservat, és un dels conjunts medievals més bells i desconeguts de la Terra Alta. 

El seu nucli porticat, amb porxos de pedra daurada, places ombrejades i carrerons silenciosos, sembla detingut en el temps.

                                                                   

Al cor del poble s'aixeca l'Església de Sant Miquel Arcàngel, un imponent temple barroc del segle XVIII que domina els carrerons amb la torre quadrada i la façana de pedra llaurada. Molt a prop, les restes de l'antic portal de la muralla recorden que aquesta vila fou fortalesa i encreuament de camins.

Però l'ànima de Batea continua bategant a les vinyes.

Visitem el Celler Tarroné, petit, familiar i de tracte proper.

Ens van parlar amb passió de la seva terra, del vent que asseca el raïm i de la garnatxa blanca, orgull de la comarca. Provem diversos vins —honestos, equilibrats i amb una excel·lent relació qualitat-preu— i, per descomptat, sortim amb algunes ampolles sota el braç..

A la plaça porxada, a l'ombra dels arcs, vam imaginar els mercaders que antany omplien el lloc de veus i bótes. Avui només se sent el brunzit de l'estiu, la remor de les cigales i algun gat buscant frescor a les lloses.

De tornada cap a La Ràpita, amb el maleter amb unes caixes de vi i el cap ple d'imatges daurades, pensem que de vegades els millors viatges comencen així: amb una copa de vi blanc servida per casualitat en un restaurant, i la promesa silenciosa de seguir el rastre fins a l'origen.