ESCAPADA AL VOLTANT DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS. L’ EMPORDÀ SEDUEIX

 

QUÈ TROBARÀS AQUÍ:

1.- UNA MIQUETA D’HISTÒRIA

2.- L’EMPORDÀ SEDUEIX

3.- LLOCS QUE DESCOBRIM DE NOU:

          3.1.- SANT PERE DE RODES
          3.2.- CASTELL DE SANT SALVADOR DE VERDERA
          3.3.- PORT DE LA SELVA
          3.4.- ROSES
          3.5.- CADAQUÉS
          3.6.- EL CAP DE CREUS
          3.7.- CASTELLÓ D’EMPÚRIES

4.- UNES IMATGES VALEN MÉS QUE CENT PARAULES

UNA MIQUETA D’HISTÒRIA

La comarca de l’ Empordà és un territori que, durant el segle VIII, ja formava part de la "marca" de l'imperi carolingi enfront dels musulmans, l'anomenada Catalunya Vella.

Així, la proximitat amb el Regne Franc va fer que ràpidament es creessin uns comtats independents comandats per senyors feudals.

De fet la invasió musulmana va durar molt poc i l'antiga població hispanogòtica tornà a instal·lar-s'hi.

Per tant, és lògic que l'arquitectura medieval tingui un pes molt important en els pobles de la comarca, especialment en els de l'interior.

El seu nom ve d'Empúries (Empòrion en grec) o (Emporiae en llatí) que significa “els mercats”.

Tota la zona és única, preciosa i plena de racons cautivadors que desprenen un aire de contes, de princeses, cavallers i dracs.

Es pot dir fins i tot, que el patrimoni medieval català no s'esgota mai i pocs llocs compten amb una acumulació semblant de pobles bonics on l'arquitectura medieval s'ha conservat d'una manera impecable.

Molts d'aquests llocs, per la seva bellesa, bé podríem comparar-los sense cap tipus de complex a la d'altres regions boniques europees, com els Cotswolds o la Toscana.

A hores d'ara, ja us haureu adonat que som uns enamorats de tot aquest territori, del seus pobles mariners, de les seves platges i aigües blaves, de la gastronomia, del seu ric patrimoni i de les seves gents.

L’EMPORDÀ SEDUEIX

L' Empordà sedueix i atreu gent de tot arreu.

I per què serà ?

Serà el paisatge, la mar, la plana, la cuina, el tarannà o la història? És aquest mar i muntanya que s'escabellen pel vent de Tramuntana?

Ara mateix recordo la cançó de Sopa de Cabra que per a molts és l'himne d' aquesta comarca.

Nascut entre Blanes i Cadaqués

Molt tocat per la tramuntana

D'una sola cosa pots estar segur

Quan més vell més tocat de l'ala

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà

Quins records tenim d'aquells concerts i de les hores estirats al sol entre bany i bany dins les aigües de cales empordaneses.

Els anys han passat, nosaltres no som els mateixos, ni tampoc la nostra situació actual.

Tot aixó sempre ens convida a posar-nos còmodes, desconnectar, relaxar-nos i buscar un lloc tranquil des d'on poder fer alguna escapadeta a llocs que ens omplin d'energia.

LLOCS QUE DESCOBRIM DE NOU

Sant Pere de Rodes

SANT PERE DE RODES

El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes es troba a uns 520 metres d’alçada i això permet obtenir unes vistes úniques perquè la seva situació és en un lloc estratègic que domina tota la península del Cap de Creus.

Arribar fins aquest Monestir requereix una petita odissea perquè bé sigui des del Port de la Selva o des de l'interior de l'Empordà estàs obligat a conduir per una carretera plena de revolts i contrarevolts, sense possibilitat de tenir pressa.

Després, per accedir al recinte monumental, un cop hagis aparcat el teu cotxe, s'ha de fer una passejada per un sender. Era la primera caminata que feia en molts dies i va ser la prova de què podia tornar a fer-ho, com abans.

Caminant a poc a poc, sense presses, ens va permetre xalar com feia temps no ho fèiem. Paràvem per fer fotos de totes les belles panoràmiques d'aquesta zona de la costa i també de tota la flora que es troba a banda i banda del camí.

Flora autòctona

Una mica d'història

No se sap ben bé el veritable origen del monestir. Això ha propiciat l'aparició de moltes llegendes i també moltes especulacions en el passat. Per exemple que la seva fundació va ser feta per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere per custodiar-les i no fossin profanades per les hordes bàrbares que amenaçaven d'atacar Roma.

El que és cert és que no apareix cap document fins a finals del s IX, amb l'expansió de l'ordre monàstica benedictina pels comtats catalans.

Sant Pere de Rodes

Explorant el Monestir

Un tríptic recollit a l'entrada, molt útil, amb 23 punts marcats, ens permet seguir les explicacions dels panells.

Tot el Monestir és el màxim exponent de l'art romànic a moltíssims quilòmetres a la rodona: un conjunt format per l'església, el claustre, la sala capital, l'arxiu i biblioteca, la cuina, el refectori i els dormitoris, però el que més destaca és l' alt campanar (de 27 metres) en forma de torre de planta quadrada amb tres pisos de finestrals, amb taulada i que està adossat al mur de migdia de l'església. Data del segle XI.

Què em va agradar més? Aquest campanar romànic.

Sant Pere de Rodes. Campanar romànic

Tot està perfectament restaurat i tot parla per si sol de què va ser un centre religiós de primer ordre, sens dubte el cor espiritual del comtat d'Empúries.

Sant Pere de Rodes. Campanar romànic

Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes

Claustre de Sant Pere de Rodes

CASTELL DE SANT SALVADOR DE VERDERA

Al sortir i si encara no esteu del tot satisfets i creieu que podeu gaudir encara més del lloc, només heu de pujar a les restes del Castell de Sant Salvador de Verdera. L'accés es troba a la sortida del monestir a l'esquerra i gaudireu, si no fa massa vent, d'unes vistes espectaculars del Golf de Roses.

Des del monestir al castell teniu uns 30 minuts.

A prop del monestir també hi ha les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Roda, de què només queda en peu la seva església d'estil preromànic dedicada a Santa Elena.

Castell de Sant Salvador de Verdera

Camí de pujada a Castell de Sant Salvador de Verdera

PORT DE LA SELVA

El Port de la Selva és un petit poble de pescadors de cases blanques que estan tan a prop les unes de les altres que semblen buscar juntes l’abric de la Tramuntana.

Quan entres veus el perfil del poble estirat i encaixat a la muntanya. Al costat de les cases blanques sobresurt la torre de l'església, també blanquejada. Tota una bonica estampa de sabor mediterrani.

El Port de la Selva

El Port de la Selva

Platja de Port de la Selva

ROSES

La primera recomanació quan arribis és que facis una passejada a peu. Roses és un poble relativament petit i permet mobilitat ràpida i així es pot conèixer el centre històric i tots els petits carrers amb botiguetes amb molt d'encant (Això últim m'encanta)

Per als amants de la història és, potser, el poble més interessant a nivell històric ja que es poden trobar restes de construccions que van des del 3000 a C fins a l'edat mitjana.

L'Espai Cultural la Ciutadella aglutina tota la informació. Aquest recinte emmurallat és un espai bellíssim i molt interessant que aplega dins seu restes de diferents èpoques i ocupacions. Conté un dels dos assentaments grecs peninsulars, una vil.la romana, una església romànica i una ciutat medieval.

I si això fos poc, trobareu el poblat visigòtic del Puig Rom, el conjunt megalític i el Castell de la Trinitat. Aquest Castell va ser aixecat sobre un promontori que controla i defensa l’entrada per mar al port de Roses. Formava part de l’estratègia mediterrània de defensa que l’Imperi espanyol va impulsar durant l’època moderna.

Cal acostar-se fins el passeig marítim. Trobarem cases modernistes que són el testimoni de la prosperitat de Roses durant el segle XIX i XX i evoquen el record d'una època on el comerç era pròsper i les famílies adoptaven un estil constructiu vinculat amb els indians.

Però Roses té més elements patrimonials per oferir als seus habitants i visitants: Cap Norfeu i la Punta Falconera. Són reserva natural integral, terrestre i marina. Formen part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bonics de tota la costa catalana.

La vila de Roses al fons

CADAQUÉS

Cadaqués pot presumir de ser el primer punt de la Península en rebre els raigs de sol cada matí.

Per arribar-hi cal fer 13 quilòmetres de carretera, amb moltes corbes a dreta i esquerra, travessant la serra de Rodes.

Gairebé a mig camí, en un costat de la via, es fa obligada una parada per quedar-se atrapats durant uns segons davant la panorámica de la badía de Roses.

Pensava que si fos al capvespre, la postal d'aquesta badia seria tenyida de daurat, mentre es posava el Sol.

El poble és petit i val la pena passejar per ell. El seu casc antic és realment bonic, amb carrerons estrets i costeruts que es van construir amb pedres recollides a la riba de la mar, en rastrell.

(El Rastell és un tipus de pavimentació feta amb lloses clavades de manera vertical i es troba en els carrers que fan pendent)

Rastrell és pavimentació feta amb lloses clavades

Els carrers contrasten amb la blancor de les façanes i fan ressaltar el blau i el verd de molts porticons. Pots veure també aparadors de botigues pintats de colors vius.

El pla més aconsellable és pujar fins a l'església parroquial de Santa Maria (S XVI) i, des de dalt, contemplar l'esplèndida vista de la badia amb l'Illot (es Cucurucuc com diuen ells). 

Mirar també cap el sud i veure el far de Cala Nans. Un panell ens marca la direcció d'un agradable passeig de set quilòmetres.

Cadaqués malgrat el seu aïllament -o potser per això-, va atreure a nombrosos artistes que van trobar aquí un ambient de tranquil·litat per la creativitat.

Però sens dubte va ser Salvador Dalí el més cèlebre d'aquests artistes. Encara que va néixer a Figueres, sempre va sentir un vincle molt afectiu amb Cadaqués, d'on era el seu avi i on estiuejava amb la família des de petit.

Després d'un viatge a Nova York, ja consagrat com a pintor, va decidir construir casa a la recòndita i apartada caleta de Port Lligat, on va viure amb la seva dona Gala fins a la mort d'aquesta. Avui, convertida en Casa-Museu, atreu durant tot l'any a desenes de visitants.

Jubileta feliç

Casa Blaua, la obra modernista de Salvador Sellés, al fons

Després de passar el matí gaudint de tots els racons bonics de Cadaqués, se'ns va obrir la gana.

Vàrem parar al «Nord-Est» per degustar cuina mediterrània i catalana. Lloc tranquil amb una àmplia terrassa amb vistes a la badia i al poble.

Des de Cadaqués pots anar pel camí antic fins al Cap de Creus. Són uns 11 quilòmetres al llarg de la carretera i de diversos senders. El paisatge diuen que és una meravella; nosaltres no l'hem fet i menys després d'un dinar tan apetitós.

 L'església parroquial de Santa Maria (S XVI) 

 Cadaqués

 Racons de Cadaqués

EL CAP DE CREUS

És el punt més oriental de la Península Ibèrica. És especialment famós per la seva abrupta costa envoltada de penya-segats i petites cales. El Parc Natural del Cap de Creus fou creat per protegir la península del Cap de Creus i el seu entorn marí.

Per visitar-lo pots optar per una caminada des de Cadaqués, una passejada en cotxe, en furgo, en bici, o qualsevol altra opció que et vingui de gust i vagi millor a les teves cames.

Cal dir que és una zona muntanyosa i d'accés complicat i el més recomanable és visitar el lloc amb vehicle propi si no estàs entrenat en marxes. També millor en temporada baixa que no tanquin els accessos.

L'objectiu és arribar fins al Far que es troba a sobre de l'escarpat penya-segat negre de la punta de S'Esquena a 510 metres del Cap de Creus i a 87 metres d'altura sobre el nivell de la mar.

Aquest Far és el més oriental de la Península Ibèrica. Guia als mariners en una de les zones més complicades per a la navegació a la costa catalana: aquí la tramuntana es troba amb el llevant i una costa molt escarpada.

Un cop al far, cal aturar-se, seure i gaudir de l'entorn.

Cap de Creus

Far de Cap de Creus

Cap de Creus

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Castelló d’Empúries és un enclavament estratègic per a aquell que desitgi conèixer la zona. Situat en un punt cèntric i ben comunicat poden fer-se totes les excursions.

Nosaltres el vàrem escollir com a “campament base” i amb molt encert. Pernoctàrem dues nits a “Ca la Caputxeta”, un turisme rural molt recomanable. Està ubicat a les afores de la vila.

Castelló d’Empúries

A l'entrada del casc històric hi ha un aparcament per deixar els cotxes. Les rialles dels nois i noies d'un institut que hi ha davant van omplir tot el silenci. Em va agradar perquè vaig endevinar que la visita seria molt interessant.

Una mica d'història

Per diferents raons els comtes d'Empúries varen traslladar la capital del Comtat, i la seva residència, de la grega i romana Sant Martí d'Empúries a la nova Vila Comtal: Castelló D'Empúries (s XI)

D'aquest segle és també la consagració oficial de l'Església de Santa Maria. D'estructura romànica passar a prendre protagonisme l'estil gòtic.

Dels primers temps medievals es conserven nombroses edificacions: portals, muralles, convents i edificis civils; alguns acabats al segles XVII.

Passejant per la vila trobareu...

El centre històric conserva encara bona part del seu traçat i el seu aspecte tradicional i els noms del carrers que fan referència a l'activitat que allà es desenvolupava.

La visita està molt ben senyalitzada amb panells explicatius que tenen número que correspon al plànol de situació que et donen a l'Oficina de Turisme.

UNES IMATGES VALEN MÉS QUE CENT PARAULES

L'Església de Santa Maria.

Rosetó de l'Església de Santa Maria.

L'Església de Santa Maria.

L'Església de Santa Maria.

Portada de l'Església de Santa Maria.

L'Església de Santa Maria.

Oficina de Turisme

Convent de Santa Clara

Muralles

Portal de la Gallarda

Portal de la Gallarda

Portal de la Gallarda

Rentador públic

Rentador públic

Sinagoga

No sabem què tenen els pobles i ciutats medievals. Un pòsit de llegendes, aromes, tradicions. I encara que no canviaríem la nostra vida per la d'aquells, l'encant medieval ens atrapa durant els viatges.

Tots els articles els escric després d’haver viscut l’experiència en primera persona. Les fotos són totes de Joseph, tret que s'indiqui el contrari. No estan retocades ni porten filtres perquè no en sabem gaire. Disculpeu.


Als meus relats us explico el que he sentit en aquells moments, de vegades poso dades pràctiques i també us enllaço a altres llocs per si voleu ampliar informació. Sempre faig un relat dels apunts que tinc a la llibreta viatgera.