ELVIRETA LA JUBILETA JARDINERA

 

Des de sempre en Joseph s'ha ocupat de tot l'hort i el jardí; és el seu espai de portes fora de casa nostra. Ell disposa amb bon criteri i jo el deixo fer.

El contacte amb la natura i les activitats a l'aire lliure gairebé sempre eleven l'ànim i aquest connectar, a la gent gran, és especialment gratificant .La jardineria requereix planificació, presa de decisions i aprenentatge constant, cosa que estimula el cervell i manté la ment activa.

Per tot això vaig decidir que jo també m'implicaria i podria ajudar-lo.

Havia llegit que treballar algunes estones de la setmana al jardí ajuda a reduir els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès. Aquestes petites feines amb les plantes em donen calma i relaxació en aquesta etapa de la meva vida.

Plantar, regar, treure i escombrar fulles i herbes mortes proporcionen un exercici suau que millora la mobilitat, la força i la coordinació, sense ser massa pesat. Ho faig una miqueta tres dies a la setmana.

També veure créixer les plantes proporciona una sensació d'èxit i propòsit.

LA VIDA ÉS UNA BARREJA DE COLORS

Vermells, grocs, blaus, verds, taronges, granates, liles, violetes... Gairebé tots els colors del cercle cromàtic ens esperaven a Saint-Marie-Le-Mer, un petit racó a la vora del mar Mediterrani que no coneixiem.

PER QUÈ EL VAM ESCOLLIR ?

La presentació de la portada del portal de l' Oficina de Tourisme ja ens va cridar l'atenció:

A prop de Perpinyà, deixeu-vos sorprendre per l'encant d'aquest petit poble català, els seus tresors artístics, el seu romanticisme, els seus 3 km de platja: ideal per a unes vacances esportives, festives i familiars a la vora del mar Mediterrani. Descobriu totes les facetes d'aquest colorit poble costaner.

Poble català, en territori francès, vora del mar Mediterrani, colorit i prop de Catalunya... Molt bona la presentació; calia fer-li una visita.

I en un entorn preservat als Pirineus Orientals, a 20 km de Perpinyà i prop de casa nostra, el vàrem descobrir!!!

En arribar, el color blau de les aigües del Mediterrani va ser temptador: Dia de tardor, mar en calma i encara gent a la sorra.

"La veritat és que és un centre turístic en plena expansió"- vaig pensar.

Però nosaltres, aquest parell de "jubiletos", en una curta escapada que ens deixen els senyors de les "bates blanques", no tenim en compte el so suau de les onades del mar i busquem el cor del centre històric.

I el vem trobar !

US PORTO DE PASSEIG PELS CARRERS DEL POBLE

L'entrada pot ser pel Passatge de Pabirans que està dotat de petits detalls fotogènics: façanes de cases boniques, gravats, flors aromàtiques, pedres antigues, una bicicleta blava. Cal mirar a tot arreu per captar tots aquests elements.

Passatge de Pabirans

Passatge dels Enamorats. 

Davant mateix un carreró curt i estret, el Passatge dels Enamorats. Aquest lloc està adornat amb una reixeta posada a la paret on les parelles poden venir a segellar el seu amor amb un cadenat.

Aixeques la vista i trobes un munt de paraigües de colors en forma de cor suspesos a l'aire.

Cadenat al Passatge dels Enamorats

Era un dijous de setembre, molt aviat, tothom a les seves feines, els nens a l'escola i absència de visitants.

En aquest passatge sembla que el temps s'atura i el silenci ens convida a pensar en la sort que tenim de ser-hi.

Vaig recordar la meva infància dels dies amorosos. Vaig recordar una cançó de quan era jove, dels anys 70, però no l'havia escoltada fins que vaig veure l'últim episodi d'Emily in Paris. Així que l'havia de trobar a YouTube. Quina obra mestra: "Love is in the air" (1977, G.Young). "L'amor és a l'aire"...

I SEGUIM CARRETEJANT

Caminant s'arriba a la Place Ferrié, on trobem més paraigües penjats. Sembla que els pengen cada any a la temporada d'estiu. Aixó ens va dir una senyora des de la porta de casa seva, i també va dir que ens apropéssim a la Place de l'Ajuntament on així mateix hi ha l'Església.

Després d'una estona de xerrada notem que està molt orgullosa de la seva cultura i patrimoni.

 Place Ferrié

 Place de l'Ajuntament

Degustant un cafè amb llet i un croissant asseguda a l'única cafeteria oberta a la Place de l'Ajuntament, davant de l'Església, pensava en la quietut del moment.

La calma no és un so, no és una manca de soroll; aquí és una diversitat de colors convertits en simfonia.

Contemplo l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció, del segle XIII, romànica, que té una bonica portada, el fragment de llinda del segle X, la torre de la cantonada, dintel i àbside. Està recentment reformada. Ens va agradar.

Torre de l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció

CALIA SEGUIR CAMINANT

Tots els carrers adjacents tenen racons molt fotogènics, cases molt cuidades de façanes de colors i botigues coquetes.

Quan passeges pel poble de Sainte-Marie-la-Mer, ràpidament veus dibuixos a les parets, molt realistes.

Aquestes obres d'art de carrer van ser pintades per Bernard GOUT, un resident local. Va crear 14 projectes trompe-l'oeil al centre.

Alguns murals són discrets, altres més grans. M'agrada molt aquest tipus de decoracions perquè aporten vida i creativitat a la comunitat.

Podràs detectar-los a través de les nostres imatges ?

Obres d'art de carrer

Obres d'art de carrer

Obres d'art de carrer

Obres d'art de carrer

Avui en el silenci de casa meva penso que la vida és una barreja de colors i que depèn d'un mateix pintar el seu destí

Tots els articles els escric després d'haver viscut l'experiència en primera persona. Les fotos són totes de Joseph, tret que s'indiqui el contrari. No estan retocades ni porten filtres perquè no en sabem gaire. Perdoneu.


En els meus relats explico el què he sentit en aquells moments, de vegades poso dades pràctiques i també els enllaço a altres llocs per si es vol ampliar informació. No faig guies de viatge sinó un relat dels meus apunts de la llibreta viatgera que sempre porto amb mi.

UNA ESCAPADETA A PERPINYÀ

El Sud de França és una de les nostres destinacions predilectes a causa de la proximitat amb casa nostra. En menys de 2 hores ens podem plantar a la frontera per començar a descobrir una zona amb molt d'interès.

L'any passat davant del Castell dels Reis de Mallorca, a Colllliure, vaig prometre visitar a Perpinyà el Palau Real, dels mateixos, i buscar dades històriques d'aquella època.

Nosaltres, Perpinyà sempre l'havíem considerat com una ciutat de pas en les nostres rutes per llocs del sud de França. 

Però, per què no dedicar-li una visita detallada, "slow" ?

Totes les rotulacions en català i francès

Volem conèixer-la millor

Perpignan en francès o Perpinyà en català, els dos idiomes oficials de la ciutat, ho té tot: molta història, monuments d'interès, una gran animació és els seus carrers i cafès i, ara, també connexió directa amb AVE des de Barcelona.

Perpinyà és l'última gran ciutat abans de la frontera espanyola al sud de França, és la capital del departament dels Pirineus Orientals a la regió d'Occitània (abans Llenguadoc-Rosselló).

La seva ubicació a la vora del riu Tet, el Canal de la Basse travessant el seu bonic centre històric i els seus carrerons plens d'edificis amb encant fan que valgui la pena dedicar una escapada a aquesta ciutat.

Le Conservatoire "Montserrat Caballé"

Una pinzellada històrica

Si busquem informació de la història de Perpinyà veiem que ha estat molt intensa i això va fer que passés per moltes mans diferents al llarg dels segles.

Va ser visitada primer pels romans, és clar –Villa perpinianum– i després bàrbars, àrabs, carolingis, comtes de Rosselló, de Cerdanya, de Barcelona… Va passar a ser part del regne d'Aragó, del regne de Mallorca –va ser la seva capital en territori continental i en aquell moment va viure la seva màxima esplendor–, de nou Aragó, després de França durant només deu anys fins a la seva rebel·lió –per això es digués Fidelíssima Vila de Perpinyà– quan va tornar a Aragó.

Finalment, amb els Reis Catòlics, va ser d' Espanya. Però al segle XVII les constants guerres entre França i la Monarquia hispànica van fer que Perpinyà fos atacada i ocupada moltes vegades pels francesos.

A l'últim, el 1659, pel Tractat dels Pirineus va passar a la corona francesa.

A partir del 1939, Perpinyà passa a ser una terra d’exili per a alguns i una ciutat de llibertat —per exemple amb el cinema— per a d’altres. Des de fa unes dècades, la tendència és recuperar la identitat catalana des del punt de vista històric, cultural i gastronòmic.

Carrerejant

Carrerejant pel centre històric

La primera tarda la vem dedicar a passejar tranquil·lament i pel nostre compte, per aquesta ciutat d' uns 120.000 habitants.

Caminar pels seus carrers és tot un plaer. Carrers i carrerons estrets. Arcs que no saps ben bé on et porten, però que et sedueixen poderosament, encara que només sigui per la seva ombra. Comerços molt bufons, cuidats, amb façanes pintades de colors... I de seguida vaig saber que Perpinyà tenia molts recons a descobrir.

Caminant per carrers i places anàvem trobant boniques escultures urbanes i algunes cases d'Art Decó.

Les Quais de la Basse

Al final desembocàrem a la Place de la République buscant el mercat cobert de les Halles de Vauban per gaudir de ple amb la gastronomia tradicional.

És un mercat adaptat a la gastronomia popular sense haver d'estar pendent de l'horari del menjar francès.

Allí hi ha una gran varietat d'estils de menjar disponibles, es pot comprar coses variades de diferents llocs i després seure en alguna taula a menjar-ho tot junt.

Està realment bé, us pot salvar el dia si busqueu un lloc obert més enllà de l'hora del vermut

El mercat cobert les Halles de Vauban

El mercat cobert les Halles de Vauban

Cóm veure, fotografiar i conèixer els seus monuments

Amb poc temps i volent veure el centre històric de la ciutat i no perdre's cap dels seus monuments, el millor és pujar a bord d'el Trenet Petit que fa una visita comentada de 34 llocs i al teu idioma, d'uns 55 minuts de durada pels carrers de la ciutat.

Caminant cap el Petit Tren

El Petit Tren de Perpinyà

L'aspecte negatiu és que les fotografies han de ser ràpides i no surten bé.

L'aspecte positiu són les explicacions que donen a través dels auriculars.

 

També és bo per les persones amb mobilitat reduïda.

Tota la informació aquí

Si vols esbargir-te una estona tens 3 "rooftops"

• Durant la teva visita al Palau dels Reis de Mallorca, pots ascendir al cim de la Torre de l'Homenatge per descobrir el panorama que t' espera. Des de la torre, es descobreix una impressionant vista de 360 graus dels voltants de Perpinyà.

• I si esteu preparats per pujar 142 esglaons tindreu una vista panoràmica al calabós del Castillet que es troba a la part superior de la torre de l'homenatge molt orgullós de dominar el paisatge urbà.

• Després d'explorar aquestes torres res millor que un merescut descans en la terrassa de les Galeries Lafayette amb vistes a la ciutat i els seus tresors arquitectònics.

Teniu pensat passejar entre la ciutat i la natura...

• Una bucòlica passejada sota els arbres de les voreres dels canals.

• Passegeu per la plaça Bir Hakeim, a només 2 passos del centre històric. És el pulmó verd de la ciutat, un lloc ideal per recarregar energies.

• Al llarg de la Tet creuant el pont a vianants situat darrere del Théâtre de l'Archipel

El millor souvenir, l'àlbum de fotografies

 

La cité Bartissol

La Cathédral Saint-Jean Baptiste

La Casa Xanxo

La Cathédral Saint-Jean Baptiste

La Loge de Mar

Le Palmarium

La Place Aragó

 La Rue de la Barre

Estàtua de Venus

La Place de la Loge

La Place de la Loge

La Place de la Loge

Més informació

Perpignan Méditerranée Tourisme

Perpignan Tourisme

Todos los artículos los escribo después de haber vivido la experiencia en primera persona. Las fotos son todas de Joseph, salvo que se indique lo contrario, no están retocadas ni llevan filtros porque no sabemos mucho. Perdonad.

En mis relatos explico lo que he sentido en aquellos momentos, a veces pongo datos prácticos y también los enlazo a otros lugares por si se quiere ampliar información. No hago guías de viaje si no un relato de mis apuntes de la libreta viajera que siempre llevo conmigo.

UN PASEO POR TOLOSA

De nuevo hemos ido a saborear la magia de primavera en Euskadi porque siempre la encontramos en esos caminos que serpentean prados floridos ("campas", como los llaman los lugareños) y en los caseríos tan especiales y distintos de otras edificaciones rurales.

Cada vez que volvemos nos dejamos también seducir por la seriedad y, a la vez, calidez de sus habitantes.

La jornada de hoy será urbana y la pasaremos en una ciudad histórica.

Hoy nos acercamos a TOLOSA

Tolosa está situada en la parte central de la comarca Tolosaldea, en el territorio histórico de Gipuzkoa. A orillas del río Oria y es capital de dicha comarca

Saliendo de Donostia (San Sebastián) se puede llegar ràpidamente a esta localidad porque tan solo hay 27 kilómetros de distancia, por la Via N-I.

Se puede aparcar en zonas libres: (Iurre, Polideportivo Usabal y San Esteban), en alguno de los parking privados (Alóndiga y Lapurdi) o estacionar en la calle (máximo dos o cuatro horas).

El río Oria 

¿Por qué se llama Tolosa?

Fue el rey Alfonso X el Sabio de Castilla quien eligió su nombre basándose en el Toulouse de Occitania. Estaban en el siglo XIII.

Por su situación a orillas del río Oria era un punto estratégico entre el Reino de Castilla, el Reino de Navarra y Francia, y suponía un lugar de paso importante para el comercio porque conectaba Navarra con los puertos del Mar Cantábrico.

Tolosa fue durante siglos el gran peaje del norte y se benefició de numerosos privilegios.También durante unos años fue la antigua capital de Guipuzcoa, (de 1844 a 1854)

De todo ese glorioso pasado tiene un valioso Casco Histórico con edificios, palacios y otros monumentos de diferentes estilos.

¿Qué visitar?

Un paseo por todo el casco histórico permite ver todo el nucleo medieval.

Lo forman seis calles atravesadas transversalmente por otras más pequeñas.

En su origen, no obstante, eran tres las calles que conformaban el núcleo: Kale Nagusia, que constituía el eje central, y otras dos calles ubicadas una a cada lado de la principal.

Palacio de Iturritza

Parróquia de Santa María (s. XVII)

El Ayuntamiento barroco

Torre de  Andia

Encontramos plazas y edificios de interés histórico-artístico, como la parroquia Santa María (s. XVII), el Ayuntamiento barroco, la Torre Andia y los palacios Atodo, Aranburu e Iturritza.

La Iglesia de San Francisco.

Convento de Santa Clara y la Iglesia de San Francisco.

El Mercado del Tinglado, también conocido como Zerkausia, es uno de los lugares emblemáticos porque es en esta zona donde se ubica y allí llevan reuniéndose los agricultores desde siglos.

Pero el edificio que contemplamos se construyó allá por el 1898 y fue reformado en el año 2006. Todos los sábados del año se celebra el mercado.

Me gustan mucho los mercados, pero es martes y nos hemos quedado con las ganas de verlo en su "salsa".

El Mercado del Tinglado

El Mercado del Tinglado

Plaza de la Verdura

Plaza de la Verdura

Una imagen para el recuerdo

De todo lo que he visto selecciono una imagen, la del Puente de Navarra (Naparzubia en euskera), sobre el río Oria porque es una de las estructuras más llamativas y también una de las más importantes históricamente hablando.

Este puente era la vía de acceso principal para todas las personas que venían de Navarra; era una de las entradas a Tolosa, por lo que, al igual que el resto de los puentes y puertas, se cobraba el peaje.

Puente de Navarra

Sin salir del centro histórico, en Tolosa también hay que disfrutar de las compras en este gran centro comercial peatonal al aire libre.

Las calles Rondilla, Correo y Mayor son las que tienen mayor número de tiendas, son comercios con personalidad propia.

Arte en las calles

Cuando caminamos por las calles y plazas de Tolosa lo hacemos rodeados de arte. Esculturas y murales nos acompañan en la visita tan especial.

Ha sido una sorpresa encontrar todo un circuito de escultura vasca contemporánea. Nos han dicho que fue una propuesta popular y que ya se ha integrado al paisaje de la villa.

Entre todas ellas, debemos destacar obras como La ventana de Lizardi (Txillida), Par Movil (Oteiza), El Arado (Basterretxea) o Atahuts (Oteiza).

 Atahuts  de Jorge Oteiza

Puerta de Castilla

Mural Inaki Epelde

Y siguiendo con el arte nos encontramos con el Centro Internacional del Títere, el TOPIC, que abre sus puertas en la plaza de Euskal Herria. Es el único centro de Europa dedicado integramente a las marionetas.

Es un museo diferente, muy original donde las marionetas que viven en su interior dan la bienvenida a los visitantes.

Pozik irten ginen ezagutu ditugun tolosarren tratu beroarekin.

Laster arte !!!!